Leila wa al ziap

Pionera i trencadora en qüestions de forma i de fons, l’obra de Srour ha estat recentment reivindicada per institucions i festivals de prestigi. Aquí desvela les històries ocultes de dones en lluita al Pròxim Orient tot entreteixint història, folklore, mite i material d’arxiu amb audàcia estètica i política.

Beirut: Mentre la Ràdio Lebanon informa sobre els combats, una àvia es retroba amb les seves netes i les recrimina per la seva falta de marits i fills. La Leila, una jove estudiant libanesa, es mira al mirall i es pregunta si es tornarà de la mateixa manera que l’àvia. A una platja, Leila es troba amb una mitja lluna de dones molt velades que miren en silenci un grup d’homes, banyant-se mig nus al mar. Londres: A una exposició fotogràfica de la situació a Palestina, una dona gran li canta a Leila. Palestina: Les dones son arrossegades a una furgoneta de la policia enmig d’una manifestació. Londres: La Leila pregunta a en Rafiq, el seu xicot, sobre per què a la seva exposició no hi a fotografies de dones, i decideix portar-lo a una viatge en el temps per demostrar el paper que han jugat les dones a la història de l’Orient Mitjà. Palestina, 1920: una violenta manifestació antibritànica acaba quan les dones aboquen aigua bullint als soldats en retirada. Palestina, un any després: una filla plora perquè el seu pare li prohibeix anar a l’escola. En silenci, la seva mare considera sobre les limitades opcions que tindrà la seva filla, mentre que aquesta és maltractada pel seu propi marit. Aquesta és consolada per una amistat, que li proposa diverses formes per fer-li front. Palestina, 1936-1939: es veuen imatges d’arxiu d’Adolf Hitler i dels jueus que arriben a Palestina; les dones treballen renovant les bales que van trobant a una cova, de la primera guerra mundial. Palestina, 1947: Rafiq és una col·laborador, intenta evitar que els subministraments arribin als rebels. Les dones, mentre fan veure que es preparen per un casament, fan contraban de rifles, pistoles i bales que amaguen entre menjar i regals. Palestina, 1938: Leila és una dona amb un nen malalt, que recorda amb pena que el seu marit li va vendre joies per comprar armes en lloc de medicaments. Palestina, 1939: una dona del poble crida que Déu els ha abandonat; altres dones ploren i resen. Els soldats arriben amb presoners rebels, però marxen quan les dones no fan cap senyal de reconeixement. 

[...] 

A més de tractar aquestes complexes interrelacions entre els àmbits “femení” i “masculí”, Srour també pretenia que Leila i els Llops fos una pel·lícula històrica feminista, específicament del tercer món. Ambiciosament, intenta combinar les perspectives de l’Orient Mitjà amb les idees feministes occidentals, per després utilitzar totes dues per atacar allò que ella veu com a conceptes occidentals i patriarcals de la història i el temps. La narrativa lineal es rebutja a favor d’un marc com a mosaic i metratge d’arxiu, tot tenyit per cançons, motius simbòlics i una complexa plètora de vinyetes i situacions particulars de l’Orient Mitjà. Sense sorprendre massa, el resultat final de la pel·lícula es mostra a partir d’una estructura que sovint és intrigant, a la vegada d’impenetrable i feixuga. 
Malgrat el pes teòric i polític de les imatges de Srour, algunes de les seves escenes d’enllaç tenen un poder i una ressonància considerables, especialment l’escena de les dones amb vel assegudes a la platja. El paper que juga la Leila, etèria i vestida de blanc, és menys clar: com sembla probable, en aquesta es representa una essència històrica de la feminitat, aleshores el seu paper està fonamentalment en desacord amb l’especificitat històrica, que és el punt fort de la pel·lícula.  

Root, Jane. “Leila and the Wolves” a: Monthly Film Bulletin. Vol. 52, Núm 612 (Gener 1985). 

Armes, Roy. Arab Filmmakers of the middle east: a dictionary. Bloomington; Indianapolis: Indiana University Press, cop. 2010. 

Brenez, Nicole. “Heiny Srour” a: Cahiers du Cinéma. Núm. 757 (Juliol-Agost 2019), p. 37. 

Boyd, Herb. “Leila and the wolves. Variety. Vol. 320, Núm. 10. (Octubre 1985), p. 10-12.  

Martineau-Hennebelle, Monique. “L’heure de la libération a sonné” a: Cahiers du cinéma. Núm. 253. (Octubre-Novembre 1974), p. 48-51. 

Perrot, Hugues. “Souvenirs d’une planète en lutte” a: Cahiers du cinéma. Núm. 743. (Abril 2018), p. 55.  

Root, Jane. “Leila and the Wolves”. A: Monthly Film Bulletin. Vol. 52, Núm 612 (Gener 1985), p. 186.187. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema