Dossier Film (INCLÒS A Dossier didàctic)
-Cinema policíac - Cinema negre - Barcelona - Atracadors - Gàngsters - Violència - Anys 60
Un dels aspectes més difícils de la direcció cinematogràfica és establir la distància exacta de la càmera a l’objecte. En moltes pel·lícules, sobretot si es tracta de primeres cintes, trobem que la càmera es troba massa lluny del que passa, com si el director tingués por que l’acció se li escapés fora de pantalla. En altres casos, hi som tan a prop que l’acció és angoixant, sense voler-ho ser. A tiro limpio mostra que Pérez-Dolz té aquest sentit de la mida extremament desenvolupat; és difícil trobar un altre film espanyol en què les distàncies entre nosaltres i el que veiem siguin tan mesurades i precises. Això és el que fa que A tiro limpio sigui una pel·lícula tan harmònica.
Alberich, Ferran. Paco Pérez-Dolz: el camí de l’ofici. Barcelona: Institut Català de les Indústries Culturals : Pòrtic, 2007.
2on cicle d'ESO i Batxillerat/CF
- A tiro limpio (DVD). [Barcelona]: Manga Films, DL 2009.
- Alberich, Ferran. Paco Pérez-Dolz: el camí de l’ofici. Barcelona: Institut Català de les Indústries Culturals : Pòrtic, 2007.
- Balagué, Carles. A tiro limpio. “Dirigido por”, núm. 400 (mayo 2010), pàg. 76.
- Freixas, Ramón. A tiro limpio. “Dirigido por”, núm. 342 (feb. 2005), pàg. 82.
- Navarro, Antonio José. "A tiro limpio": un clásico del cine negro español. “Dirigido por”, núm. 390 (jun. 2009), pàg. 82-83.
- Sánchez Barba, Francesc. Brumas del franquismo: el auge del cine negro español (1950-1965). Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, cop. 2007.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
Una història construïda a l'entorn de les tempestuoses relacions entre els membres d'una banda d'atracadors que té Barcelona com a escenari clarament recognoscible.
És el primer llargmetratge de Pérez-Dolz, una producció de Balcázar inspirada inicialment en les figures dels dos maquis catalans Quico Sabaté i Josep Lluís Facerias. Marcat per un pressupost baix i una certa autocensura, el film és un dels màxims exponents del cinema policíac barceloní, sobretot per la utilització dels exteriors, que li atorguen verisme, i el retrat social dels seus personatges.