Deux jours, une nuit

A Le silence de Lorna (2008), Jean-Pierre i Luc Dardenne van intentar crear quelcom diferent respecte la seva carrera però sense allunyar-se dels interessos, tant temàtics com formals, presents en la seva filmografia des d'un principi. Fou una simple variació de gènere: van introduir elements de thriller a una història urbana que atorgava un dinamisme a la història i un temps narratiu inèdit fins llavors al seu cine. Aquesta variació es va mantenir en Le gamin au vélo (2011), però en aquest cas no mitjançant el thriller sinó mitjançant una tècnica més propera a la faula infantil, un cop més sense allunyar-se ni temàticament ni formalment del seu cinema anterior. Sembla clar que els germans Dardenne varen trobar la necessitat de variar en alguns termes el seu cine, d'anar per altres camins. En la seva pel•lícula Deux jours, une nuit tornen a fer-ho en dos sentits. El primer, que potser serà el menys important però el que irriti més,  la seva aposta per una actriu convertida també a estrella, Marion Cotillard, presència que podria arribar a condicionar la recepció de la pel•lícula. Anteriorment els cineastes havien treballat més amb actors i actrius desconeguts, exceptuant la presència de Cécile De France a Le gamin au vélo, rostre menys conegut que el de Cotillard però més que el resta d'intèrprets amb qui solen col•laborar els Dardenne.

Treballar amb una actriu internacional té els seus riscs, ja que hi haurà qui vegi abans a pantalla el que representa en pantalla que la seva interpretació, però també permet als Dardenne expandir més el seu cinema, arribar més lluny. Tot això té els seus riscos, però també el seu cantó positiu. És evident que Cotillard té moments a Deux jours, une nuit de lluïment actoral, però també ho és que imprimeix al seu personatge de molta força i matisos, que aconsegueix transmetre veracitat al seu personatge. En segon lloc, els Dardenne tornen a treballar, encara que sigui de manera menys evident que en Le silence de Lorna, amb una certa idea de thriller, en aquest cas mitjançant el compte enrere que suposa la pel•lícula ja des del seu títol. Sandra (Cotillard) necessita que el dilluns al matí que una majoria de companys de treball votin a favor d'ella perquè no sigui despatxada.

Així, a contrarellotge, Sandra anirà parlant amb ells creant-se segons avança l'acció una certa tensió per l'avenç del temps així com per cada conversació que mantenen, aconseguint o no el vot de la gent amb qui parla. Això permet els Dardenne augmentar la desesperació del personatge qui a més a més ha de lluitar contra la seva depressió i els seus canvis d'humor i d'opinió, creant un conjunt aclaparador. Deux jours, une nuit parteix d'un sentit cíclic i monòton de la narració a causa dels seus diferents trobaments amb la resta de personatges. No obstant els Dardenne atenen tant a aquestes conversacions com al que succeeix entre elles, important igualment la figura de Sandra deambulant pels carrers, instants que, sense emfatitzar, transmeten la seva angoixa i el context en el qual es mou. De nou, la seva aposta per una estètica de càmera en mà, tan nerviosa com pausada, s'apropa tant als personatges com s'allunya d'ells en una perfecta elaboració estilística que permet a l'espectador comprendre a cada personatge, els seus motius i les seves posicions; però aquest estil també ocasiona que a vegades ens allunyem, o bé que quedem desubicats davant una mirada polièdrica on el maniqueisme no té lloc. De fet, en certs moments Sandra resulta un personatge francament ambigu.

Paredes Badía, Israel. Sobre la decisión personal. “Dirigido por”, núm. 450 (dic. 2014), pàg. 10.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Caron, Mauro. Due spazi, una linea. “Segnocinema”, vol. 35, núm. 191 (genn.-febbr. 2014). Pàg. 34.
• Dardenne, Jean-Pierre; Dardene, Luc. Au de nos images II 2005-2014 suivi de Le Gamin au vélo et Deux jours, une nuit. Paris : Éditions du Seuil, cop. 2015. Pàg. 309-385.
• Delorme, Stéphane. La pitié dangereuse. “Cahiers du Cinéma”, núm. 701 (juin, 2014). Pàg. 44-45.
• Dos días, una noche (Deux jours, une nuit)(DVD). [Barcelona]: Cameo Media, cop. 2014.
• Guerand, Jean-Philippe.  La bourse et la vie: à propos de Deux jours, une nuit de Luc et Jean-Pierre Dardenne. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 613 (mai, 2014). Pàg. 134-137.
• Hastie, Amelie. On the contagion of vulnerability. “Film Quarterly”, vol. 68, núm. 4 (2015). Pàg. 63-69.
• Iglesias, Eulàlia. Votar es importante. “Caimán Cuadernos de Cine”, núm. 31 (oct. 2014). Pàg. 32-33.
• Lanlo, Jean-Marie. Deux jours, une nuit: tout (trop?) pour Marion... “Séquences”, núm. 294 (janv.-févr. 2014). Pàg. 12-13.
• Marsh, James; Dardenne, Jean-Pierre; Dardenne, Luc; Vallée, Jean-Marc. Short takes. “Film Comment”, vol. 50, núm. 6 (Nov.-Dec. 2014). Pàg. 71.
• Murray, Jonathan. Two days, one night. “Cineaste”, vol. 40, núm. 1 (2014). Pàg. 50-52.
• Paredes Badía, Israel. Sobre la decisión personal. “Dirigido por”, núm. 450 (dic. 2014), pàg. 10.
• Porcelli, Tina. Altrimenti che essere. “Cineforum”, vol. 54, núm. 540 (dic. 2014). Pàg. 22-24.
• Prédal, René. Deux jours, une nuit. “Jeune Cinéma”, núm. 360 (2014). Pàg. 18-19.
• Rayns, Tony. Two days, one night. “Sight & Sound”, vol. 24, núm. 9 (Sept. 2014). Pàg. 105-106.
• Rouyer, Philippe; Tobin, Yann. Entretien avec Jean-Pierre et Luc Dardenne: trouver le bon rythme. “Positif”, núm. 639 (mai, 2014). Pàg. 11-15.