Un cinema africà independent 

La noire de...:

Realitzada només sis anys després de la independència al Senegal, la primera ficció filmada per un africà subsaharià explora les complexitats del post-colonialisme, indagant en la vigència de la dominació cultural i el servilisme d’una societat que encara mira França com una terra d’oportunitats.

[...] La Noire de... és generalment considerat el primer llargmetratge africà. És també una obra d'autoadaptació, una reescriptura cinematogràfica del relat homònim del cineasta de 1962. Encara que fidedigne amb la narració original en molts aspectes, el film de Sembène ressitua el relat, que succeeix en 1958, poc després de la independència senegalesa, en un context post o neocolonialista [...]. 
 
[...] Un dels principals objectius de Sembène en l'adaptació del seu propi text literari era comunicar-se millor amb una audiència africana que no disposava d'accés als seus llibres a causa d'un alt índex d'analfabetisme a l'Àfrica dels anys seixanta. "Em vaig adonar que amb un llibre, especialment a Àfrica on l'analfabetisme es manté, només podia afectar un nombre limitat de persones. Vaig ser conscient que el cinema, al contrari, era propici a assolir l'atenció de les masses". En una primera impressió, semblaria que l'adaptació de Sembène de La Noire de... és una extremadament fidel adaptació del seu original escrit. Pel que fa a la trama principal, hi ha molt poques diferències entre les dues versions: Diouana, la protagonista, abandona el seu país per treballar com a criada per a una parella francesa i s'acaba suïcidant quan s'adona que a ulls dels francesos no serà res més que "la negra de", la seva "noia negra". Sembène exposa a ambdues versions el perjudicial mite de l'assimilació colonial, seguint el camí de Diouana des de l'encantament amb França fins a la desil·lusió, que porta vers el seu suïcidi. A part d'unes quantes diferències en estructura [...] i caracterització [...], el relat i el film presenten els fets fonamentals de l'itinerari de Diouana cap al suïcidi quasi de forma idèntica. 
 
Malgrat les similituds entre les dues versions, una lectura exhaustiva de la versió fílmica indica que l'adaptació de Sembène fou feta per determinades raons, no només per accessibilitat. Canviant el marc històric en el qual té lloc la narrativa, que és, l'estat posterior a la declaració de la independència senegalesa, Sembène l'adapta a un nou llenguatge cinematogràfic, ampliant la consciència del seu públic sobre les qüestions de la identitat post colonial. Les estratègies narratives emprades per Sembène al film van més enllà de la condemna del colonialisme que localitzem a la seva història curta; en termes molt més amplis que al text, el film emfatitza en la necessitat de reconstruir una nova identitat africana en un entorno post o neocolonialista, així com el rol que l'art juga en aquesta reconstrucció. Tal com Sembène afirmà sobre el seu film: 
 
"Suposo que no ajuda en res combatre aquest colonialisme ara, ja que aquest colonialisme [...] ha mort. Això es converteix en una cançó de bressol que és usada per prevenir que la nostra gent sigui conscient de la realitat present, dels compromisos de l'avui. L'enemic l'any 1969 és el neocolonialisme estranger, però també la burgesia local, que es converteixen en còmplices per assolir els seus interessos... Això és perquè a La Noire de... denuncio dues coses: el neocolonialisme i "la nova classe africana" [...]. 

Nancy Virtue a ““Le film de...: self-adaptationin the film version of Ousmane Sembène’s La noire de... A Literature/Film Quaterly, Vol. XLII, Núm. 3, (2014): pp. 557-567. 

• Armes, Roy. Third world film making and the west. Berkeley ; London: University of California Press, cop. 1987. 

• Cheeria, Tahar. “Issues in African Film: The Artist and the Revolution: “Interview with Ousmane Sembène”. A Framework: Detroit. Vol. 61, Núm. 2 (Primavera 2020): pp. 12-22. 

• Connor, Ryan. “Revisiting the notion of political black cinema: a comparative analysis of Melvin Van Peebles and Ousmane Sembene. A Journal of African Cinemas. Vol. 1, Núm. 1, (2013): pp. 85-97. 

• Diops, Mag Marguette. Cinéma sénégalais. Sembène Ousmane: le précurser et son legs. Dakar: L’Harmattan-Sénégal, [2017]. 

• Langford, Rachael. “Black and white in black and white: identity in cinematography in Ousmane Sembène’s La Noire de... / Black girl. A Studies in French Cinema. Vol. 1, Núm. 1, (2001): pp. 13-21. 

• Movitt, John. Re-takes: postcoloniality and foregin film languages. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2005.  

• Murphy, David. Sembene: imaginin alternatives in film & fiction. Oxford: James Currey ; Trenton, N. J.: Africa World, 2000. 

• Perry, G.M; McGilligan, Patrick. “Ousmane Sembene: An Interview”. A Film Quaterly: Berkeley. Vol.26, Núm. 3, (Primavera 1973): pp. 36-42.  

• Pfaff, Françoise. The Cinema of Ousmane Sembene, a pioneer in african film. Westpor, Connecticut ; London : Greenwood, 1984. 

• Virtue, Nancy. “Le film de...: self-adaptationin the film version of Ousmane Sembène’s La noire de... A Literature/Film Quaterly, Vol. XLII, Núm. 3, (2014): pp. 557-567. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema