The Immigrant

La filmografia de James Gray passa per ser un de les més coherents, insistents i obsessives del panorama cinematogràfic actual. Una gegantesca catedral construïda meticulosament on cada pedra interioritza la grandesa del conjunt alhora que es posa al servei de la monumentalitat general. Un tanc llur evolució sembla tan lenta com inexorable. Una mena de contínua reactualització on cada nova pel·lícula es presenta com una nou esbós o esborrany (millorat o empitjorat) de l’anterior...i de la següent, en la recerca d’aquest arquetip inassolible. Allò que es diu d’una de les pel·lícules de Gray pot servir, gairebé exactament, per qualsevol altra. Els canvis són mínims i, per això, més representatius. Una insistència temàtica i formal on resideix, segons alguns (entre els que m’incloc), el valor de la seva obra o, segons uns altres, el límits de la seva genialitat.

A The Immigrant, Gray segueix endinsant-se en els seus temes predilectes, com són la lluita entre la llibertat individual i el destí, la guerra fratricida, l’ambivalent (necessària i/o malaltissa) relació amb el nucli familiar i el dicotòmic enfrontament moral llur frontera, tan clarament delimitada, es diverteix en desdibuixar. El realitzador teixeix de nou un drama on la protagonista, Ewa Cybulska, una immigrant d’origen polonès interpretat per la magnífica Marion Cotillard, es veu immersa en un remolí d’esdeveniments externs que semblen abocar-la a patir la seva vida més que viure-la.

Com Joshua a Little Odessa (1994), que tornarà a caure en una espiral de mort i violència de la que volia escapar, com Leo a The Yards (2000) on el seu intent d’integració social el retornarà al camí de la delinqüència i la delació, com Bobby a We Own the Night (2007), on la seva fugida dle nucli familiar acaba en un drama, com Leonard a Two Lovers (2008), incapaç d’alliberar-se del pes de l’entorn, Ewa es veurà submergida per una força tràgica contra la que lluitarà fins al final. Quelcom que veiem des de la primera escena de la pel·lícula on ella i la seva germana Magda, interpretada per Angela Sarafyan, arriben a Ellis Island per accedir al somni americà. Abans de fer-ho han de passar un control mèdic. L’atzar, el destí, la mala sort, els daus de la vida, volen que Magda estigui malalta de tuberculosi i que els metges decideixin posar-la en quarantena. La implacable fulla del destí ha tornat a caure sobre un personatge de Gray. I la implícita pregunta que es fa l’espectador és: acabarà Ewa com la resta dels personatges de Gray? Sortirà el cineasta d’aquest túnel de foscor i desesperació que sempre vola per les seves pel·lícules?

Le Genissel, Aurélien. Cine del primer al último plano. “Dirigido por”, núm. 445 (jun. 2014), pàg. 32-33.