La dona com a espectacle | Dance, Girl, Dance

La dona com a espectacle

A Dance, Girl, Dance, dues companyes d’una troupe de ball encarnen postures diferents sobre la dansa, una es decanta pel vodevil i les actuacions en night-clubs mentre que l’altra prefereix el ballet clàssic.

Sota l'aparença d'un vodevil convencional de Hollywood, Arzner articula una "paròdia del món de l'espectacle, representant pols oposats dels mites de la feminitat: sexualitat vs. gràcia i innocència" (Claire Johnston) per dinamitar-los en un món, el del cinema, pivotat històricament pel desig masculí.

"Una pel·lícula que es troba a mig camí entre el drama dels anys trenta d'una corista caçafortunes i les pel·lícules dels anys quaranta que retraten a les dones, Dance, Girl, Dance es construeix al voltant del duo convencional de la vamp rossa i la noia morena convencional. Judy i Bubbles, també coneguda com Tiger Lily White (Lucille Ball, en una actuació extraordinàriament vivaç), treballen en una companyia de ball dirigida per Madame Basilova (Maria Ouspenskaya), una ballarina clàssica retirada que actualment es guanya la vida oferint 'oomph' a locals nocturns de classe baixa. En reconèixer el talent de Judy, Basilova li organitza una audició; però, abans de poder posar la seva protegida en camí cap a l'èxit, mor. Bubbles aconsegueix que contractin Judy com la seva ajudant en un espectacle de burlesc en què l'actuació de Judy serveix per obrir l'apetit del públic per a l'actuació més provocativa de Bubbles. Bubbles es converteix en una estrella, mentre que Judy guanya certa notorietat esquivant l'atenció d'un home que, sense que ella ho sàpiga, és ni més ni menys que el director de l'American Dance Company, Steve Adams (Ralph Bellamy), l'home que Basilova considerava l'esperança per el futur de Judy. Finalment, després de perdre la paciència, Judy fa un discurs punyent i sincer al públic masculí que la burxa ('Què us penseu que pensem de vosaltres des d'aquí dalt, amb els vostres somriures ximples'), reconeix la seva dedicació a la seva carrera i acudeix a la cita amb Adams. Al llarg de la pel·lícula, Arzner subratlla activament les múltiples ironies del guió, mobilitzant la narrativa a través de nombrosos falsos inicis, coincidències i estratagemes dramàtiques evidents (com la mort de Madame Basilova), allunyant-se de qualsevol sensació de destí predestinat per al futur de Judy. Amb el personatge de Bubbles tampoc no es permet de representar amb simplesa la 'noia dolenta', en contrast amb la 'bona' de Judy; de fet, trobem més que una insinuació de germanor amagada sota la superfície." 

Glaessner, Verina. (1976). Nana and Dance, girl, dance. Focus on Film, Iss 25, 71-72. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Arzner, D., & Johnston, C. (Eds.). (1975). The work of Dorothy Arzner: Towards a feminist cinema. London: British Film Institute. 

Bridges, M., & Robson, C. (Eds.). (2016). Silent women: Pioneers of cinema. Twickenham: Supernova. 

Colaizzi, G. (1989). Womanizing film: Dorothy Arzner's "Dance, girl, dance". València: Universitat de València, Centro de Semiótica i Teoría del Espectáculo. 

Kay, K., & Peary, G. (1973). Dorothy Arzner’s Dance, girl, dance. Velvet Light Trap, 10(Fall), 26-31. 

Mayne, J. (2014). Dirigido por Dorothy A(r)zner. Donostia Zinemaldia-Festival de San Sebastián; Madrid: Filmoteca Española.