Dossier Film (INCLÒS A Orígens del cinema a Catalunya)
Els orígens a Catalunya
Fitxa tècnica
La crítica diu
A les primeres pel.lícules d’Edison, no hi ha cap intent de dissimular l’artificialitat de l’espectacle que s’estava creant i enregistrant per la càmera. A totes les pel.lícules d’Edison és el cos (treballant, jugant o estarrufant-se davant la càmera) el que atrau la nostra atenció, en contrast amb les pel.lícules d’Auguste i Louis Lumière, que fotografiaven la vida d’una manera directa, sense ornaments i amb una mínima escenificació. Edison va establir els conceptes bàsics sobre els que encara avui es basa la producció, distribució i exhibició de pel.lícules del Hollywood comercial: oferir al públic espectacle, sexe i violència, però simultàniament fer el joc a l’ordre social dominant. Les pel.lícules ultra-comercials d’Edison encaixaven a la perfecció amb l’heterogeni i poc disciplinat públic, presentant un món de parelles romàntiques idealitzades, estereotips racistes i un exotisme incansable, acompanyat d’una saludable dosi de sadisme i voyeurisme per excitar al públic.
Resumint, Edison sabia allò que el públic volia. Mentre Edison, juntament amb Étienne-Jules Marey, Louis Aime Augustin Le Prince i els germans Lumière inventaven els fonaments del cinema modern, uns altres practicants pioners de l’art cinematogràfic estaven creant els seus propis móns. Georges Méliès, un antic mag, es va involucrar en el cinema com a mode de fomentar la seva obsessió per la il.lusió. El seu segell característic de bruixeria fantasmagòrica el va convertir en el padrí dels efectes especials del centenar de pel.lícules que va crear als seus estudis. Les pel.lícules de Méliès, com les d’Edison i les dels germans Lumière, depenien d’una posició fixa de la càmera, però dins d’aquesta limitació va crear una biblioteca d’efectes especials que dominarien el cinema fins a l’arribada de l’era digital a finals del segle XX: dobles exposicions, imatges que es fonen en una altra, parts d’una imatge que s’emmascaren i després es tornen a fotografiar per crear il.lusions espacials o espectaculars, moviments inversos, talls (fer que els objectes apareguin o desapareguin) i nombroses de tècniques més.
Dixon, Wheeler W. ; Foster, Gwendolyne Audrey. Breve historia del cine. Barcelona: Ma non troppo, cop. 2009.
Una de les primeres funcions del cinema va ser permetre viatjar a molt bon preu. A Londres, a Tombuctú, a les festes populars o a mons imaginaris. I es una funció que no ha perdut mai perquè encara ara ens permet entrar en relació amb el que no està al nostre abast. Però el cinema també es va interessar des de bon començament pel que semblava curiós, extravagant, al mateix temps que per l’anodí o habitual: sortir de treballar de la fàbrica, veure com el tren arriba a l’estació o contemplar un concurs de perruqueria. La ficció ens va convidar aviat al joc. I la versemblança de la imatge fotogràfica unida a la del moviment va fer que ja res semblés impossible, fins i tot anar a la lluna.
La selecció de films que us presentem, la gran majoria provinents del nostre arxiu, van ser rodats entre 1896 i 1915 i ens permeten descobrir la ràpida evolució del cinema i el com del simple poder de mostrar la realitat es passa a un llenguatge articulat: el pes del orígens –teatrals, de music hall, pictòrics, fotogràfics- encara domina però els cineastes descobreixen el muntatge, els efectes, el primer pla.....el cinema en definitiva!
Octavi Martí (Filmoteca de Catalunya)
El programa inclou els films següents:
[Vista de Londres] (França, 1896); En el África Oriental francesa. Tombouctou (Pathé Frèrés, 1920); Les dernières cartouches (Georges Hatot, Lumière, 1897); Au bal de flore (Alice Guy, Gaumont, 1900); Coiffes et coiffeurs (Gaston Velle, Pathé Frérès, núm. 1294, 1906); Exercices d’acrobatie par les nains colibris (Pathé Frèrés, núm. 3011, 1909); [Collita de pomes] (film en procés identificació, Pathé, 1910); Concierge et torlorou (Pathé Frèrés, núm. 609/ 581, 1897), original propietat de la Filmoteca Basca, restaurat en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya; Auberge du bon repos (Georges Méliès, Star Film, 1903); Pied de mouton (Albert Capellani, Pathe Freres, 1907), original propietat de Filmoteca Española; Mariez-vous donc! (Pathé Frèrés, núm.1291, 1905); Le thermometre de l’amour (Pathé Frèrés, núm. 1539, 1906); La nourrice séche (Georges Monca, Pathe Freres, núm. 4127, 1911); i [Galeries Cinematogràfiques Cabot a Horta] (Cabot, 1915).