Dossier Film (INCLÒS A Aula de cinema 2019/2020)

The Ring

El ring

Fitxa tècnica

Direcció

 Alfred Hitchcock

Guió

 Alfred Hitchcock

Música

Xavier Berthelot

Fotografia

Jack E. Cox

Interpretació

Carl Brisson, Lilian Hall-Davis, Ian Hunter, Forrester Harvey, Harry Terry

Producció

Gran Bretanya

Any

1927

Ludo Longhi (UAB) diu

La pràctica historiogràfica construïda amb titulars i paraules claus va batejar Alfred Hitchcock com el cineasta que rodava escenes d’amor com si fossin assassinats i assassinats com si fossin escenes d’amor. Aquest famós joc de paraules truffautià, sintetitza el personal univers poètic del cineasta londinenc. Sota una constant experimentació de formes cinematogràfiques (MacGuffin, suspens) respiren els únics instints pròpiament humans: Eros i Thanatos. Temes fonamentals i constantment fusionats en la seva rica filmografia a partir de les seves primeres realitzacions britàniques: El jardín de la alegria / The Pleasure Garden (1925), El enemigo de las rubias / The Lodger: A Story of the London Fog (1927) i, precisament, El ring/ The Ring (1927).

La primera pel·lícula, escrita per la seva muller i insubstituïble col·laboradora Alma (nomen omen), planteja la representació d’un desbordant erotisme, construïda a l’entorn del món de la boxa: un circ violent que, després d’un combat cos a cos, posa en escena (o en un ring) la mort fictícia d’un ésser humà. La posada en espectacle ja es proposa com a epifenomen de profundes pulsions, així com tots els elements funcionen com a símbols d’entramats emocionals: la clau d’ Encadenados/ Notorious (1946) no és un simple objecte, no ho són l’encenedor d’Extraños en un tren / Strangers on a Train (1951) o la caixa de mistos de Con la muerte en los talones / North by Northwest (1959). En la seva ambigua accepció de “quadrat” i “anell”, The Ring és una metonímia del joc eròtic que envolta els protagonistes i, contemporàniament, de l’escenari on ells mateixos s’enfronten. La seva formació gràfica-publicitària i la seva suggeridora experiència a la UFA el van ensenyar que les imatges (i les seves combinacions o manipulacions) poden explicar de forma clara i universal idees, pensaments, sensacions. En aquest sentit The Ring demostra com, a través de desenfocaments, sobreimpressions i jocs de miralls, el públic pot compartir libido, ràbia, orgull i desitjos dels personatges. Ja des de les seves primeres realitzacions Hitch és l’autèntic Monsieur Hitchcock.

Bibliografia

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

Miller, D. A. Hidden Hitchcock. Chicago : The University of Chicago Press, cop. 2016.

Hitchcock, Alfred. Hitchcock por Hitchcock : escritos y entrevistas 1.  Buenos Aires : El Cuenco de Plata, 2016.

Hitchcock, Alfred. Nuevamente Hitchcock : escritos y entrevistas 2. Buenos Aires : El Cuenco de Plata, 2017.

Kerzoncuf, Alain. Hitchcock lost and found : the forgotten films. Lexington : University Pressof Kentucky, [2015].

Martínez Martínez, Elisa María. Hitchcock : imágenes entre líneas. València : Universitat de València, 2011.