Dossier Film (INCLÒS A Dossier didàctic)
D'acord, prové d'una família lligada al món del cinema i el seu pare Mohsen és un dels directors més importants de la història del cinema iranià. Però això no treu mèrit al bell debut de Samira Makhmalbaf, que va rodar La poma quan comptava només amb 17 anys. La jove cineasta es va aproximar amb extrema sensibilitat a una situació molt delicada: la reclusió a què sotmeten els seus pares dues germanes durant onze anys, un fet que els veïns denuncien als serveis socials.
La poma segueix els protagonistes realstot penetrant en un món tancat, amb una mare cega i un pare captaire que creu protegir les filles aïllant-del món. La fragilitat que demostren les germanes bessones el primer cop que surten al carrer posa la pell de gallina. Amb dificultats extremes per parlar i fins i tot per moure adequadament, les dues noies van prenent contacte amb el món exterior com una flor que ha estat tancada fins que s'obre a poc a poc amb la sortida del sol. Samira es va avançar a molts de les constants del cinema del canvi de segle, des de la hibridació entre documental i ficció fins a l'ús del vídeo per a produccions íntimes.
Iglesias, Eulàlia. Salir al mundo. Sensacine.
ESO i Batxillerat / CF
BLOC 1: Comprensió de la pel·lícula i la seva realització:
Aquesta entrevista (en anglès) amb la directora de La poma, Samira Makhmalbaf et pot ajudar a contestar algunes de les preguntes anteriors.
http://www.indiewire.com/1999/02/samira-makhmalbaf-god-and-satan-in-the-apple-82358/
BLOC 2: Context de la pel·lícula: la dona a l’Islam i el cinema iranià
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
- La bicicleta verde (dossier didàctic):
- Persépolis (dossier didàctic):
- Rahbaran, Shiva. Iranian cinema uncensored : contemporary film-makers since the Islamic Revolution. London: I.B. Tauris, 2016.
- Santos, Clara Janneth. Cine iraní. Madrid: Icono 14, 2012.
Els pares de Zahra i Massoumeh, dues germanes bessones de 12 anys, les mantenen tancades a casa seva, a Teheran, des del seu naixement, ja que consideren que les seves filles són “com flors que poden pansir-se amb el sol”. Els veïns denuncien la situació i l’Estat intervé perquè puguin sortir de casa. Quan les nenes travessen aquest llindar, descobreixen un nou món.