- Musical - Aventures - Pirates - Romanticisme -  Illes Carib S. XIX - Realitat/Fantasia

- Ballarins - Còmics - Technicolor - Hollywood

El pirata és, a banda d’un musical il•lustre, una reflexió vital sobre l’espectacle –situada a un “univers barroc acolorit de manera superba”, en opinió de Joe Morelia i Edward Z. Epstein-; una obra, en suma, que posseeix el do de la gràcia i el subtil encant de la ironia. És el primer gran musical signat per Minnelli, amb Judy Garland i Gene Kelly reinventant el cinema a la tornada de cada piano, obrint noves i insospitades portes a un gènere que no ha fet més que néixer.

Arthur Freed va assegurar la jugada en la mesura que acostumava a fer-ho. Després de fer-se amb els serveis de Cole Porter per les cançons, va contractar Minnelli –el realitzador idoni per treure endavant aquesta empresa, donada la seva experiència com a director artístic del Radio City novaiorquès- i escollí Gene Kelly –triomfador a Broadway amb Pal Joey- i Judy Garland –al llindar de la seva millor etapa de la seva vida artística- per animar els principals papers de la fantàstica, bulliciosa i sentimental història tramada per Hackett i Goodrich, ambientada en una illa del Carib, al segle XIX.

El pirata és una obra enlluernadora, plena de vigor i colors, un espectacle fet a la mida d’aquestes dues grans estrelles del musical americà que són Gene Kelly i Judy Garland. Juntament a números tan devastadors com Mack the Black o Be a Clown –petit monument a l’extraversió i el bon humor- s’alineen peces d’una alegria tan exòtica (tot i que vàlida) com Nina o un lirisme tan refinat i gratificant per l’oïda com Love of My Life –un Cole Porter amb totes les lletres-. Més sofisticada i menys agressiva que en altres treballs anteriors, Judy Garland és exacta al seu paper. Però el veritable triomfador és Gene Kelly, mestre en la caricatura, àgil, deseixit, arravatadament mercurial en les seves paròdies de Douglas Fairbanks i John Barrymore. Malgrat tot, aquesta forma d’humor musical, aquest constant anar i venir de la relitat a la fantasia –que Minnelli explota amb la millor de la seva sort- van desconcertar un públic acostumat a veure “altres coses”. Aquest és el fet pel qual la pel•lícula no fou justament valorada als seu moment.

Munsó, Joan. Diccionario del Cine Musical. Madrid: T&B, 2006.
 

CS Primària, ESO i Bat/CF

• El pirata és un dels musicals més famosos de Hollywood. Gene Kelly, el protagonista masculí, va ser un dels grans ballarins i coreògrafs de tots els temps. Feu una llista de musicals americans en els que hi aparegui. Segur que en coneixeu com a mínim un!

• Observeu l’ús que es fa al film del color, el vestuari, els decorats... Els colors són vius o tristos? Fixeu-vos en el que es va anomenar “vermell-Minnelli”. Quins sentiments o sensacions us transmeten? Imagineu-vos la pel·lícula en blanc i negre: com canviaria?

• Al film hi veiem molts números musicals interpretats pels ballarins i cantants, però aquests són possibles també gràcies a la feina dels professionals que dissenyen la coreografia, els decorats, el vestuari, els músics, ...és una feina d’equip. Amb els companys i companyes de classe intenteu interpretar un dels números musicals de la pel·lícula: per exemple Be a clown. Treballeu en equip, feu-ne la vostra adaptació i proposeu la vostra pròpia coreografia. Amb quines dificultats us trobeu?

- Goñi, Javier. El Pirata. “Nickel Odeon”, núm. 25 (invierno 2001), pàg. 186-187.

- Latorre, José María. Todos los caminos conducen al sueño. “Dirigido por”, núm. 95 (jul.-agosto 1982), pàg. 57.

- El Pirata (The Pirate)(DVD). Madrid: Warner Bros, cop. 2007.

- El Pirata. En Tejero, Juan. ¡Este rodaje es la guerra!: segunda parte: sangre, sudor y lágrimas en el plató. Madrid: T&B, cop. 2004. Pàg. 268-283.

- El Pirata. En Thomas, Tony. Todas las películas de Gene Kelly. Barcelona: RBA, 1994. Pàg. 34-39.

- El Pirata. En Torres, Augusto M. Vincente Minnelli. Madrid: Cátedra, 1995. Pàg. 159-165.

- The Pirate. En Morella, Joe. ; Epstein, Edward Z. The Films and career of Judy Garland. New York: Citadel Press, 1970. Pàg. 139-142.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

Altres activitats relacionades: