La vida secreta de las palabras

Hanna (Sarah Polley), que du una pròtesi auditiva, és tímida, insegura i viu una solitària existència en una fàbrica sense descans –fet que molesta als seus companys. El seu cap li recomana que s’agafi un mes de descans, ella s’ho rumia i se’n va a un poblet de la costa d’Irlanda del Nord. Allà, a un restaurant, sent una conversa telefònica d’en Victor sobre un accident a una plataforma petrolífera de qui ell n’és el responsable. El supervivent, Josef (Tim Robbins), necessita cures i és aleshores quan Hanna li diu a en Victor que ell és infermera, i vola immediatament a la plataforma. Allà es troba a Josef estirat al llit amb múltiples cremades (treball de maquillatge a càrrec d’Ana López-Puigcerver) i amb les còrnies ferides, fet que no el permetrà veure durant un parell de setmanes.Altres membres de la tripulació són el cuiner espanyol Simon, que fa alta cuisine que no és del gust de tothom; l’amable Dimitri, que accepta i respecta l’introversió de Hanna i l’ecologista Martin, que estudia el número de cops que les ones colpegen la plataforma, amb l’interès dels musclos que pot extreure d’allà. La resta de personatges són de menys interès però Hanna se sent a gust en un lloc fet per a gent solitària. 

Les escenes són interpretades excel·lentment, tremolosos intercanvis entre Hanna i l’inteligent i menysvalorat Josef –un bon home que es va cremar tractant de salvar els altres. Mai parla plenament sobre els seus pensaments, i el guió està curosament fet per a que els silencis dels personatges – sobretot en el cas de Hanna- siguin més significatius que el que fan. Com així ens indica el títol de la pel·lícula. En les primeres passes de la relació, Josef li pregunta si, posteriorment sabrem les raons, pot anomenar-la Cora. Josef du sempre la conversa i amb l’excusa d’estar cec es pren llibertats verbals que esdevenen divertides i surrealistes xerrades que porten a passatges secrets de la seva vida tot creant lligams entre tots dos personatges. Hanna, per altra banda, manté el seu silenci. Un dels grans moments és quan Josef aconsegueix arrencar-li un somriure.

Els misteris sobre la personalitat de Hanna s’acumulen cada cop més. D’on és i per què és a Irlanda? Per què truca per telèfon a Inge (Julie Christie) –una dona danesa- i no diu res? Per què no li diu a Josef el seu nom real? La veritat sobre ella –per a l’espectador com per a Josef- no serà revelada fins a una intensa, i gens inesperada, escena on ella obre el seu cor i tots dos interpreten el seu millor moment del film. Polley, interpretant com a Mi vida sin mí (2003) una dona al límit de les seves emocions, manté l’interès d’un personatge del qual l’espectador no sap absolutament res. Sembla d’un altre món, transmet una fragilitat que, donada la localització, és inevitable no pensar-hi en el personatge d’Emily Watson a Breaking the Waves (Lars von Trier, 1995). Immòbil en la majoria de plans, Robbins interpreta magníficament la resurrecció del personatge de Josef. De la resta d’actors, cal destacar la comicitat de Cámara.

Les incomoditats de fer vida sobre una enorme i impersonal plataforma petrolífera i l’absurditat de l’existència d’un gran tros de metall on hi ha gent que realment no es coneix és mostrada perfectament en diferents escenes- un improvisat karaoke al vespre, o els solitaris partits de bàsquet d’en Martin. Per altra banda, Coixet té certa tendència a sobreexplotar extravagàncies, com la inexplicable presència d’un ànec a la plataforma. Alguns magnífics intervals entre seqüències trenquen la narrativa, acompanyades de cançons de Clem Snide i David Byrne de fons. Com a Mi vida sin mí, hi ha diferents referents literaris, particularment a l’escriptor britànic John Berger. El treball de so d’Aitor Berenguer contribueix de manera rellevant en l’atmosfera que es viu a la plataforma. També hi ha algun aspectes negatius a la pel·lícula,  un parell d’històries inconsistents i la cursi i pretensiosa veu en off que obre i tanca la pel·lícula, que es podria haver eliminat perquè li treu força al desenllaç.

Holland, Jonathan. The secret life of words. “Variety”, vol. 400, núm. 3 (5 Sept 2005), pàg. 33-34.