La tragèdia del western, de vell nou

Dues dones sostenen el pols d’aquest western adoptant el protagonisme en un univers marcadament masculí, amb rerefons polític de la caça de bruixes i una clara aposta plàstica. Johnny Guitar tensiona els codis del gènere i depassa les oposicions evidents a primera vista obrint-se més enllà del contrast entre tenebres i puresa, maldat i bondat, antic i modern.

Johnny Guitar és un western poètic i barroc, al qual la seva inventiva i estilitzada posada en escena converteix en una bella tragèdia antiga. Els seus personatges són alhora arquetípics i rics psicològicament. Un pistoler fart de disparar convertit en guitarrista (Sterling Hayden) que corre a la recerca de la dona que va abandonar deu anys abans. Una dona de rostre hieràtic com una màscara grega (Joan Crawford) la negra vestidura masculina de la qual esdevé l'emblema de la seva fortalesa moral. Un bandit displicent i galant a qui anomenen el ballarí (Scott Brady) i que disputa al primer els favors de la segona. 

Amors i odis, intrigues i traïcions, assalts a bancs i linxaments, tirs, cops de puny i cavalcades. Però l'acció es mostra sempre de la manera menys convencional. La seqüència inicial dura 40 minuts i ocorre en un decorat únic, una timba excavada en roca viva, lloc geomètric de les passions dels personatges. El duel final es produeix no entre dos homes, sinó dues dones. Els endolats membres d'un funeral passen a ser, sense solució de continuïtat, una patrulla de càstig, un ocell de mal averany que es desplaça en V com els ocells migradors. 
 
Tots aquests elements conflueixen en una pel·lícula irreal i d'estranya poesia, venerada en el seu dia pels cinèfils i avui un petit i delitós clàssic del cinema americà dels 50. Feta en 1953, és una mostra típica del talent creat de Nicholas Ray, poeta maleït per excel·lència de Hollywood i mort en 1979. 

Guarner, José Luis. (Dimarts, 23 de desembre de 1980). Johnny Guitar. Avui. Recuperat a: https://repositori.filmoteca.cat/handle/11091/53839#page=8  

Arranz, David Felipe. (2018). El Universo de Nicholas Ray. Madrid : Notorius, 268 p. 

Losilla, Carlos. (1997). Taxi driver; Johnny Guitar. Barcelona: Libros Dirigido, 140 p. 

Nicholas Ray, Johnny Guitar. [S.I.]: Intercine, [198.?], 40p.  

Pippin, Roberto B. (2009). Nicholas Ray y la política de la vida emocional. [Santander?]: Asociación Shangrila, 93p. 

Tejero, Juan. (2005). ¡Este rodaje es la guerra! : tercera parte : apocalipsis final. Madrid : T&B, 526 p.  

Wagner, Jean. (1994). Nicholas Ray. Madrid: Cátedra, 255p. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema.