El món de Bollywood

Pyaasa:

Pyaasa representa una de les fites més significatives del cinema comercial, musical i popular mai realitzat a l’Índia. D’un romanticisme exacerbat i una mirada desencantada envers la societat, Guru Dutt articula la història d’un poeta incomprès a través d’una música plena de tendresa i sensualitat.

Pyassa és un pal indicador de la història del cinema indi per la seva concepció del carrer i per situar el seu poeta i caminant  sense sostre en el seu àmbit. [...] Aquesta és l’única pel·lícula hindi que crea el carrer com a llar per al protagonista al llarg de tota la narració. El carrer va ser un espai important en les pel·lícules del període posterior a la independència, especialment en les pel·lícules dels anys cinquanta protagonitzades per Raj Kapoor i Dev Anand. El carrer és el lloc on viuen els desfavorits de la societat; és l’espai de l’amor; és l’espai de la ironia. Però és Pyaasa el que fa del carrer la llar, l’espai on viu el protagonista [...]. El protagonista és un flaneur que mira la vida entre les parets i des del carrer. És al carrer i o a les cases on obté el seu veritable reconeixement. El passejant i massatgista d’oli de cabell teixeix les seves cançons a la seva vida diària, mentre que els que estan de manera segura dins de quatre parets només el veuen com una perspectiva comercial.  

[...] 
 
Guru Dutt crea un nou tipus d’espectador flaneur del carrer i des del carrer: no és un tipus alegre, tal i com mostra la modernitat occidental, sinó un espectador cínic. [...] El protagonista de Pyaasa està a tot arreu a casa, però és un home contra la multitud, no al cor de la multitud.  

Rashmi Doraiswami a The legends of indian cinema. Guru Dutt. 

Al principi de la pel·lícula es troba la bellesa inefable de la naturalesa: el seu silenci entreteixit de sorolls discrets va acompanyat d'un ampli gest de la càmera en la superfície d'un llac, després una aguda perpendicular erigida, manifesta la decisió del cineasta de saludar a un arbre gegantesc que desafia els segles. El personatge que jeu sota la seva protecció és, abans que res, un punt irrisori. Ladder, immediatament desestabilitzat per un primer pla del rostre de Guru Dutt, la mirada somnolenta desperta del qual neix un poema de cant, mentre que la seva boca només esbossa un somriure inefable. El doblatge habitual d'actors al cinema indi per part de cantants reals es planteja des del principi sense camuflatge. Per tant, la cançó visiblement apagada (amb la veu de Mohammed Rafi) és independent de l'actor i la lletra del poema, desagafada, a vegades concorda amb la seva mirada, com amb la nostra: roses, un vol d'ocells, i també una pregunta: “què puc donar-te, oh naturalesa esplèndida? /Tot el que tinc són algunes llàgrimes, alguns sospirs”. Per tant, es declara que el poema es comparteix des del principi. Aquesta malenconia del poema es veu subratllada per una ombra, la que passa per sobre del rostre de l'actor, quan el borinot observat és aixafat sota un desafortunat peu, la qual cosa trenca l'harmonia amb la naturalesa. Igual que els gestos de la cambra que acosten, retallen, decideixen, aquest toc minuciós imita la realitat i també ens recorda que l'art no es dedica només a la contemplació. El poeta reacciona en aixecar-se, es troba a la ciutat, com si fos expulsat del Paradís. Des del principi, Pyaasa s'afirma com una pregunta sobre els temes del poema i els del cinema. 

Elisabeth Boyer a La soif naît de la soif

Boyer, E. “La Soifnaît de soif. Pyaasa Assoiffé Guru Dutt" a L’art du cinema: Paris, nº 98, p. 45-66, 2019. 

Doraiswamy, R. Guru Dutt. Through light and shade. Nova Delhi: Wisdom Tree, 2008. 

Dwyer, R. “Pyaasa, Guru Dutt, 1957” a 100 Bollywood films. BFI scene guides. Londres: British film institute, 2005, p. 190-192. 

Ganti, T. Bollywood. A guidebook for popular Hindi cinema. Nova York i Londres: Routledge, 2004. 

Mishra, V. Bollywood cinema. Temples of desire. Nova York i Londres: Routledge, 2002. 

Sen, M. Haunting Bollywood. Gender, genre, and the supernatural in hindi commercial cinema. Austin: University of Texas press, 2017. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema