La promesse

Darrera de les impactants imatges en brut de La promesse es palpen les petjades dels nombrosos treballs documentals que els germans Luc i Jean-Pierre Dardenne varen realitzar entre el 1974 i el 1982 sobre temes compromesos que no deixen lloc a dubtes sobre les seves adscripcions ideològiques.

Des de la meitat minoritària del país, la industrial i francòfona Valònia, es proposa una mirada nua i col•lectiva cap al fenomen de la immigració il•legal com a substrat d'una economia clandestina basada en el racisme i l'explotació. Luc i Jean-Pierre demostren, amb una minuciositat voluntàriament didàctica, totes les passes que els treballadors extracomunitaris han de seguir per aconseguir llogar una misèria de residència, trobar un lloc de treball mal pagat i a vegades ser tractat com un ramat a les batudes policials que justifiquen la tolerància d'un fenomen imparable.

Però n'hi ha més. Els nous exploradors d'aquest país dotat d'un ampli passat colonial no són depressius negrers, sinó un pare i un fill que –magníficament interpretats per Olivier Gourmet i Jérémie Renier- fan d'aquest negoci una manera de vida que els confronta però alhora els uneix des d'un punt de vista familiar. L'accident fortuït d'un dels treballadors clandestins trenca la cadena productiva amb el caràcter implacable d'allò que és imprevist. Mort l'home negre, sobra el seu cadàver –enterrat clandestinament- i també la seva dona i el seu fill, als quals s'intenta repatriar per no posar en perill la continuïtat del negoci. Aquesta fractura laboral s'expandeix també a la familiar, i el fill és distancia del pare a causa de la promesa que li va fer a l'immigrant moribund de cuidar de la seva dona i el seu fill. Rere aquest adolescent hi ha una raó de comprendre la realitat que s'expandeix al paper que juga la càmera a l'interior del film, que es mou amb les imperfeccions pròpies d'un documental. Lluita per ocupar un lloc privilegiat des del qual poder transmetre la realitat amb tota la seva complexitat.. Però, davant la seva impossibilitat, acaba organitzant-la d’acord amb una posada en escena pròpia d’un film de cinema de ficció.

Riambau, Esteve. Artificio y Realidad, “Dirigido por”, núm. 254 (feb. 1997), pàg. 9.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Dardenne, Luc ; Dardenne, Jean-Pierre. Rosetta ; suivi de La Promesse: scénarios. Paris: Cahiers du cinéma, cop. 1999.

• Derobert, Éric. La promesse: La flèche wallonne. “Positif”, núm. 428 (oct. 1996). Pàg. 37-38.
• Horguelin, Thierry. Entretien avec Luc et Jean-Pierre Dardenne. “24 Images”, núm. 93-94 (août 1998). Pàg. 14-17.
• Jean-Pierre and Luc Dardenne. En Mai, Joseph. Contemporary film directors . Urbana ; Chicago ; Springfield : University of Illinois Press, cop. 2011. Pàg. 44-53.
• Lalanne, Jean-Marc; Burdeau, Emmanuel. La promesse. “Chaiers du Cinéma”, núm. 506 (oct. 1996). Pàg. 40-47.
• Macnab, Geoffrey. Rosetta / La promesse. “Sight and Sound”, vol. 11, núm. 5 (May, 2001). Pàg. 65-66.
• McGilvray, Catherine. La promesse. “Segnocinema”, núm. 86 (lulglio-ag. 1997). Pàg. 52-53.

• Monterde, José Enrique ; Solà, Anna ; Selva, Marta. La Representación cinematográfica de la historia. Madrid: Akal, cop. 2001.

• Mosley, Philip. The cinema of The Dardenne Brothers, responsible realism. Columbia University Press, cop. 2013. Pàg. 76-86. 
• Pigoullié, Jean-François. Les Dardenne a et le nouvelâge du film social.“Positif”, núm. 641/642 (juil.-août 2014). Pàg. 138-142.
• La promesse (DVD). Paris: Editions Montparnasse, cop. 2004.
• Riambau, Esteve. Artificio y Realidad. “Dirigido por”, núm. 254 (feb. 1997), pàg. 9.
• Signorelli, Angelo. La promesse. “Cineforum”, núm. 355 (giugno 1996). Pàg. 34.
• Sinclair, Ingrid. La promesse. “Avant-scène Cinéma”, núm. 454 (juil. 1996). Pàg. 95.
• Sizaret, Fabienne. Les entre-deux des Dardenne. “CinémAction”, núm. 137 (nov. 2010). Pàg. 128-133.