Tabu: A Story of the South Seas

Murnau va iniciar el guió de Tabu atret per l’exotisme de l’illa de Bora-Bora i comptant amb la complicitat del documentalista Flaherty, amb qui buscaria localitzacions reals i actors no professionals per relatar, no sense nostàlgia, una història d’amor i un destí tràgic. El film avança en la narració sense necessitat de diàlegs i filma amb gran destresa detalls d’una força visual incontestable.

L'obra de Murnau acaba amb Tabú, una pel·lícula que explica la història d'amor entre una jove maorí i un pescador. Les forces adverses, en la tradició del drama romàntic, s'acarnissen contra aquest amor. [...] 
El que impedeix l'amor entre els joves és el mandat del gran sacerdot de la tribu, que exigeix a Reri deixar al seu amant. Ningú pot aspirar a la bella Reri, ja que és declarada tabú. El gran sacerdot l'envia a una altra illa. Però el jove pescador l'allibera i la porta a un altre lloc: una illa deserta, paradisíaca. Matahi pesca perles no tan sols per a l'adorn de Reri, sinó per a vendre-les en el mercat amb la finalitat de reunir diners i així començar una nova vida. 
Tabú compta amb un gran equip tècnic. Flaherty va aportar totes les seves experiències en el tema, no en va portava molt de temps rodant arreu del món, inclosa la Polinèsia. Signen la pel·lícula Robert Flaherty i Murnau, però cap al final del rodatge, Flaherty, que veia apagar-se definitivament la seva idea de realitzar una pel·lícula documental, es va retirar per desavinences amb el seu soci. En tot cas, i tal com s'ha escrit en els documents propers a Tabú, el mateix Flaherty, va reconèixer que la cinta era clarament de Murnau. 

Responsable de la fotografia és Floyd Crosby -que havia treballat amb Flaherty en la seva extraordinària labor documental- per al qual Tabú és el seu primer llargmetratge. En una de les primeres edicions de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Hollywood, Crosby va obtenir l'Oscar. 
Murnau i Flaherty van treballar amb abundants actors no professionals. Murnau no va voler introduir actors de Hollywood, sinó naturals del país que, no només mancaven d'experiència en el cinema, sinó en la vida fora del seu territori i en les relacions socials. 

La pel·lícula va ser un veritable èxit, però Murnau no va poder assaborir-ho. El director alemany va morir en un accident d'automòbil a Santa Bàrbara pocs dies després de l'estrena de Tabú. Va ser una trista broma del destí, perquè Murnau havia sortit indemne ni més ni menys que de vuit esfondraments quan complia com a pilot a la I Guerra Mundial. F. W. Murnau és un dels grans realitzadors alemanys de l'època del cinema mut. Figura del cinema expressionista, es va fer famós amb Nosferatu, un clàssic del cinema fantàstic. 

Masó, Ángeles “Tabú”. La Vanguardia, 8 de novembre de 1991  

Belmonte, Antonio. Capítulo 9: Tras las islas de Gaugin: 1929 – 1931. Murnau, la luz inquieta. Ártica editorial s.l., Madrid, 2011 

Berriatúa, Luciano. Apuntes sobre las técnicas de dirección cinematográfica de F.W. Murnau. Editora Regional de Murcia, Marzo 1990 

Berriatúa, Luciano. Los proverbios chinos de F.W. Murnau, etapa americana. Filmoteca Española,  Madrid, 1990 pàg. 563 

García, Jorge. Friederich W. Murnau: genius interruptus. El amante del cine; Buenos Aires Iss. 199 (Dec 2008): 59  

Langer, Mark J. Tabu: The making of a film. Cinema Journal; Champaingn III., etc. Vol. 24, Iss 3 (Spring 1985): 43 

Oksiloff, Assenka. Chapter 7: Ethnotopia: F. W. Murnau’s Tabu. Picturing the primitive: visual culture, etnography and early german cinema”. Palagrave, New York 2001  

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema