Free cinema: tret de sortida

El 1956 va tenir lloc, al National Film Theater de Londres, la primera sessió de curtmetratges dels “joves aïrats”. Defensaven un cinema lliure amb noves maneres de produir i atendre la importància de la vida quotidiana, en què “una actitud significa un estil” i “un estil significa una actitud”. Naixia el Free Cinema.

Els primers títols de la nova proposta, anomenada Free Cinema, que tracta de revolucionar la indústria fílmica del seu país i alhora tractar la sensibilitat i aspiracions de tota una generació van ser Together, de Lorenza Mazetti, malenconiosa i fatalista història sobre una parella de sordmuts inicialment filmada a l'estil d'un reportatge televisiu, que intentava donar llum sobre aquest tipus d'existències, encara que amb un lirisme i estètica més cuidada ; O Dreamland, de Lindsay Anderson, estudi sociològic sobre els visitants d'un parc d'atraccions on s'inclouen "museus de l'horror" als quals fins i tot assisteixen els nens amb els seus familiars, que utilitzava en un principi les tècniques de l'habitual reportatge per reincorporar el seu personal comentari irònic, amb un contingut predominant de crítica social, que alhora desafiava els tradicionals estils periodístics o merament informatius; i Momma Don't Allow, de Karel Reisz i Tony Richardson, crònica d'una vetllada en un club de jazz protagonitzada per les noves generacions, la seva diversa extracció social i les seves possibles rivalitats, encara que, en aquest cas, tant el retrat social com les motivacions dels tipus socials resulten més aclaridores. 

[...]  

D'altra banda, aquestes tres produccions es van presentar conjuntament a l'Institut Britànic del Cinema el febrer de 1956, i es va llegir en l'acte el Manifest dels Angry Young Men, l'efecte del qual de feedback o retroalimentació a mitjans com la premsa escrita o les notícies televisives resultava més que evident. Aquell grup de joves procedents del teatre i capitanejats per John Osborne fundarien fins i tot la Woodfall Film, productora que tractarà de concedir la independència al moviment, amb patrocinadors i inversors compartits o similars als que es publicita als transmissors domèstics. [...]  La vocació de denúncia social dels mateixos realitzadors establia noves afinitats amb els periodistes de recerca, encara que la seva llibertat formal i de continguts resultés molt més gran, ja que els realitzadors no havien de retre comptes davant d'un consell editorial, autoritat o cap de secció, com passava en algunes redaccions o seccions televisives.  

[...]  

Així, doncs, el Free Cinema parteix d'aquesta experimentació en el terreny documental que intentava retratar les transformacions de la societat anglesa arran d'una industrialització imparable, els efectes dels quals, en realitat, es remunten al segle de les primeres revolucions industrials. [...]  Recordem com, durant la Segona Guerra Mundial, a la dècada dels quaranta, el cinema britànic s'havia vist obligat a produir curtmetratges plens de cremor patriòtica, destinats a elevar l'ànim i a mantenir la moral de la població. Per tant, vam haver d'esperar fins als anys cinquanta per poder contemplar a les pantalles d'aquest país ressorgir d'aquest corrent realista, primer amb els seus documentals i després gràcies a un insòlit cinema de ficció, de la mà d'aquest grup de joves realitzadors que batejarien aquest moviment amb les consignes d'un "cinema lliure" o "alliberat". Aquesta necessitat d'alliberament seria compartida pels afanys del reporter que tractava de fer documentals de recerca de la manera més objectiva i realista possible, sense renunciar als compromisos socials respecte al tractament dels temes.   

[...]  

La temàtica que travessava aquelles històries es trobava inspirada en les anècdotes de la vida quotidiana, sense concessions a les maneres imperants del cinema realitzat fins ara o a la possible espectacularitat o interès que poguessin suscitar determinats personatges a priori. D'aquesta manera, els autors van reivindicar aquest tipus de cinema per una societat més justa i mostraven, amb les ferides i les mancances, les contradiccions d'aquella societat. 

Gutiérrez, J. Free cinema : una nueva mirada. Madrid : Ediciones JC, 2021: p.62, 63, 64 

Chanan, M. Cine documental alternativo británico. Bilbao: Certamen Internacional de Cine, 1984. 

Crisp H. “An attitude means a style: A style means an attitude: The free cinema movement in 1950s britain.” A: Film Matters. 2021. Vol. 12, Núm 3, p. 57-67. 

Gutiérrez, J. Free cinema : una nueva mirada. Madrid: Ediciones JC, 2021. 

Heredero, C.; Monterde, J. E. En torno al Free Cinema: la tradición realista en el cine británico. Gijón: Festival de Cine de Gijón: CGAI: Institut Valencià de Cinematografia, 2001.  

Lambert G. “Free cinema.” A: Sight and Sound. 1956. Vol. 25, Núm 4, p.173-177. 

Martini, E. Free cinema e dintorni. Nuovo cinema inglese 1956-1968 a cura di Emanuela Martini. Torino: Edizioni di Torino, cop.1991.