L'art del Found Footage 

L'art del Found Footage:

Traduïda, literalment, per metratge trobat, aquesta pràctica artística consisteix en la creació de pel·lícules a partir de l’apropiació i el remuntatge d’imatges existents, el sentit original de les quals és desplaçat per convertir-se en un nou enunciat.

[...] Treballar manipulant materials aliens té una sèrie de conseqüències essencials: l’artista no crea amb els medis dramàtics del cinema, sinó que imposa la seva visió a materials rodats per altres, és a dir, tergiversa la visió que aquests li havien volgut donar als seus materials; l’idea convencional d’originalitat s’oblida, tot i que no prescriu la noció de fer un treball creatiu a partir de materials aliens; el muntatge passa a ocupar un espai de preeminència, com a element expressiu, capaç de crear sentit; i es generen efectes colaterals de caràcter ètic i legal. Dit així pot resultar una pràctica poc interessant (‘inartística’, potser) però no sembla especialment inefable o esotèrica. Tot i així, els problemes apareixen a l’hora de trobar un nom per aquest tipus de pràctica encarregada de cobrir totes aquestes consideracions i, el que potser representa el mateix problema, a l’hora d’intentar saber què és la peça resultant; a quin gènere o categoria cinematogràfica correspon.  

[...] 

El terme adequat hauria d’indicar que el treball comença a la taula de muntatge, a partir de plànols prèviament existents. Ha d’indicar també que el film que s’utilitza procedeix d’algun moment passat. El terme podria indicar també que és una pel·lícula d’idees, doncs la majoria dels films fets d’aquesta manera no s’acontenten amb ser mers registres o documents.  

[...] 

El nom escollit, en efecte, hauria d’indicar que el metratge apropiat no és només la matèria en brut amb la que es treballa, no designa simplement el material amb el que s’intercala per evocar o il·lustrar un discurs: found footage és la tècnica, el contingut i el focus mateix del discurs, el “tema” explícit d’aquest tipus de cinema.  
Potser el veritable problema resideixi entorn la dificultat de trobar una expressió que al·ludeixi als tres moments en els que es pot separar la pràctica de la compilació: l’acte d’apropiació, el treball d’assemblatge o remuntatge dels fragments i el subsegüent  efecte de re-contextualització o creació de nous sentits.  
Mentre l’espectador veu imatges que van ser creades a una altra època, amb un altre propòsit i per una altra persona que l’autor del film que està contemplant en aquell moment, és també conscient de la discrepància existent entre el context original i l’actual, tant de presentació com de recepció. Això obre un espai interpretatiu, conformat per la forma del film, però que omple la resposta de l’espectador a la forma i al contingut de l’obra. El resultat és un diàleg actiu amb (en comptes d’un consum passiu de) representacions visuals del passat. 
 

Weinrichter, Antonio. Metraje encontrado: la apropiación en el cine documental y experimental. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009. 

Arthur, Paul. “The Status of Found Footage”. A The Spectator. Vol. 20, Iss. 1, (primavera 1999): pp. 57-69. 

Bachman, Alejandro. “A conversation with Christoph Girardet & Matthias Müller”. A Found Footage Magazine. Iss. 7, (març 2021): pp. 34-39. 

Baron, Jaimie. The Archive effect: found footage and the audiovisual experience of history. Nova York; Londres: Routledge, 2014. 

Belinchón, Sergio. Four Found Films: Sergio Belinchón. Orcera: Asociación Rural Mediterránea, 2015. 

Bell, Desmond. “Found footage film making and popular memory”. A Kinema. Iss. 21, (primavera 2004): pp. 5-22. 

Bertozzi, Marco. Recycled cinema: immagini perdute, visioni ritrovate. Venezia: Marsilio, 2012. 

Chiarini, Alessandra et Dall’Asta, Monica. “Found footage: women without a movie camera”. A Feminist Media Histories. Vol. II, Iss. 3, (estiu 2016): pp. 1-141. 

García López, Sonia et. Gómez Vaquero, Laura (ed.). Piedra, papel y tijera: el collage en el cine documental. Madrid: Ocho y Medio ; Ayuntamiento de Madrid, Área de Gobierno de Las Artes, 2009. 

García Martínez, Alberto N. “El film de montaje: una propuesta tipologica”. A Secuencias. Iss. 23, (2006): pp. 67-82. 

Laderman, David et Westrup, Laurel (ed.) Sampling media. Oxford: Oxford University Press, 2014. 

La France, Samuel. “Seeing through the past, again: David Rimmer’s found-footage films. A Cinema Scope. Iss. 57, (hivern 2014): pp. 29-32. 

Rosenbaum, Jonathan. “Lost material and found footage: Peter Tscherkassky’s dark room – and ours”. A Found Footage Magazine. Iss. 4, (març 2018): pp. 36-41. 

Weinrichter, Antonio. Metraje encontrado: la apropiación en el cine documental y experimental. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema