Ljubavni slucaj ili tragedija sluzbenice P.T.T.

Ljubavni slucaj ili tragedija sluzbenice se centra en una parella, Izabela (Eva Ras) i Ahmed (Slodoban Aligrudic). L’Ahmed treballa com a controlador de plagues, creu en el socialisme, és casolà, manté la monogàmia i és implacable respecte els rols de gènere. Treballa per ser racional i obrir la seva ment per millorar la seva condició. S’enamora i es casa amb una, com ell anomena, noia moderna, Izabela amb qui tracta de mantenir la seva emancipació sexual. Al final, Izabela mor i el pes intel•lectual del film recau en com i per què ha esdevingut aquesta mort.

El rerefons conservador és una funció del nom musulmà d’ Ahmed. Makavejev juga amb els estereotips dels ‘70 a Iugoslàvia. A un país mixt, ètnicament parlant, Ahmed representa la part més nostàlgica i primitiva mentre que Izabela, d’ètnia hongaresa, representa al moviment més progressiu (és més de l’Oest). Diegèticament, el drama de la parella es desencadena per la relació de l’Izabela amb un company de feina mentre l’Ahmed és enviat temporalment a treballar a un altre lloc del país. Però Makavejev no deixa clar si l'Ahmed té present aquesta infidelitat o no. Del que l’Ahmed n’és conscient és que quan torni ella el rebutjarà. L'Izabela li retreu les seves pràctiques patriarcals i domèstiques. “Què més vols de mi?” pregunta ella quan ell s'assabenta de l'embaràs. “No vull ser la teva esclava.” Izabela s’ha convertit en víctima d’una quotidianitat que fins i tot havia acceptat de bon gust fins aleshores. Ens n’adonem de les diferències que existeixen entre els gèneres d’una sexualitat alliberada: a diferència dels homes, les dones queden embarassades.

L’Ahmed no ha matat a l’Izabela, com a mínim, a ulls de la policia, tot i que sembla força obvi que n’és el responsable. El resultat serà una barreja entre una trama policíaca tradicional i una més propera al gènere melodramàtic. Això és el que espera veure l’espectador en una “love story” i Makavejev ens enganya meravellosament. Ell fa una lectura criminològica de la sociologia i psicològica del crim, alimentant les imaginatives fantasies de la seva  audiència.

Des del punt de vista de l'Izabela, la història de Ljubavni slucaj ili tragedija sluzbenice és la d’una dona independent que accepta conviure amb un home, però que de mica en mica cau en la “domesticació”. Quan decideix rebel•lar-se, mor. La història d’Ahmed, la història d’un home, és lleugerament diferent. La pregunta que Ljubavni slucaj ili tragedija sluzbenice es qüestiona és que en pensa l’espectador d’un personatge com l’Ahmed, passiu i gens malèvol, que vol mantenir els rols de gènere? És fàcil culpar-lo, però n’és ell el responsable? Els seus fets no són qüestions de gustos, tracta de ser obert, de mantenir la “modernitat” de la seva dona, però falla.

La pel·lícula no segueix una cronologia linial. El cadàver d’Izabela apareix als deu minuts de començar el film. Ljubavni slucaj ili tragedija sluzbenice tracta de trobar el com i el per què la dona ha mort. Sabem des del principi que l’Ahmed està implicat en la mort, però no sabem com i no ho sabrem fins al final. El que sí que se’ns dóna mentrestant, és un rerefons narratiu i un entorn interpretable. Anem veient com ha anat la relació dels dos personatges i la seva història, però alhora ens exposem  a lectura de l’alliberament sexual com als motius, tècniques i armes dels assassins sexuals. Totes dues lectures ens proporcionen el fons per la criminalització de l’Ahmed i per la generalització del cas.

Parvulescu, Constantin. Betrayed promises: politics and sexual revolution in the films of Márta Mészáros, Miloš Forman, and Dušan Makavejev. “Camera Obscura”, vol. 24, núm. 71 (2009). Pàg. 92-105.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Brooke, Michael. Something wild. “Sight & Sound”, vol. 19, núm. 12 (Dec., 2009). Pàg. 84.
• Dujarric, Patrick. Une affaire de coeur. “Positif”, núm. 92 (févr. 1968), pàg. 63-65.
• Dusan Makavejev. En Climent, Michael. Pequeño planeta cinematogràfico: 50 realizadores, 40 años de cine, 30 países. Madrid; Ediciones Akal, cop. 2007. Pàg. 111-127.
• Dusan Makavejev. En Second Wave. London; Movie Paperbacks, cop. 1970. Pàg. 7-34.
• Gervais-Delmas, Ginette. Une affaire de coeur. “Jeune cinema”, núm. 26 (nov. 1967), pàg. 20-21.
• Love affair, or the case of the missing switchboard operator  (Ljubavni slucaj ili tragedija sluzbenice P.T.T.)(DVD). [Irvington, N.Y.]: Criterion Collection, cop. 2009.
• Makavejev. En Five Filmmakers. Daniel J. Goulding (ed.).  Bloomington ; Indianapolis: Indiana University Press, 1994.Pàg. 218-224.
• Parvulescu, Constantin. Betrayed promises: politics and sexual revolution in the films of Márta Mészáros, Miloš Forman, and Dušan Makavejev. “Camera Obscura”, vol. 24, núm. 71 (2009). Pàg. 92-105.
• Vientos del Este: los nuevos cines en los países socialistas europeos, 1955-1975. José Enrique Monterde, Carlos Losilla (ed.). Valencia: IVAC: Festival Internacional de Cine de Gijón : Centro Galego de Artes da Imaxe : Filmoteca Española, 2006.