War Horse

El problema de partida de la darrera pel•lícula d’Steven Spielberg no és que estigui protagonitzada per un cavall anomenat Joey. Robert Bresson va fer una pel•lícula llur protagonista era un ase anomenat Baltazhar. L’atzar duia al pobre quadrúpede bressonià de mà en mà, cada cop més cruel que l’anterior. Durant tota la seva vida, per composar un retrat tan prosaic com poètic de la naturalesa humana. Ara, Joey és comprat a una subhasta pel granger Ted Narracott (Peter Mullan), qui se’l regala al seu fill Albert (Jeremy Irvine) i, en un tossut relat de supervivència, l’equí va canviant de mà i d’exèrcit durant tota la I Guerra Mundial per, finalment, tornat a les mans de l’Albert. A la seva manera, el film d’Spielberg, adaptació de la novel•la infantil de Michael Morpurgo, apel•la als mateixos instints de compassió i violència humana que va explorar el cineasta francès al seu suprem tour de force. El problema de partida és un altre, estretament relacionat amb la perspectiva sentimental, vetusta i recarregada que adopta Spielberg, en clara oposició amb l’austeritat (profundament emotiva) de Bresson.

Boniques postals eqüestres en l’hora màgica fotografiada en 1:2.35 per Janusz Kaminski, un score ensucrat, torrencial i emfàtic de John Williams, un guió lineal, llarg i repetitiu fins a l’extenuació...War Horse és una pel•lícula feta al més vell estil, com si Spielberg hagués tornat als cineastes de la seva infància i deixés els seus poders expressius de banda. La primera part, la més aconseguida del conjunt, imposa una pàtina Disney a essències fordianes, els grans espais busquen l’associació directa amb David Lean, i el capítol francès (l’avi i la néta) busca sense acaba de trobar-ho l’humanisme de Renoir. Persuasivament realista tractant-se d’una producció Disney (on a la guerra no es vessa  una gota de sang), els assoliments visuals del film queden entelats pel seu enfocament dramàtic. El relat de conciliació i noblesa explicit de la darrera part (un soldat anglès i un altre alemany salvant en Joey) busca realment sublimar la fidelitat d’un cavall a un noi i a l’inrevés, allunyant així la pel•lícula dels misteris de Renoir i apropant-se als designis lacrimògens de Black Beauty (James Hill, 1971), The Horse Whisperer (Robert Redford, 1998) o, sent una mica severs, Black Beauty (Caroline Thompson, 1994).

Reviriego, Carlos. Caballo de batalla. “Caimán. Cuadernos de cine”, núm. 2 (febr. 2012), pàg. 50.

Angiboust, Sylvain. La Légende du pigeon voyageur: à propos de Cheval de guerre, de Steven Spielberg. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 590 (févr. 2012), pàg. 135-137.

Bocchi, Pier Maria. Colori e figure. “Cineforum”, vol. 52, núm. 512 (mar. 2012), pàg. 28-29.

Chauvin, Jean-Sébastien. La dernière chevauchée. “Cahiers du Cinéma”, núm. 675 (févr. 2012), pàg. 26-27.

Fontana, Andrea. War horse. “Segnocinema”, vol. 32, núm. 175 (magg.-giugno 2012), pàg. 49.

Gariazzo, Giuseppe. Oltre la collina. “Filmcritica”, vol. 62, núm. 623 (mar. 2012), pàg. 119-123.

Johnston, Trevor. War horse. “Sight & Sound”, vol. 22, núm. 2 (Feb. 2012), pàg. 81-82.

Mancino, Anton Giulio. L'Angelo cinematografico della Storia. “Cineforum”, vol. 52, núm. 512 (mar. 2012), pàg. 25-27.

Paredes Badía, Israel. La épica del cine del pasado. “Dirigido por”, núm. 419 (feb. 2012), pàg. 28-29.

Reviriego, Carlos. Caballo de batalla. “Caimán. Cuadernos de cine”, núm. 2 (febr. 2012), pàg. 50.

Thomson, Patricia. Animal instincts. “American Cinematographer”, vol. 93, núm. 1 (Jan. 2012), pàg. 48-61.

War Horse. En Schickel, Richard. Steven Spielberg: una retrospectiva. Barcelona: Blume, 2012. Pàg. 256-263.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema