Dossier Film (INCLÒS A Dossier didàctic)

Psicosis

Psycho

Fitxa tècnica

Direcció Alfred Hitchcock
Guió Joseph Stefano (Novel·la: Robert Bloch)
Música Bernard Herrmann
Fotografia John L. Russell
Interpretació Anthony Perkins, Janet Leigh, John Gavin, Vera Miles, John McIntire, Martin Balsam, Simon Oakland, Patricia Hitchcock
Producció Estats Units
Any 1960

Temes clau

Suspens  - Alfred Hitchcock  - Terror psicològic   - Conductes de comportament  - Trastorns psicològics  - Complex d'Èdip  - Doble personalitat  - Icones paisatgístiques nord-americanes   - Banda sonora

La crítica diu

 

Psicosis és un moment decisiu a la història del cinema contemporani perquè aborda aspectes i temes inèdits o gairebé mencionats a pel•lícules anteriors; però també perquè trenca i estableix noves pautes de narració d’un nou gènere –el thriller- que viurà trenta anys després el seu autèntic esplendor, i fins i tot per a tot el cinema posterior en el seu conjunt. Psicosis representa un desig de manipulació mai vist fins aleshores a la història del cinema (Hitchcock va ordenar que no es deixés accedir a les sales de cinema un cop començada la projecció) i una nova agressivitat on l’objectiu era esgarrifar l’espectador. El suspens, la incertesa, recursos habituals del director anglès, ja no eren prou i calia fer una passa més enllà. I aquesta passa la va fer en aquest títol, tot dirigint-se cap el terror.

En primer lloc, Psicosis trenca amb un dels més grans tabús del cinema de gènere al que estaven acostumats a produir els estudis de Hollywood: la violència explícita. La famosa escena de l’assassinat a la dutxa, on s’inclou un pla amb el ganivet de l’assassí al costat de l’abdomen nu de la víctima; o l’assassinat del detectiu a les escales. Per suposat que es tracten d’escenes filmades d’una manera impecablement decent i neta, i en cap d’ella veiem a dia d’avui una violència exagerada; tot el contrari, els detalls estan acuradament omesos (tot el contrari del que acostumem a veure actualment). Però en 1960 mai s’havia dedicat tants minuts a mostrar un assassinat, i encara menys d’una forma tan directa, i és per això que fou un veritable shock pel públic (i part de la crítica).

Uns altres plans també van ser escandalosos però per diferents motius: aquells on –a la mateixa escena de la dutxa- gairebé no es dissimula la nuesa de la protagonista; malgrat i que cada pla està calculat al mil•límetre per que no es vegi res més enllà de la decència. Però sobretot quan el protagonista Norman Bates (Anthony Perkins), després de trobar-se el cadàver de Janet Leigh, neteja el vàter i estira de la cadena durant la neteja de la sala de bany. Si el Codi Hays no permetia mostrar res relatiu amb la higiene sexual, això incloïa per extensió a tot allò relacionat amb les funcions fisiològiques humanes. És un gest que ja no ens resulta estrany ni escandalós, però aleshores era considerat impúdic i de mal gust, i per tant inacceptable. La pel•lícula va suposar un desafiament al tradicional puritanisme nord-americà. 

 

Garrido, José Ángel. Empezaré contando el final: cine en blanco y negro del siglo XX. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, cop. 2007.
 

Proposta d'activitats

ESO i Batxillerat/CF

 

  • Per què creieu que a l’escena de l’assassinat del personatge d’Arbogast, el director la grava mitjançant un pla zenital? Quina sensació provoca veure l’escena des de dalt? Ajuda a no revelar la identitat de l’assassí? Quina expressivitat té cinematogràficament un pla zenital i un pla nadir? I un pla picat i contrapicat?

 

  • Com creieu que el director tracta el gènere de terror? És similar al de les pel·lícules actuals d’aquest gènere?

 

  • En la famosa escena de l'assassinat a la dutxa, penseu que la banda sonora convida a augmentar la tensió i la por? Quin efecte produeix aquesta música? A quin instrument correspon  la melodia?

 

 

Completeu el vostre visionat

 

- Herrmann, Bernard. Psycho: complete music for Alfred Hitchcocck's classic suspense thriller (CD) . London: Unicorn-Kanchana, p 1989.

- Martín Rincon, Silvia. Análisis emotivo-musical de la película Psicosis. Valencia: La Sirena, 2009.

- Psicosis (Psycho)(DVD). [Universal City, CA: Universal Home Video, cop. 1998.

- Regreso al Motel Bates: un estudio monográfico de Psicosis. José A. Planes Pedreño (ed.). Bilbao: Mensajero, cop. 2012

- Skerry, Philip J. Psycho in the shower: the history of cinema's most famous scene. New York ; London: Continuum, 2009.

- Tarnowski, Jean-François. Frenesí / Psicosis: elementos básicos para una teoria de la práctica fílmica. Valencia : Fernando Torres, [1978].

- Thomson, David. The Moment of Psycho: how Alfred Hitchcock taught America to love murder. New York : Basic books, cop. 2009.

- Zumalde Arregui, Imanol. Paisaje edípico: retorno a 'Psycho', 40 años después. “Secuencias”, núm. 14 (2001), pàg. 40-51.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

 

Marion és una jove secretària que no es pot casar amb el seu promès per problemes econòmics. Per solucionar-los, decideix robar a l’empresa immobiliària on treballa i fugir amb els diners. En la fugida toparà amb un desconfiat policia que seguirà la seva pista. Marion, cansada, s’aturarà a descansar al Motel Bates regentat pel tímid propietari i la seva possessiva mare. És a partir d’aquí quan la història dóna un gir absolut tot jugant amb els gèneres; el drama, el suspens, el terror psicològic i el thriller es troben a Psicosis.

 

Dimecres 28 de maig - 18.30 h        Divendres 30 de maig - 17.00 h