Walkower

Les aventures dels protagonistes de Walkower, Leszczyc i la seva antiga companya d'universitat Teresa, durant les quatre hores que se situen a cavall entre el dia anterior i aquell en el que el protagonista compleix trenta anys (l'aniversari, bon moment per pensar en la mort, assenyala Andrzej) , són descrites per Skolimowski en un estil ple d'anotacions desenfadades que voregen el surreal (la història de la gallina, els poemes que marquen el desenvolupament de l'acció) en una narració que no busca tant explicar una anècdota sinó traçar el paisatge mental del protagonista i en la que no falten els apunts més o menys crítics amb les formes de vida del "socialisme real" (el mercat negre, les "mossegades" policials, la burocràcia).

Com correspon a bona part del "nou cinema"  del moment, el film combina la morositat d'uns temps dilatats amb la velocitat d'altres en què sembla accelerar-se sense cap altre motiu que el gust per un cert cinetisme. Preguntat en 1966 per la velocitat de la seva pel·lícula, Skolimowski no va vacil·lar a aportar tres raons per justificar allò que certa crítica veia com una marca distintiva del seu cinema: el seu desig de no avorrir; que no se li confongués amb Antonioni (sic) i que la seva vida era molt ràpida i el film no feia sinó reflectir-la. Per la resta, Walkover conté un repertori d’estilemes que s'insereixen de ple al treball del cineasta a l'interior de les preocupacions estilístiques vigents entre els "nous autors".

Des dels ràpids tràvellings laterals que segueixen el desplaçament dels diversos personatges, fins els plans de durada dilatada en què diverses accions poden anar substituint l’una a l’altra fins al punt que algun crític ha relacionat aquest fet amb el free-jazz, passant per panoràmiques o moviments dels actors que revelen espais imprevistos. Com també pertanyen al camp de les "noves gramàtiques fílmiques" aquests inserits de primers plans del protagonista mirant a la càmera, mentre escoltem en voice over el recitat de textos de clara arrel poemàtica. En el mateix sentit cal prendre nota pel gust del cineasta per les imatges en trompe l'oeil, com testimonia, sense anar més lluny, aquesta composició del pal que es converteix en una creu amb obrer crucificat inclòs.

De la mateixa manera les imatges de Walkower no fan fàstics a les més sofisticades combinacions entre profunditat i plenitud, entre la més gran abstracció i la major concreció. Com també es recreen en els complexos moviments de càmera (que semblen, en alguns casos, citar homòlegs desplaçaments d’Orson Welles) degudament maridats amb un ús insolent del zoom. N'hi ha prou amb l'extraordinari pla de la partida en tren, amb l'acompanyament paral·lel de la moto i el salt final d'Andrzej fora del vagó. Per no dir res de la utilització d'un element a través del qual sol reconèixer als cineastes de raça: em refereixo a l'ús del so que aquesta pel·lícula desenvolupa amb una llibertat notable desprenent en no pocs moments els diàlegs i els sorolls dels cossos i objectes que semblen ser els seus convencionals suports, utilitzant determinats recursos per crear ambients sonors (el transistor que Andrzej porta a la butxaca i del qual brollen tant una música de tall jazzístic com poemes diversos, el magnetòfon), creant, en fi, un univers sonor en què tot sembla ser possible. En el fons ningú millor que Serge Daney va definir l'art del cineasta polonès quan va assenyalar que «Skolimowski és l'home que diu: heus aquí a un personatge, si el filmo de lluny és una comèdia musical, si el filmo de prop és un melodrama, i si ho faig encara més a prop és cinema-veritat. Que cadascú triï el que li convingui. Jo trio tot».

Zunzunegui, Santos. Walkower. En Vientos del Este: los nuevos cines en los países socialistas europeos, 1955-1975. José Enrique Monterde, Carlos Losilla (ed.). Valencia: IVAC: Festival Internacional de Cine de Gijón: Centro Galego de Artes da Imaxe: Filmoteca Española, 2006. Pàg. 249-251.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Borin, Fabrizio. Jerzy Skolimowsky. Firenze: La nuova Italia, 1987.
• Braucourt, Guy. Walkover. “Cinéma”, núm.107 (juin 1966), pàg. 107.
• Chevallier, Jacques. Walkover. “Image et Son”, núm. 195 (juin 1966), pàg. 115-117.
• Ciment, Michel. Walkower. “Positif”, núm. 77-78 (juil. 1966), pàg. 129-132.
• Delmas, Jean. Walkower. “Jeune Cinéma”, núm.61 (févr. 1972), pàg. 24-26.
• Jerzy Skolimowski. Malgorzata Furdal, Roberto Turigliatto (ed.). Torino: Lindau, 1996.
• Martin, Marcel. Walkover. “Cinéma”, núm. 96 (mai 1965), pàg. 132.
• Zunzunegui, Santos. Walkower. En Vientos del Este: los nuevos cines en los países socialistas europeos, 1955-1975. José Enrique Monterde, Carlos Losilla (ed.). Valencia: IVAC: Festival Internacional de Cine de Gijón: Centro Galego de Artes da Imaxe: Filmoteca Española, 2006. Pàg. 249-251.