Sommaren med Monika

La relació de Harry (Lars Ekborg) amb el seu pare és molt “a l’antiga”, és a dir, de respecte total i absolut i fins i tot, de submissió. Per altra banda, m’impressiona l’assetjament sexual al qual és sotmesa Monika (Harriet Andersson) en la seva feina. Un company li toca els pits de cop i volta i gairebé la viola, i tot això a plena llum del dia. Aquests detalls “a l’antiga” fan pensar molt. Perquè, tot i que és cert que gran part d’això està ja superat, evidentment hi ha coses que es mantenen, tot i que potser a un nivell més fosc. Per altra banda, el masclisme segueix tenint èxit, tot i que em temo que l’assetjament sexual és més subtil. Amb tot això, vull dir que la realitat que retrata Sommaren med Monika  no està tan allunyada dels nostres dies, encara que hagin passat més de cinquanta anys. L’ésser humà no evoluciona tan ràpidament. Tenim més i millors aparells i grans avenços tecnològics, no ho nego, però les nostres ments i emocions són les mateixes.

Monika s’enganxa al romanticisme, ja sigui d’una pel•lícula, d’una revista o d’una cançó que entonen els seus veïns. Això, juntament  amb què la vida laboral de Harry és cada vegada més penosa provoca que ambdós joves decideixin deixar-ho tot i fugir. Com diu Harry: “Ens hem rebel•lat, Monika. Contra tots”. Agafen una llanxa i escapen d’Estocolm.

Estem en ple estiu i Harry i Monika es mouen entre platges i embarcadors. Assistim a les seqüències més famoses de la pel•lícula, o que han fet famosa aquesta pel•lícula. Em refereixo a la bellesa i la sexualitat en la seva esplendor de l’actriu que interpreta Monika, Harriet Andersson. Andersson, intèrpret molt utilitzada per Bergman en els seus films, no és només una gran actriu sinó que també va ser en la seva joventut una dona amb un físic espectacular i Sommaren med Monika pren nota d’això. Surt completament nua, tot i que amb les limitacions de l’època. La nuesa i els moviments esbojarrats, curiosos i juvenils d’Andersson pel camp, les roques i la platja donen a entendre una certa idea de felicitat somniada, el “somni real” que està vivint Harry en aquell moment: escapar un estiu en companyia d’una dona espectacular que s’ha enamorat de tu. Pot haver-hi alguna cosa millor? I no és que Monika sigui la dona més guapa del món, però de ben segur que és una de les més seductores, de les més rebels, de les més impertinents.

És aleshores quan Harry i Monika gaudeixen plenament de la seva sexualitat, de la naturalesa, del sol, de la vida. Són moments de plenitud entre els joves amants que desitgen estar sempre a soles l’un amb l’altre. Es dirigeixen a un embarcador on hi ha un concorregut ball, però de seguida l’abandonen per un altre, més solitari. La relació amorosa amb Monika impulsa a Harry a ser més ambiciós: “Aniré a l’escola nocturna, seré enginyer”, sobretot després que Monika li comuniqui que està embarassada. Però a ells no els importa. Es pronuncien les grans promeses: Ens casarem! Serem feliços per sempre! La seva felicitat continua, en efecte,  tot i que l’embaràs d’ella és un avís que els bons temps estan a punt d’acabar. 

Luque, Ramón. Bergman: el artista y la máscara. Madrid: Ocho y Medio, 2007.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Bèranger, Jean. Ingmar Bergman et ses films. París: Terrain vague, 1960.
• Company, Juan Miguel. Ingmar Bergman. Madrid: Cátedra, 2007.
• Donner, Jörn. Ingmar Bergman: aproximación personal. Zaragoza: Libros del Innombrable, 2012.
• Frodon, Jean-Michel; Aumont, Jacques. Bergman ou la lanterne magique des cinéastes. “Cahiers du Cinéma”, núm. 583 (oct. 2003), pàg. 82-90.
• Herpe, Noël. Monika: ce qui sort de la scène. “Positif”, núm. 497-498 (juil-août 2002), pàg. 50-51.
• Humphrey, Daniel. Bad girls and illicit interludes: Ingmar Bergman outside the box. “Post Script”, vol. XXXIV, núm. 2-3 (Winter-Summer 2015), pàg. 12-35.
• Long, Robert Emmet. Ingmar Bergman: film and stage. New York: Harry N. Abrams, 1994.
• Luque, Ramón. Bergman: el artista y la máscara. Madrid: Ocho y Medio, 2007.
• Martin, Adrian. Summer with Monika. “Cineaste”, vol. XXXVII, núm. 4 (Fall 2012), pàg. 58-59.
• Máscaras de la carne: aproximaciones al cine de Ingmar Bergman (1918-2018). Company Ramón, Juan Miguel (ed.). Santander: Asociación Shangrila Textos Aparte, enero 2018.
• Monika. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 567 (déc. 2007), pàg. 1-79.
• Renard, Colette-Marie. Monika. “Cinéma”, núm. 305 (mai 1984), pàg. 48.
• Rodríguez, Hilario J. ; Casas, Quim ; Calvo, Alejandro G. Ingmar Bergman: una mirada, una vida. “Dirigido por”, núm. 370 (sept. 2007), pàg. 26-55.
• Siclier, Jacques. Ingmar Bergman. Madrid: Rialp, 1962. Pàg. 133-144.
• Trasatti, Sergio. Ingmar Bergman. Firenze: Il Castoro Cinema, cop. 2011.
• Un verano con Mónica (Sommaren med Monika)(DVD). Barcelona: Manga Films, DL 2003.
• Wasserman, Raquel. Filmologia de Bergman: Dios, la vida y la muerte. Buenos Aires: Fraterna, 1988.
• Wood, Robin. Ingmar Bergman. Madrid: Fundamentos, 1975.
• Zubiaur Carreño, Francisco Javier. Ingmar Bergman: fuentes creadoras del cineasta sueco. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2004.