Dossier Film (INCLÒS A Aula de cinema 2020/2021)

Filmar la història a l’obertura dels camps

Falkenau, the Impossible

Introducció

Alhora que documenta el passat, el cinema fabrica les formes que el faran visible: construeix el relat històric i estableix les bases per a la seva comprensió i transmissió. L’obertura dels camps de concentració i d’extermini nazis significa un punt d’inflexió en la relació de la càmera  amb el real.

Per a qui, com Fuller, es troba confrontat a la seva visió, es plantegen un seguit de dilemes de naturalesa ètica i estètica: com es capturen aquestes imatges? Com interpretar-les? És legítim mostrar-les al món? Quin és el paper de qui, com Weiss, desenterra el testimoni quaranta anys més tard?

Fitxa tècnica

Direcció

Emil Weiss

Guió

Emil Weiss

Fotografia

Pierre Boffety

Música

Teddy Lasry

Producció

França

Any

1988

Durada

52'

La crítica diu

Tres retrats de directors 

Agrupats artificialment sota l’etiqueta de “retrats”, tot i que Falkenau: visió de l’impossible no és directament el retrat de Samuel Fuller, aquesta crítica tracta de tres pel·lícules de llargades i ambicions molt diferents. 

[...] Falkenau: visió de l’impossible no és, com hem vist, una pel·lícula sobre Samuel Fuller, sinó sobre la pel·lícula amateur realitzada pel soldat Samuel Fuller a l’obertura del camp de concentració de Falkenau —que era allà el 1945 amb la seva unitat de infanteria. El comandant de la unitat nord-americana va obligar els habitants de Falkenau, que van afirmar ignorar l'existència del campament, a enterrar les darreres víctimes i va demanar a Samuel Fuller que filmés aquest esdeveniment amb la càmera que li va enviar la seva àvia. Fuller, amb el talent de contacontes amb què el coneixem, explica com va anar l'obertura del campament i el començament de les seves primeres preses. Fascinant testimoni en cinquanta-dos minuts d’un episodi de la vida de Fuller que trobem reconstituït amb molta precisió a Més enllà de la glòria (The Big Red One). La pel·lícula comunica un document fins ara inèdit i inclou el comentari necessari del director. Recuperant la seva memòria, Samuel Fuller ens transmet un fascinant document històric. 

Niogret, Hubert. (Jul/Aug 1988). Trois portrait de réalisateurs. Positif, París, Núm. 329/330, p. 89. 

Bibliografia