Faustrecht der Freiheit

Franz Biberkopf, interpretat pel mateix Fassbinder, és un jove proletari homosexual que guanya la loteria, fet que li permet ascendir socialment i fugir de la seva precarietat vital. Tràgica història d’amor i al·legat contra la lluita de classes, La llei del més fort no escapa a la mirada implacable del cineasta, que retrata sense complaença la comunitat gai dels anys setanta a l’Alemanya Occidental.

[...] el camp va romandre obert per a què Fassbinder demostrés que “el proletariat té la seva pròpia angoixa, les seves pròpies dificultats amb la vida”, una angoixa que faríem bé de reconèixer i d’enfrontar-nos-hi. 

En aquesta empresa, Fassbinder no es dedica a omplir els buits que deixen els altres; recull les peces que la societat deixa pel camí. Si hi ha una sola línia parlada a les seves pel·lícules que resumeixi la seva animositat contra aquesta societat és a Fox, quan un personatge de classe alta diu, de passada, a un personatge de classe baixa: “La gent així és massa crua per estar desesperada”. Al contrari, diu Fassbinder, no es pot ser massa cru per tenir sentiments, perquè no hi ha res refinat o exaltat en els sentiments, sinó només en la manera com algunes persones miren a les altres. Ell dramatitza el punt de vista de Fox per ell mateix interpretant el paper d’homosexual de classe baixa, reduït a la desesperació i el suïcidi per les maquinacions dels homosexuals de classe alta de la pel·lícula, i al retratar el paper amb una presència i una lluminositat intensa que fan que el seu retrat sigui, amb molt, la seva millor interpretació fins ara. En una entrevista amb Tony Rayns, just després d’haver acabat Fox, Fassbinder va caracteritzar el film en termes que, venint de qualsevol altra persona, haurien semblat irònics: “Aquesta és una pel·lícula sobre el capitalisme”, va dir Fassbinder. “Es tracta de la història d’un guanyador de la loteria i com perd els seus diners”. A l’entrevista no es parla de com pràcticament tots els personatges són homosexuals. Més tard, Fassbinder va fer aquesta consideració: “Ningú ha dit mai (abans) que la vida de l’homosexual  estigui subjecta a la mateixa mecànica i dinàmica que la vida de persones anomenades normals”. Com diu Robinson, “només perquè el tema de l'homosexualitat proporciona l’entorn i no el punt principal de la pel·lícula. És més persuasiu que altres pel·lícules... que defensen obertament la causa Gay Lib”. Robinson, que té tota la raó, subestima l’impacte de Fox. L’explotació homosexual segueix sent explotació; una relació d’explotació eròtica entre dues persones no és menys explotadora per ser eròtica. I en aquest cas és la classe la que mana, no les preferències sexuals ni polítiques. La manera de Fassbinder a l’hora de presentar aquesta realitat és tan original com esgarrifosa: el melodrama hi és, però no és crucial. El que és crucial és la representació d’una relació homosexual i una estafa exactament com una relació heterosexual. Darrere d’això hi ha un equilibri difícil de mantenir, un equilibri entre presentar una història com una faula, una lliçó objectiva que transcendeix l’ostensible  sensacionalisme del tema, i fer-la creïble i absorbent. 

Thomas, Paul. “Fassbinder: The poetry of the inarticulate” a: Film Quarterly (Archive). Vol 30, Núm. 2 (hivern 1976-1977) 

Arajúo, Mateus. Rainer Werner Fassbinder: solo quiero que me amen. Santander: Asociación Shangrila Textos Aparte, 2018. 

Casas, Quim [coord.]; Filmoteca Vasca. Rainer Werner Fassbinder: amor y rabia. Donostia: E.P.E. Donostia Kultura: Euskadio Filmategia, 2019. 

Greenspung, Roger. “Phantom of liberty” a Film Comment; Nova York. Vol 11, Núm.6 (Novembre/Desembre 1975), p. 8-10. 

Kaiser, Claire. Rainer Werner Fassbinder: identité allemande et crise du sujet. Pessac: Presses Universitaires de Bordeaux, 2015. 

Lardeau, Yann. Rainer Werner Fassbinder. Madrid: Cátedra, 2002. 

Rosenbaum, Jonathan. “Faustrecht der Freiheit” a Sight and Sound. Vol 43, Núm 504 (Gener 1976), p. 6. 

Thomas, Paul. “Fassbinder: The poetry of the inarticulate” a: Film Quarterly (Archive). Vol 30, Núm. 2 (hivern 1976-1977), p. 2-17. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema