Dossier Film (INCLÒS A Dossier didàctic)

El colegial

College

Fitxa tècnica

Direcció James W. Horne
Guió Carl Harbaugh i Bryan Foy
Fotografia Dev Jennings i Bert Haines
Interpretació Buster Keaton, Anne Cornwall, Harold Goodwin, Snitz Edwards, Florence Turner, Grant Withers
Producció Estats Units
Any 1927

Temes clau

 

- Cinema mut  - Gag  - Slapstick  - Anys 20  - Buster Keaton  - Esport  - Amor

- Prototips universitaris - Estudiants - Campus universitari

La crítica diu

 

Encara que el guió d'El colegial no fos de Buster Keaton, no costa gaire arribar a la convicció que alguna cosa va tenir a veure el cineasta perquè el resultat fos el que fos, ja no només en el desenvolupament dels gags, sinó en l’esperit crític que tanca la seva possible moralitat discursiva. En efecte, aquí comprovem que des de la primera seqüència s’utilitza un terme molt afí al pensament americà com a leitmotiv del guió: es pot ser una mica masclista, una mica fanfarró i fins i tot una mica cretí, sempre i quan corris els cent metres en un temps raonable i tinguis uns bíceps considerables. De fet, El colegial podria dur el subtítol “Buster contra el chauvinisme nord-americà”.

Passant a l’anàlisi estricte de la pel·lícula, caldria escoltar allò que va dir Luis Buñuel en el seu moment  a la revista “Cahier d’Art”: “Es parla molt de la tècnica de pel·lícules com Napoleon (Abel Gance, 1927) i Metropolis (Fritz Lang, 1927), però mai es parla de títols com El colegial. Els superfilms han de servir per donar lliçons als tècnics; els de Keaton, per donar lliçons a la pròpia realitat, amb o sense la tècnica de la realitat...”

El colegial és, sobretot, un prodigi de la tècnica del muntatge i en això han estat d’acord crítics i estudiosos de l’obra de Keaton.  Tanmateix, la seva estrena va estar envoltada de cert to d’escàndol en considerar uns pocs que la pel·lícula era un calc de The Freshman (Fred Newmeyer, 1925). Actualment, aquestes disquisicions són ridícules. Vistes totes dues pel·lícules, s’arriba a la conclusió que l’única cosa que les agermana, el petit nexe d’unió entre totes dues, és que transcorren dins d’una universitat. Ni el guió, ni el desenvolupament del mateix presenta més coincidències. És com buscar paral·lelismes entre Moby Dick (John Huston, 1962) i Mutiny on the Bounty  (Lewis Milestone, 1962) perquè les dues tracten de temes marins.

 

José, Eduard. Buster Keaton. Madrid: JC, 1987.
 

Proposta d'activitats

Primària, ESO i Batxillerat/CF

 

  • Defineix què és un gag visual. Observa la quantitat de gags que surten a la pel·lícula. Es pot escollir un i tractar de representar-lo a l’aula. Observa la dificultat de fer un gag sense utilitzar la paraula.

 

  • Analitza l’escena on el protagonista fa de cambrer (del minut 15.54 al 18.23).   Per què ens fa riure? Com ho aconsegueix?

 

  • Busca informació sobre el gènere Slapstick i fes una llista de pel•lícules que responguin als seus trets característics. Reflexiona sobre si actualment pot existir o tindria èxit una comèdia Slapstick.

 

  • Enumera films que tractin l’arquetip d’estudiant universitari maldestre i fracassat que representa Buster Keaton al film.

 

  • Observa els trets definitoris de Buster Keaton. Per què creus que se l’anomenava “cara de pal”?  Pensa en altres actors de l’època del cinema mut i busca les similituds i diferències entre ells.

 

 

Completeu el vostre visionat

 

- Bonet Mojica, Lluís. El Cine cómico mudo: un caso poco hablado: Chaplin, Keaton y otros reyes del gag. Madrid: T&B, 2003.

- El Colegial (College)(DVD). L'Hospitalet de Llobregat: Filmax, DL 2002.

- Goudet, Stéphane. Buster Keaton. [Madrid]: Diario El País, cop. 2008.

- Hotakainen, Kari. Buster Keaton: vida y obra. Donostia-San Sebastián: Meettok, 2009.

- José, Eduard. Buster Keaton. Madrid: JC, 1987.

- Minguet i Batllori, Joan M. Buster Keaton. Madrid: Cátedra, 2008.

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

Un estudiant model en intel·lecte, i no tant en les proves físiques, s’enamora d’una de les noies del campus universitari. Per conquerir la seva estimada, no té més remei que cedir a les seves conviccions i intentar triomfar també a les proves esportives que se celebren. A banda de contra la seva poca habilitat, també haurà de lluitar amb el perdonavides Jeff Brown, el millor esportista de la Universitat.

 

Dissabte 21 de febrer - 17.00 h

Diumenge 22 de febrer - 17.00 h