Dossier Film (INCLÒS A Aula de cinema 2022/2023)

Numax presenta...

Introducció

El 1979, l'Assemblea de Treballadors de la fàbrica d’electrodomèstics Numax inverteix els seus darrers recursos en la realització d’un film sobre el procés d’ocupació i autogestió que havia protagonitzat durant dos anys com a resposta a una temptativa improcedent de tancament per part dels propietaris.

Fitxa tècnica

Direcció

Joaquim Jordà

Guió

Joaquim Jordà

Fotografia

Jaume Peracaula

Interpretació

Walter Cots, María Espinosa, Mario Gas, Rosa Gavin, Víctor Guillén

Producció

Asamblea de Trabajadores de Numax 

Any

1980

La crítica diu

[...]El nucli de la pel·lícula el formen les successives declaracions dels protagonistes, que narren l'explotació a la qual es veien sotmesos, la seva presa de consciència de classe, el seu enfrontament a la suspensió de pagaments, els seus primers triomfs, les diferències entre els diversos sectors durant el període d'autogestió. [...] Especialment alliçonadors són els enfrontaments entre els treballadors, entre els quals defensen que l'autogestió de la seva fàbrica ha de portar-los a plantejar un nou escenari de relacions laborals i els partidaris del manteniment d'unes forma de producció clàssiques, en la línia de les portades cap pels seus antics patrons. 

Paral·lelament, Jordá recorre a la dramatització, per part dels treballadors, d'alguns dels moments més durs del procés i, sobretot, la representació en un escenari teatral dels manejos de la patronal, per part de la companyia teatral de Mario Gas. Aquestes últimes seqüències, deliberadament estàtiques, rodades sempre en plans generals que produeixen un clar distanciament brechtiano, són rodades en color, a la recerca d'un nou contrast amb les imatges en blanc i negre de la resta de la pel·lícula. En realitat, més que a una lloa revolucionària el realitzador ens fa assistir al progressiu ascens del desencantament. 

En un intent per donar un missatge final positiu, la festa de comiat de l'aventura dels treballadors de Numax, convertida en seqüència final, al seu torn, de la pel·lícula, es converteix en la representació final de la companyonia entre ells. Molts dels protagonistes parlen dels seus projectes, la majoria declaren que buscaran nous camins per a les seves vides i rebutgen la possibilitat de treballar en el futur per a un altre patró. [...] 

 

Angulo, Jesús. "La mirada poliédrica de Joaquín Jordá". A: Nosferatu, núm. 52 (Abril 2006), p. 11-30 
 

Bibliografia

Fernández Heredero, Carlos. “Numax presenta... /Veinte años no es nada (Joaquín Jordá, 1979-2004). A: Caimán Cuadernos de cine, núm. 81 (Setembre 2014), p. 32 

García i Ferrer, J. M. Joaquín Jordà. Barcelona: Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, DL 2001. 154 p. 

Joaquín Jordá. San Sebastián: Nosferatu, 2006. Núm. 52 (Abril 2006), 90 p. 

Manresa, Laia. Joaquín Jordá : la mirada lliure. Barcelona: Institut Català de les Indústries Culturals: Pòrtic, 2006. 206 p. 

Vidal, Nuria. Joaquín Jordá. Torino: Torino Film Festival, 2006. 243 p. 

Zunzunegui, Santos. Joaquín Jordá Catalá. A: Al otro lado de la ficción: trece documentalistas españoles contemporáneos. Madrid: Cátedra, 2007. 

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema