Sweet Charity

Charity és el nom que Bob li va posar a Cabiria, la prostituta submisa i injustament tractada per la vida que protagonitzava el film de 1957, Le notti di Cabiria (Federico Fellini, 1957), amb guió escrit per Federico Fellini juntament amb Tullio Pinnelli i Ennio Flaiano. Tot i que el personatge es va transforma en una ballarina i cambrera de clubs nocturns com una concessió moral a l’època, vagament s’intueix que el personatge es dedica a fer hores extres com prostituta. Certament, el punt d’inflexió de la senzilla trama té lloc en el moment on el nou xicot de Charity descobreix l’historial sexual de la noia. Com deia Fosse “Poc importa com estima Charity, aquest paio no sap enfrontar-se al fet de que ella es dedica al que es dedica”.

Al convertir-la en una ballarina de taxímetre (és així com s’anomenaven a les ballarines que treballaven exhibint-se en cabines que funcionaven amb monedes), va fer molt més que traslladar la història dels durs carrers de Roma de Fellini als neons brillants de Bradway; l’havia situada als ambients que es convertirien en el centre de tot el seu treball posterior: el cantó més pobre del món de l’espectacle, els antres més sòrdids on Fosse havia nascut pel teatre.

Així doncs, Sweet Charity no és la diversió lleugera i desenfadada que sembla a primera vista. L’aparença colorista de l’espectacle, l’estil de la música, i l’energia dels balls suggereixen una comèdia musical, però els fets de la trama apunten en la direcció contrària, ja que l’heroïna és una víctima innocent i l’home que ella estima és “un pacifista emocional”, com descrivia Fosse, un paio que té por a sentir. John McMartin, l’actor que l’intepreta, era com Bob, un home vergonyós i prim, procedent del centre del país. Preparant-se pel paper l’actor va anar a veure Le notti di Cabiria i es va sorprendre al comprovar que al seu personatge al film era molt diferent de l’Oscar del guió de Neil Simon. “A la pel·lícula era una home més fosc –recorda McMartin-. Un paio molt fosc”.

Al film el personatge estava dividit en dos: el carterista que li roba a la Charity la bossa i la llença al riu al principi de l’espectacle i el neuròtic Oscar que l’abandona al final de l’obra. Entre tots dos es cola la presència de Fosse, per una banda Riff, que no té sentiments (o no els demostra) i utilitza les dones, i per una altra el Bobby Fosse de l’Institut Amundsen, l’innocent noi perdut en prostíbuls. No és gens exagerat comparar a les companyes d’ofici de Charity amb les ballarines d’striptease de la joventut de Fosse. La sala de ball Fan-Dango que apareix al film es podria considerar una còpia fidedigne dels bars de mala mort on el noia havia ballat al Chicago de 1943. fins i tot Fosse, noruec, li va donar al personatge d’Oscar un nom escandinau (Linquist).

Potser l’espectacle mostri un Bob Fosse començant a acceptar les dues parts de la seva persona, el ballarí de claqué i el delegat de classe, l’hedonista i l’artista, l’home sense cor i el vulnerable, l’egoista i el generós, i potser totes dues parts eren necessàries per l’èxit, instint i talent. És com si, en aquell moment exacte, se li obrissin les portes de l’autoacceptació i l’autoreconeixement que li van permetre florir com artista i crear així la seva millor obra.

Gottfried, Martin. Bob Fosse : vida y muerte. Barcelona: Alba, 2006.

- Alva Hefler, Ana María. Un paso más allá. Análisis del estilo de Bob Fosse a propósito de Sweet Charity, Cabaret y All that jazz [recurs electrònic]. “Ensayos sobre la imagen”, vol. 4 (2009), pàg. 103-106. [consulta: 16 de març 2015]<http://fido.palermo.edu/servicios_dyc/publicacionesdc/archivos/36_libro.pdf>

- Denis, Christopher Paul. The Films of Shirley MacLaine. Secaucus, New Jersey: Citadel, 1980.

- Gottfried, Martin. All his jazz: the life and death of Bob Fosse. Cambridge, Massachusetts: Da Capo, 2003.

           - Gottfried, Martin. Bob Fosse: vida y muerte. Barcelona: Alba, 2006.

- Lajeunesse, Jacqueline. Sweet Charity. “Image et Son - La Revue du Cinéma” núm. 235 (janv. 1970), pàg. 140-141.

- Malassinet, Alain. Sweet Charity. “Jeune Cinéma”, núm. 43 (janv. 1970), pàg. 31.

- Noches en la ciudad(Sweett Charity)(DVD). Madrid: Universal, cop. 2004.

- Sweet Charity. En Erens, Patricia. The Films of Shirley MacLaine. New York: A.S. Barnes ; London : Thomas Yoseloff, 1978. Pàg. 144-150.

Wasson, Sam. Fosse. Boston ; New York: Houghton Mifflin Harcourt, 2013.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema