Smultronstället

Un vell professor va, en companyia de la seva jove, a la universitat on va donar classes per rebre un homenatge. L’aparició d’una autoestopista li fa recordar el passat. Somni i realitat es barregen en repassar la seva existència malgastada.

El film Fresas salvajes, de Bergman, cal considerar-lo com a conseqüència immediata de l'anterior, El sèptimo sello. Igual que en l'altra obra, el tema central és el d'un home que descobreix el sentit de la vida a partir d'una meditació transcendental sobre la mort. 

El film arranca d'un fet misteriós. Un dia, un professor d'universitat veu un rellotge sense busques, fet que coincideix amb la presència d'un home estrany que després desapareix. En aquell moment passa un cotxe de morts, dintre del qual hi ha un cadàver que té la cara del professor. A partir d'aquí el professor comença a plantejar-se el seu passat i inicia un viatge pels llocs que havien marcat la seva vida anterior. En el seu viatge els fets que la memòria ha anat retenint apareixeran de manera puntual. 

Podríem considerar Fresas salvajes, com un típic film de Bergman. La preocupació per la mort hi és constant, la vida és sols un trànsit sobre el sentit del qual cal reflexionar. Amb la seva acostumada profunditat filosòfica, Bergman ens construeix un film estrany, en què el passat i el present es barregen i en el qual la narració es bifurca en nombrosos "flash backs". 

Considerat com una de les obres mestres de Bergman, és un film profund i complicat. Una reflexió metafísica sobre els estats de l'ànima humana, la càmera de Bergman planeja constantment per introduir-se profundament en l'interior d'uns personatges i les seves aspiracions metafísiques. És, justament amb El séptimo sello i Persona, el film de Bergman que més ha influït, i que més ha fet parlar i discutir. 

Àngel Quintana. "Fresas salvajes, la vida i la mort en Bergman" A: Punt diari, dimecres 30 de març de 1983, p. 27 
 

French, Philip; French, Kersti. Wild strawberries = Smultronstället. London: British Film Institute, 1995. 78 p. 

Latorre, José María. "Fresas salvajes de Ingmar Bergman". A: Dirigido por... Núm. 310 (Març 2002), p. 70-73. 

O'Neill, Eithne. "Les fraises sauvages". A: Positif. Núm. 497-498 (Juliol-Agost 2002), p. 57-59. 

Paredes Badía, Israel. "El silencio de Dios y la crisis del Humanismo". A: Dirigido por... Núm. 490 (Juliol-Agost 2018), p. 68-71. 

Scovell, Adam. "Endings...: Wild strawberries". A: Sight & Sound. Vol. XXVIII, núm. 2, p. 96. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema.