Life

Anton Corbijn, com a fotògraf d’estrelles cinematogràfiques i musicals diverses, tant d’artistes consagrats (Bono) com d’independents (Tom Waits) i minoritaris (Peter Hammill), d’apocalíptics i integrats, pot ser que senti reconegut en la figura insegura de Dennis Stock (Robert Pattinson), la d’algú que intueix un personatge interessant i ha de vèncer les limitacions i dubtes propis per a guanyar-se la seva confiança i impressionar en paper el que el seu personatge li suggereix. Les fotos que va fer Stock de James Dean (Dane DeHaan) són a part d’icòniques, bellíssimes. Això pel que fa a una part de la pel·lícula: l’elaboració intuïtiva de les instantànies domèstiques en la casa familiar d’Indiana llegint un còmic amb el seu nebot, el fet de caminar lent per un carrer de Nova York nevat amb la solapa alçada de l’abric fosc. Corbijn restitueix el sentit i l’elaboració d’aquestes fotografies que capten, com les fotos de William Claxton a Steve McQueen i Chet Baker, aquell moment espuri en el qual el mite (o en aquest cas, el futur mite) és carn: atractiu i voluble, perdut en l’afabilitat casolana, el record rural dels orígens (Dean tocant la seva conga entre vaques) i la gran ciutat.

Corbijn no menysprea el context, ja que Dean, sense l’ecosistema en el qual es va veure rodejat, no seria el mateix. Life no és un biopic en el sentit estricte de la paraula, però recompon i restitueix l’època en la qual es va forjar el personatge. El film comença amb una incertesa que és un record íntim per a una certa cinefília: Los Àngeles, 1955, festa a casa de Nicholas Ray (Peter Lucas), presència d’una incipient actriu amb pinta de groupie (Natalie Wood: Lauren Gallagher), s’està preparant el rodatge de Rebel Without a Cause (Nicholas Ray, 1955), Stock fa fotos i coneix a Dean, preestrena de East of Eden (Elia Kazan, 1955). Desfilen a continuació Pier Angeli (Alessandra Mastronardi), llavors amant de Dean; Jack Warner (Ben Kingsley), autoritari representant d’allò que Hollywood començaria a deixar de ser; l’estrena de A Star is Born (George Cukor, 1954); la roda d’entrevistes i presentació a la premsa de East of Eden, amb un pedant i paternalista Raymond Massey (John Blackwood), un Elia Kazan (Michael Terriault) mostrat en el seu perfil més baix i una Julie Harris (Caitlin Stewart) desmuntant la seva relació amb Dean a les preguntes d’un periodista: Life ens ensenya que, en certs aspectes, el món no ha canviat tant.

Per tot això, que és interessant en la mesura que ho era el Hollywood de 1955, és un guarniment per a una pel·lícula que tracta sobre la mitologia i el mite des de la perspectiva de qui vol construir-lo, Stock, abans que el mateix objecte que es convertirà en mite, Dean. Life és la trobada entre dos homes absolutament desorientats –Dean amb Hollywood, Stock amb la seva condició de marit separat que no sap com relacionar-se amb el seu fill– i la visió d’una relació singular des de la perspectiva d’un fotògraf: “La fotografia és una bona manera de dir que tu i jo hem estat aquí”, comenta Stock. Aquest no va anar al Japó per a realitzar la foto-fixe de The Teahouse of the August Moon (Daniel Mann, 1956) i va preferir viatjar amb Dean fins a la granja familiar d’Indiana. Dean, un estrany, per Brando, consagrat. Un treball segur en comptes d’una quimera ontològica que després va ser realitat. Una història per explicar. L’art de la fotografia a través del cinema. No és gens redundant ni ortodox, a diferència de tants biopics que acaben amb les imatges reals dels personatges evocats, que Life conclogui amb les autèntiques fotos que Stock li va fer a Dean: Corbijn, fotògraf i cineasta, ha recuperat amb la càmera de cine una història feta amb una càmera de fotos.

Casas, Quim. Ontología de la imagen. “Dirigido por”, núm. 460, (nov, 2015), pàg. 32.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Casas, Quim. Ontología de la imagen. “Dirigido por”, núm. 460 (nov. 2015), pàg. 32.
• Chauvin, Jean-Sébastien. Life. “Cahiers du Cinéma”, núm. 714 (sept. 2015), pàg. 55-56.
• Clarke, Roger. Life. “Sight & Sound”, vol. XXV, núm. 11, (Nov, 2015), pàg. 80.
• Losilla, Carlos. Cómo se hace un cineasta. “Caimán Cuadernos de Cine”, núm. 44 (dic. 2015), pàg. 36.
• Sala, Àngel. Berlín 2015. “Dirigido por”, núm. 453 (marzo 2015), pàg. 46-47.
• Valens, Grégory. Life: fugue mineure. “Positif”, núm. 655 (sept. 2015), pàg. 42.