- Guerra civil espanyola - Franquisme - República espanyola  - Bàndol nacional - Dictadura

- Costums - Falange espanyola - Sindicalisme  - Adolescència

Las bicicletas son para el verano va donar a Jaime Chávarri l'oportunitat d’apropar-se a un fet històric –la guerra civil espanyola- amb la mirada propera i quotidiana d’una comèdia de costums. Perquè la contesa no és el centre de l’acció, sinó el teló de fons que va minant, de manera silenciosa, la convivència i la personalitat dels que la pateixen. L’argument té una estructura cíclica: al començament dos nens –un d’ells Gabino Diego, descobert pel cinema en aquesta pel•lícula- juguen alegrement a la guerra en un descampat; al final, uns altres nois corren pel mateix solar arrossegant una pancarta que diu “No pasarán”. Entre totes dues imatges han passat gairebé tres anys. Un temps on les il•lusions i els desitjos dels personatges han estat brutalment substituïts per l’amarga realitat.

L’adaptació plantejava diferents dificultats. En primer lloc, calia reduir les tres hores de durada del text original a poc més d’hora i mitja, eliminant nombroses escenes secundàries que, tanmateix, donaven vida al relat. Per evitar que el film fos massa estàtic i teatral, es van afegir seqüències al carrer, filmant a Madrid durant els mesos d’estiu, a temperatures elevades tot fingint que els fets passaven a l’hivern, un ampli repartiment, molts nens inexperts i havent d’improvisar molts cops. És per això que Jaime Chávarri recorda aquest rodatge com un dels més difícils de la seva carrera.

Malgrat algunes crítiques negatives, més preocupades en comparar la versió teatral amb la cinematogràfica que en analitzar la tasca de Chávarri i el seu equip, l’èxit de l’adaptació va ser gairebé unànime. Potser per primer cop, el director va trobar uns personatges que connectaven des del principi amb l’espectador. I va saber mantenir la barreja d’humor i drama que caracteritzava l’obra original de Fernán Gómez. Durant molt de temps, Chávarri no va sentir massa estima pel resultat final de Las bicicletas son para el verano. Li semblava un treball fet amb precipitació, convencional i sense prou càrrega emotiva. Trigaria anys a acceptar que havia fet una bona feina, traslladant a la pantalla una gran obra valuosa, plena de tendresa i humanitat, i protagonitzada per una família feliç.

Alvares, Rosa ; Romero, Antolín. Jaime Chávarri: vivir rodando. Valladolid : Semana Internacional de Cine de Valladolid, 1999.
 

ESO i Batxillerat/CF

• A la guerra civil espanyola (1936-1939) es van enfrontar dos bàndols (els anomenats “republicà” i “nacional”). Quins són els idearis de tots dos? Quins personatges de la pel·ícula creus que encaixen en un o l'altre bàndol?

• Quins altres films coneixes que tractin la guerra civil espanyola?  Busca diferències i similituds amb Las bicicletas son para el verano.

• Aquest film està basat en una obra teatral de Fernando Fernán Gómez catalogada en el gènere “costumista”. Busca les característiques d’aquest gènere i observa si es veuen reproduïdes al film.

• “No pasarán” és un dels lemes que veiem a la seqüència del film del setge a Madrid. Què significa? Quin és l’origen? Busca informació sobre Dolores Ibárruri Gómez, la Pasionaria. Qui va ser?
   

- Alberich, Enric. Las bicicletas de Jaime Chávarri. “Dirigido por”, núm. 112 (feb. 1984), pàg. 14-19.

- Alvares, Rosa ; Romero, Antolín. Jaime Chávarri: vivir rodando. Valladolid : Semana Internacional de Cine de Valladolid, 1999.

- Las Bicicletas son para el verano (DVD). [S.l.]: Diario El Mundo, DL 2008.

- Las Bicicletas son para el verano. “Casablanca”, núm. 29 (marzo 1984), pàg. 52.

- Payán, Javier Juan. Las Cien mejores películas sobre la Guerra Civil Española. Madrid: Cacitel, DL 2005.

- Valdés, J.S. Las bicicletas son para el verano. “Casablanca”, núm. 34 (oct. 1983), pàg. 25-27.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema