Ciència-Ficció - Guerra Freda - Fantàstic - Aventures - Efectes especials - Anatomia

Acostumat a treballar a un ritme frenètic, Richard Fleischer va haver d’alentir la seva impaciència per filmar aquesta irresistible pel•lícula didàctica, realitzada segons ell, amb la finalitat de que el públic jove prengués consciència de la complexitat de la màquina del cos humà. Fleischer va cridar a dos dels seus col•laboradors a 20.000 leguas de viaje submarino (20.000 Leagues Under the Sea, 1954), Harper Goff i Fred Zenbar, per ocupar-s’hi respectivament de la concepció del submarí Proteus i de l’assessoria tècnica de la pel•lícula. Els actors havien d’interpretar les escenes submarines sense aigua, penjats d’uns fils molt fràgils i sovint davant d’un fons blau; els decorats eren còpies gegants del cor, els pulmons i els cervells, il•luminats ingeniosament per un llum intermitent pel director de fotografia, Ernest Laszlo; i un equip de metges es va dedicar a supervisar la versemblança de totes les reproduccions dels òrgans. No va ser un rodatge fàcil, però sis milions de dòlars i un any de filmació varen ser prous per convertir Viaje alucinante en un èxit imparable, tot i que Fleischer només va quedar satisfet amb el seu resultat visual. Alguns dels elements d’aquesta odissea de l’espai interior –en especial, l’atac dels anticossos- és cinema d’aventures electritzant i compensa la banalitat amb la que es caracteritzen els personatges. Isaac Asimov va escriure una adaptació en novel•la de la pel•lícula publicada abans de l’estrena i Joe Dante ve reprendre la idea central a la pel•lícula El chip prodigioso (Innerspace, 1987).

Sánchez, Sergi. Películas clave del cine de ciencia-ficción. Barcelona: Ma non troppo, 2007.
 

Primària i ESO

• Viaje alucinante és una pel·lícula de gènere  de ciència ficció i d’aventures paradigmàtica. Sabríeu dir alguns films més d’aquests gèneres?

• Considereu que l’interior d’un cos humà és un bon escenari per desenvolupar aquest tipus d’històries? Com es desenvolupa el suspens i la tensió dramàtica durant la linealitat argumental?

• En quines parts del cos humà són més perilloses les peripècies dels personatges? Per què?

• Quina relació podria tenir la torrent sanguínia amb una pel·lícula d’aventures escenificada a l’exterior? (lava, aigua...) per què? Quines són les particularitats que pot oferir com a recurs cinematogràfic utilitzar l’estat líquid a les pel·lícules d’acció i aventures?

- Bassa, Joan ; Freixas, Ramon. El Cine de ciencia ficción: una aproximación. Barcelona [etc.] : Paidós, 1993.

- Latorre, José María. El Cine fantástico. Barcelona: Fabregat, 1987.

- Riambau, Esteve. Los misterios del organismo. En Richard Fleischer : entre el cielo y el infierno. José A. Hurtado, Carlos Losilla (ed.). [Valencia: Filmoteca de la Generalitat Valenciana ; Gijón : Festival de Cine de Gijón, 1997]. Pàg. 46-49.

- Richard Fleischer. En Fischer, Dennis. Science fiction film directors, 1895-1998 (vol. 1). Jefferson, N.C ; London: McFarland, cop. 2000. Pàg. 184-199.

- Viaje alucinante (Fantastic voyage)(DVD). Madrid: Twentieth Century Fox, cop. 2002.

- Le Voyage fantastique. En Bourgoin, Stéphane. Richard Fleischer. Paris: Edilig, 1986. Pàg. 92-96.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema