El toc Lubitsch | Cluny Brown

Cluny Brown, l’última pel·lícula completada per Ernst Lubitsch abans de morir, és una comèdia refinada ambientada a Anglaterra, a les portes de la Segona Guerra Mundial, que segueix una jove inconformista que desafia les normes de classe i gènere sense complexos.

Amb el seu estil elegant i irònic, el cineasta alemany signa una sàtira social lleugera que tanca amb mestratge una filmografia marcada pel seu reconegut “toc Lubitsch”.

Direcció - Ernst Lubitsch 

Guió - Samuel Hoffenstein, Betty Reinhardt, James Hilton 

Música - Cyril J. Mockridge, Emil Newman  

Fotografia - Joseph LaShelle (B&W) 

Interpretació - Charles Boyer, Jennifer Jones, Peter Lawford 

Producció - EUA 

Any - 1946 

El crític francès Serge Daney, en un text escrit el 1968, va dir a propòsit d’ella: «El que sorprèn de “El pecat de Cluny Brown” és: a) que la història és poc creïble i les relacions entre els personatges a penes suggereixen; b) que Lubitsch, per una vegada, no ha fet res per amagar aquesta manca de rigor». En efecte, aquesta és una pel·lícula que no es subjecta gens a les normes de la narració clàssica, que prefereix deambular, donar tombs, saltar d’una cosa a una altra sense donar massa explicacions. [...]. No estem, doncs, davant d’una comèdia clàssica, com les que va dirigir el propi Lubitsch a la dècada dels trenta. I el personatge de Belinski ens dóna la clau: un antifranquista el compromís polític del qual no li impedeix gaudir de la vida, admirar les senyoretes de bon veure, instal·lar-se còmodament en una mansió nobiliària i passejar-se per la campanya anglesa sense altre objectiu que gaudir d’un dia assolellat. Es tracta, en efecte, d’una manera de vida que desapareixeria amb la guerra, però que va romandre intacta en l’ànim de Lubitsch. [...]. El pecat de Cluny Brown procedeix de Marivaux i es dirigí cap a Harold Pinter, i la seva aparença final està més a prop de les pel·lícules de Rohmer o Rivette que del rumb que va prendre a partir d’aleshores la comèdia mainstream d’Hollywood, tot això fa pensar en els molts descobriments que Lubitsch encara hagués pogut realitzar si la mort no l’hagués sorprès prematurament. 

 
Venturelli, Renato. El pecado de Cluny Brown: la fontanería como metáfora social. A: Dirigido. No. 406, diciembre 2010, p.72-73. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Alfonso, Ramón; Garci, José Luis. El Universo de Ernst Lubitsch. Madrid: Notorious, 2019. 

Burdeau, Emmanuel. Les années de plomberie. A: Cahiers du cinéma. No. 793, décembre 2022,  p.89. 

Eisenschitz, Bernard; Narboni, Jean. Ernst Lubitsch. Paris: Cahiers du cinéma: Cinémathèque Française, 1985. 

Marinero, Manolo. Cluny Brown: el pecado de Cluny Brown. A: Papeles de Cine Casablanca. No. 29, mayo 1983, p.52-53. 

Prinzler, Hans Helmut; Enno, Patalas. Lubitsch. Munchen: Bucher, 1984. 

Sallitt, Dan. En la cinemateca: Cluny Brown. A: La vida útil. No. 4, diciembre 2020, p. 124-125.