Le silence de Lorna

Encara no sé si a Le silence de Lorna triomfa la part de fórmula i rutina que el cinema dels Dardenne o de qualsevol altre autor aparentment homogeni, corren el risc de compartir amb el cada cop més ampul•lós mainstream contemporani, o la gràcia de les small movies que Godard cel•lebrà des d'un principi i a les que va acabar dedicant Prénom Carmen (1983), si no és tota la seva filmografia en procés de continu desmarcatge. No sembla haver-hi cap relació entre aquella sèrie B inconscient de la seva importància, prescindint de qualsevol tipus de transcendència i la sèrie Belga dels Dardenne, però sí que n'hi ha, potser resideix en certa dignitat lacònica que les germanes, una materialitat més lligada a l'artesà anònim que a l'autoria institucionalitzada, autoria que els persegueix des que varen guanyar dues Palmes d'or a Cannes. També la rapidesa del seu ritme (no de rodatge sinó dramàtic).

El cos de Lorna –el seu pantaló vermell- no deixa mai de caminar, de circular, de moure's, d'arrabassar el plànol juntament amb la mirada de l'espectador, que aquest cop segueix el personatge tant de darrere com de costat. Si Le fils (2002) és una pel•lícula que ens dóna el clatell, aquesta és una que la seva exhibició del perfil de la protagonista tendeix a posar-nos al seu costat, físicament com moralment. Aquí no seguim a ningú sinó que l'acompanyem, cosa que ens fa còmplices, tot i que ens deixa un marge de distància més gran que en Le fils per a ser testimonis del que es veu. En l'eficàcia d'aquesta relació apropament i allunyament entre personatge i espectador, entre cos i actor i la càmera i no en la consistència del relat, es juguen els destins del film.

Sense alè. El centre de gravetat del film és la seqüència en la qual Lorna es despulla, seguida de dues o tres més que inclouen un succés crucial que no revelarem. Crucial no només perquè qualsevol nu (en aquest cas frontal) és una pedra de toc múltiple per a qualsevol càmera, per no dir per a tot ull, sinó a més perquè aquest nu en particular acaba revelant menys uns cossos que unes respiracions, matèria estètica elemental de les pel•lícules dels Dardenne. L'escena en qüestió demostra l'habilitat -de caire artesanal- fílmica dels Dardenne en registrar no només una, sinó quatre classes diferents d'alè distingibles i corresponents a estats psicofísics concrets com els de l'agitació, el fred, l'alleujament emocional contingut en una abraçada i l'excitació sexual creixent, que es materialitzen i muten en qüestió de segons per marcar a foc les sinapsis de l'espectador. Sentir, més que sentir, la respiració dels seus personatges en la nostra pròpia cara és l'assoliment més gran de les seves pel•lícules i, per què no, també el seu límit, la seva frontera, la seva benvinguda intercadència.

Vieytes, Marcos. Serie Belga. “El Amante Cine”, núm. 205  (jun. 2009), pàg. 22.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Andersen, Thom. Against the grain. “Film Comment”, vol. 45, núm. 4 (July-Aug. 2009). Pàg. 24-27.
• Bickerton, Emilie. Lorna’s Silence. “Cineaste”, vol. 34, núm..3 (2009). Pàg. 49-51.
• Bourque, Olivier. Le Silence de Lorna: il y a de ces silences. “Séquences”, núm. 257 (nov.-déc. 2008). Pàg. 36.
• Cardullo, Bert. The cinema of resistance: an interview with Jean-Pierre and Luc Dardenne. “Film International”, núm. 41 (2009). Pàg. 6-15.
• Chang, Justin. Lorna’s Silence. “Variety”, vol. 411, núm. 2 (May, 2009). Pàg. 21.
• Chilcott, Robert. The Dardenne Brothers.”Vertigo”, vol. 4, núm..2 (2009). Pàg. 10-11.
• Frodon, Jean-Michel. Décrochage. “Cahiers du Cinéma”, núm. 636 (juil.-août, 2008). Pàg. 26-28.
• Gatti, Ilaria. Il matrimonio di Lorna. “Filmcritica”, núm. 588 (sett.-ott. 2008). Pàg. 414-415.
• Goudet, Stéphane; Rouyer, Philippe. Entretien avec Jean-Pierre et Luc Dardenne: le corps des acteurs, plus que la caméra. “Positif”, núm. 571 (sept. 2008). Pàg. 9-14.
• Kemp. Philip. The silence of Lorna. “Sight & Sound”, núm. 12 (Dec. 2008). Pàg. 78.
• Mai, Joseph. Contemporary film directors. Urbana ; Chicago ; Springfield : University of Illinois Press, cop. 2011. Pàg. 118-125.
• Mancino, Anton Giulio. Genitori di se stessi. “Cineforum”, núm. 479 (nov. 2008). Pàg. 20-22.
• Mosley, Philip. The cinema of The Dardenne Brothers, responsible realism. Columbia University Press, cop. 2013. Pàg. 116-127. 
• Renzi, Eugenio. Conversation avec les frères Dardenne. “Cahiers du Cinéma”, núm. 636 (juil.-août. 2008). Pàg. 29-30.
• Sánchez, Sergi. El silencio de Lorna. “Fotogramas”, núm. 2002 (agosto 2010), pàg. 14.
• El silencio de Lorna (Le silence de Lorna)(DVD). Barcelona: Savor, DL 2011.
• Termenini, Antonio. Le silence de Lorna. “Cineforum”, núm. 476 (luglio, 2008). Pàg. 45.