Dossier Film (INCLÒS A Dossier didàctic)
La tumba de las luciérnagas (Hotaru no haka, 1988) va ser la primera pel·lícula realitzada per Isao Takahata per l’estudi Ghibli, i va obtenir un efímer però exitós reconeixement mundial. Partint de la novel·la (parcialment) autobiogràfica d’Akiyuki Nosaka, Takahata confronta el seu habitual món infantil amb l'horror de la guerra en el context dels bombardejos soferts pel Japó durant la Segona Guerra Mundial. En el fons, el film és una reescriptura japonesa d'obres tan importants com a Jeux interdits (René Clément, 1952) —per l'exploració del món rural després de la catàstrofe—, Germania anno zero (Roberto Rossellini, 1948) i fins i tot d’Empire of the Sun (Steven Spielberg, 1987) —quant a l'estudi de la inhumana resistència infantil—, on l'infern post-bèl·lic és filtrat a través del punt de vista ingenu del nen. I no és que no s'hagi explorat amb anterioritat un relat semblant. De fet, la dècada dels 80 ens va lliurar dos llargmetratges d'esperit similar: When the Wind Blows (Jimmy T. Murakami, 1986), una bradburiana paràbola sobre la paranoia atòmica, i sobretot Hadashi no Gen (Masaki Mori, 1985), que encara de manera més directa les seqüeles del bombardeig nuclear d'Hiroshima, també des d'una perspectiva infantil.
Cine de animación japonès. Antonio José Navarro (coord.). Donostia: Semana de Cine Fantástico y de Terror de San Sebastián: Donostia Kultura, DL 2008.
2on d'ESO i Batxillerat/CF
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
lsao Takahata, un dels grans mestres de l'anime i el creador, juntament amb Hayao Miyazaki, dels estudis Ghibli, va morir el passat 5 d’abril.
La seva gran obra mestra és l’adaptació de la novel·la autobiogràfica d’Akiyiki Nosaka La tumba de las luciérnagas, on narra, amb la senzillesa i la força dels grans clàssics, la dissort de dos germans orfes de Kobe durant la Segona Guerra Mundial.