Eroica

Eroica és una pel·lícula composta per dues històries independents, cadascuna constitueix un tractat sobre allò que Munk considera que hauria de ser el veritable heroisme, a més d'una sàtira, tan divertida com terrible, sobre la tragèdia de la guerra i l'estupidesa d’aquells que la fan. La primera de les històries transcorre durant la insurrecció de Varsòvia, i el seu protagonista, Dzidzius, és el prototip d'antiheroi. Digne hereu de la millor tradició picaresca espanyola, el protagonista és un desertor, un estafador, un mentider, però també un tipus simpàtic pel que l'espectador, inevitablement, acaba sentint compassió; un ninot víctima dels acudits macabres que només l'absurd de la guerra és capaç de provocar. (...)

La intenció de Munk és distanciar-se amb el contrast per sorprendre, per impactar. Es tracta d'introduir escenes que són divertides i tristes alhora, còmiques i dramàtiques per aconseguir que l'espectador passi d'un estat d'ànim a un altre sense solució de continuïtat o, fins i tot, que tots dos estats d'ànim es confonguin, entrin en col·lisió: la crueltat d'uns esdeveniments presentats amb la lleugeresa de la comèdia burlesca, satírica, de vegades sainetesca, plena de gags gairebé surrealistes i situacions grotesques que, per moments, respiren un sorprenent -per lleuger, per descontextualizat- costumisme. No es tracta de banalitzar els esdeveniments, sinó de reflexionar sobre els mateixos des d'una òptica nova, polèmica, sota la qual es critica, no l'heroisme, però sí una forma anacrònica (irreal i sobredimensionada) de l'heroisme. L'heroi veritable que proposa Munk en aquest episodi és incapaç de fer grans coses per la seva pàtria, o de lluitar per grans ideals, però és capaç de sobreviure amb enginy i sort, que no és poc. Un heroi més proper, més d'estar per casa, en moltes ocasions involuntari, casual i al seu pesar.

La segona història transcorre íntegrament a l'interior d'un camp de presoners, un reducte dels herois insurrectes de Varsòvia. En el camp hi va haver una figura llegendària, el tinent Zawistowski, l'únic que en el seu dia es va arriscar a escapar-se. Els seus companys de presó l'han convertit en un heroi, en aquest mite que necessiten recordar, al qual necessiten idolatrar, i fantasiegen sobre el seu parador, sobre la sort que haurà pogut córrer. No obstant això, Zawistowski continua al camp, amagat, cosa que només uns pocs presos saben. El mantenen amagat per conservar l'ànim dels companys, perquè saben que l'optimisme d'aquests està directament relacionat amb la permanència de la llegenda, amb l'existència del mite. Potser únicament per això serveix un heroi a l'estil romàntic-anacrònic, per alimentar les esperances dels altres, d'aquells que no tenen ànima d'herois. No calen herois, sinó mites, llegendes.

Aquest tractament de l'heroïcitat resulta d'un cinisme extraordinari: és com un acudit cruel a costa de tot el cinema polonès de l'època, potser a costa de tota la tradició cultural polonesa. Davant l'infern que van suposar aquelles jornades d'insurrecció a Varsòvia, ell camp de presoners dóna la sensació de ser una bassa d'oli, es presenta com un microcosmos plàcid i tranquil, ple de rialles i companyonia. Fins que, sense raó aparent, deixa de ser-ho; en aquest moment la posada en escena de Munk es torna opressiva, angoixant i l'atmosfera evoluciona fins a esdevenir irrespirable per als presos. Comença a haver-hi tensió i l'espai, abans lluminós, es torna claustrofòbic, emergeixen les individualitats, els egos, les disputes, i és llavors quan s'arriba a l'heroisme per la via de la tragèdia, potser la forma més estúpida d'assolir l'heroisme.

Balbuena, Carlos. Eroica. En Vientos del Este: los nuevos cines en los países socialistas europeos, 1955-1975. José Enrique Monterde, Carlos Losilla (ed.). Valencia: IVAC: Festival Internacional de Cine de Gijón: Centro Galego de Artes da Imaxe: Filmoteca Española, 2006. Pàg. 202-204.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Andrzej Munk: tradition et realisme. Michel Estève (ed.). Paris: Minard : Lettres Modernes, 1965.
• Anthologie du cinéma: III. Paris: L'Avant-Scène, 1968.
• Balbuena, Carlos. Eroica. En Vientos del Este: los nuevos cines en los países socialistas europeos, 1955-1975. José Enrique Monterde, Carlos Losilla (ed.). Valencia: IVAC: Festival Internacional de Cine de Gijón: Centro Galego de Artes da Imaxe: Filmoteca Española, 2006. Pàg. 202-204.
• Il Cinema di Andrzej Munk. Malgorzata Furdal, Sergio Grmek Germani (ed.). Milano: Il castoro, cop. 2001.
• Grélier, Robert. Retour sur Andrzej Munk. “Jeune Cinéma”, núm. 371-372 (mars 2016), pàg.112-116.
• Liebman, Stuart. Man on the tracks / Eroica / Bad luck / Passenger. “Cineaste”, vol. 32, núm. 2 (Spring 2007), pàg. 62-65.