Dossier Film (INCLÒS A Aula de cinema 2022/2023)

Portrait of Jason

Introducció

En una sola sessió de rodatge al seu apartament del Chelsea Hotel de Nova York, Shirley Clarke dibuixa un retrat fascinant de Jason Hollyday, homosexual afroamericà aspirant a artista de cabaret. Durant dotze hores seguides, sota la ingestió progressiva de drogues i alcohol, s’exposa i sobreexposa davant d’una càmera que el capta amb una autenticitat inusual. Ingmar Bergman va dir-ne que era el film més extraordinari que havia vist mai.

Fitxa tècnica

Direcció

Shirley Clarke

Guió

Shirley Clarke

Música

Dick Hyman

Fotografia

Jeri Sopanen

Producció

Shirley Clarke

Any

1967

La crítica diu

“SOC NEGRE, SOC GAY, SOC UNA PROSTITUTA, SOC JASON” això és el que van anunciar audaçment molts fulletons que van cobrir el campus universitari l’any 1989. Aquestes declaracions lacòniques però provocadores anunciaven la projecció de Portrait of Jason, que es va anunciar en aquell moment només com una pel·lícula documental de Shirley Clarke. A mesura que es varen anar sabent més coses del documental, el personatge de Jason em va fascinar completament. Portrait of Jason, fet al 1967, no s’assemblava a cap pel·lícula que hagués vist mai . És cert que aquesta fascinació aparentment voyeurista per la pel·lícula no va tenir en compte els problemes potencials de la pel·lícula en si, és a dir, la seva política de la representació que en aquest cas estava molt carregada. I és que Clarke era, després de tot, una dona blanca  relativament acomodada que va decidir apuntar la seva càmera cap a un home pobre, extravagant, negre i gai.  

[...] 

De la mateixa manera que en altres materials de Clarke, es torna a donar un desdibuix entre la realitat i la ficció, en aquest cas a partir de la figura de Jason. El film s’obre amb un primer pla expressiu i bifocal de la cara de Jason. Després, es dona un fons a negre on s’hi anuncia “El meu nom és Jason Holiday... El meu nom és Aaron Payne... Igual que Jason, acabo de descobrir una nova personalitat”. Ja que es presenten immediatament els seus canvis, tant de nom com d’imatge, l’audiència ja es pot preguntar des del bon principi sobre quina és la “realitat” de Jason, i sobre qui està filmant a aquest personatge. La seva actuació autobiogràfica s’accentua, a més, per les seves diverses feines, en alguns moments com a home de la neteja o minyona, també com a prostituta de San Francisco o Nova York, entre d’altres.  

Mentre Jason recorda el seu passat i especula sobre el seu futur, les veus fora de pantalla de Clarke i Carl Lee parlen a favor de Jason, tot incitant-lo a dir més coses a l’espectador però després desafiant-lo, també insultant-lo de forma irònica i crítica. 

 

En aquest cas, la veritat del que es diu de Jason rau de forma molt significant sota la interpretació dels espectadors, que embelleixen o posen sota tela de judici la realitat de la pel·lícula.   

[...] 

Clarke va dir que volia que la seva pel·lícula exposés els defectes de les creences sobre el cinema vérité. A més, encara que Jason es mostra com un manipulador astut, no podríem afirmar que encara hi ha un enorme desequilibri de poder entre Clarke, que porta la càmera, i Jason que actua per a ella, igual que per als seus espectadors? Podem pensar, també, que Clarke despulla a Jason de la seva pròpia agència i subjectivitat? L’espectador apreciatiu, captivat pels monòlegs, les imitacions i les reflexions de Jason, També és culpable de negar a Jason del seu propi sentit de si mateix? 

No obstant això, quan considerem el retrat de Jason  en relació a l’era actual dels modes de conducta de gais i lesbianes “positius” i cada vegada més homogeneïtzats pel cinema, hi ha quelcom de poderós, afirmatiu i potser fins i tot de confrontació sobre Jason i la seva extrema extravagància al cinema.” 

 

Anderson M. “The vagaries of verities: On shirley clarke's portrait of jason”. A: Film Comment. 1999. Vol. 35, núm 6 

 

Bibliografia

Anderson M. “The vagaries of verities: On shirley clarke's portrait of jason”. A: Film Comment. Vol. 35, núm 6 (Novembre/Desembre 1999), p. 56-59. 

Atwell L. “WORD IS OUT and GAY U.S.A.” A: Film Quarterly (ARCHIVE).Vol. 32, núm. 2, (1979), p. 50-57. 

Bronski, M. “Portrait of Jason”. A: Cineaste; Nova York. Vol. 32, núm.1 (hivern 2006), p. 65. 

Heck-Rabi. Women Filmmakers: a critical reception. Metuchen; Londres: Scarecrow, 1984. 

Rabinovitz, Lauren. Points of resistance : women, power & politics the New York avant-garde cinema, 1943/71. Urbana; Chicago: University of Illinois Press, 1991. 

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema