Dossier Film (INCLÒS A Germans Dardenne)

Rosetta

Fitxa tècnica

Direcció Luc i Jean-Pierre Dardenne
Guió Luc i Jean-Pierre Dardenne
Música Diversos
Fotografia Alain Marcoen
Interpretació Émilie Dequenne, Fabrizio Rongione, Olivier Gourmet, Anne Yernaux
Producció Bèlgica
Any 1999

La crítica diu

 

Els germans Dardenne van viure un petit somni a Cannes fa tres anys amb el seu segon llargmetratge, La promesse, un estudi extravagant d’un pare i un fill que va atraure bones crítiques del sector estatunidenc dels estudis d’art. El seu sobtat salt a la competició va posar grans esperances a Rosetta, que compleixen en part gràcies a l’actuació d’Emile Dequenne. Però l’estil visual de la pel•lícula i la falta d’humor sec i poc convencional són tan diferents a La promesse que Rosetta suposa un nou començament en lloc d’un estil de desenvolupament natural.

 

 

La pel•lícula comença abruptament amb la càmera seguint frenèticament Rosetta (Emilie Dequenne) mentre és despatxada forçosament d'un treball per una raó no explicada. Rosetta viu a un parc de remolcs amb la seva mare alcohòlica (Anne Yernaux), qui té sexe ocasionalment amb el gestor del parc quan no es troba a la intempèrie vora el remolc; cuidant de la seva mare, Rosetta es passa el dia amunt i avall buscant feina, rapinyant menjar i venent la seva roba per guanyar uns pocs francs. A simple vista no té amics o res que s'assembli. Un fil d'esperança, en la seva ofegada existència, es personificat en Riquet (Fabrizio Rongione), qui treballa a una parada de gofres calents; li ofereix un lloc on viure i – en l'única escena que recorda l'humor sec de La promesse- intenta apropaments romàntics cap a ella amb un àpat escàs a un apartament ronyós. Rosetta pateix un atac dels seus recurrents mals de panxa i s'agenolla apressadament – però després torna per quelcom que s'havia deixat i pregunta si es pot quedar a dormir (platònicament).

Gràcies a Riquet, Rosetta aconsegueix una feina a una fleca però és substituïda amb una excusa poc convincent per part del cap (Olivier Gourmet). Amb la determinació d'assolir una feina a qualsevol preu, acaba traint la confiança i l'amistat de Riquet, qui ha estat mentint piadosament al propietari de la fleca. El film té, sense cap mena de dubte, moments poderosos, majoritàriament escenes en què Rosetta amb qui l'audiència se suposa que ha d'empatitzar, actua sorprenentment autoprotectora. Quan Riquet s'està ofegant al riu intentant ajudar-la, fa una pausa agonitzant abans de salvar-lo; i quan el traeix premeditadament davant el seu cap fins i tot s'atreveix a fer front al despatxat.

 

Elley, Derek. Rosetta. “Variety”, vol. 375, núm.3 (June 1999) pàg. 27,29.

 

Bibliografia

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

  • Audé, Françoise. Rosetta: 1999, l’invention du réel:début. “Positif”, núm. 465 (nov. 1999). Pàg. 52-54.
  • Benoliel, Bernard. Rosetta de Luc et Jean- Pierre Dardenne.”Cahiers du Cinéma”, núm. 536 (juin, 1999). Pàg. 25-26.
  • Briasone, Luciano. Rosetta.”Cineforum”, núm. 385 (giugno, 1999). Pàg. 48.
  • Bruno, Edoardo; Cappabianca, Alessandro; Dottorini, Daniele; Esposito, Lorenzo; Nazzaro, Giona A; Roberti, Bruno; Turco, Daniela. Sul montaggio e altro.“Filmcritica”, núm. 528 (sett.-ott. 2002). Pàg. 403-420.
  • Camy, Gérard. Rosetta. “Jeune Cinéma”, núm. 257 (sept.-oct. 1999). Pàg. 38-39.
  • Canova, Gianni. Rosetta. “Segnocinema”, núm. 101 (genn.-febbr. 2000). Pàg. 32-33.
  • Chatrian, Carlo. Solo un  corpo. E la sua verità. “Cineforum”, núm. 390 (dic. 1999). Pàg. 22-24.
  • Dardenne, Luc ; Dardenne, Jean-Pierre. Rosetta ; suivi de La Promesse: scénarios. Paris: Cahiers du cinéma, cop. 1999.
  • Elhem, Philippe; Marsolis, Gilles. Rosetta. “24 Images”, núm.98-99 (août, 1999). Pàg. 52-57.
  • Kelly, Richard T. Wage warrior. “Sight & Sound”, vol. 10, núm.2 (Feb. 2000). Pàg. 22-24.
  • Losilla, Carlos. Rosetta: el cine que viene. "Dirigido por", núm. 286 (enero 2000), pàg. 10.
  • Macnab, Geoffrey. Rosetta / La promesse. “Sight and Sound”, vol. 11, núm..5 (May, 2001). Pàg. 65-66.
  • Mai, Joseph. Contemporary film directors. Urbana ; Chicago ; Springfield : University of Illinois Press, cop. 2011. Pàg. 65-82.
  • Mandolini, Carlo. Rosetta: le (presque) chef-d’oeuvre inconnu. “Séquences”, núm. 210 (nov-déc. 2000). Pàg. 58.
  • Mosley, Philip. The cinema of The Dardenne Brothers, responsible realism. Columbia University Press, cop. 2013. Pàg. 86-97. 
  • Rosetta (DVD). Paris: Editions Montparnasse, cop. 2004.