Curling

El primer èxit de Curling  es troba en la seva representació sense excessos d’una vida poruga i molt ordenada, la submissió tranquil•la de Julyvonne que amaga darrera de les seves ulleres un mirada poc expressiva, com la d’una consciència que encara no ha esclatat, les pors i les estratègies de fugida d’un home que encaixa difícilment al món exterior, la dolçor enverinada de la llar. Li falta certa subtilesa i una mica d’empatia per no fer d’aquest parell uns freaks sinó uns personatges emotius, i suggerir un nus més delicat i més dolorós.

Un altre punt positiu de film és la seva capacitat en transformar allò ínfim i insignificant en confuses crides de l’exterior, fins i tot abans que la irrupció d’una violència sorda i uns esdeveniments sinistres i inexplicables no acabin per trastornar les bajanades dels personatges. Observats de lluny i a cobert, minúsculs esdeveniments prenen la significació encriptada  que tindrien en un film de ficció. Côté mostra allò estrany mitjançant petits detalls quotidians o pel sorgiment inesperat d’una meravella gairebé tangible (el cara a cara amb un tigre, l’hiperrealisme ambigu). Àvid de “mirar el món” en el sentit més planer de la paraula (ella li fa tendres i tímides peticions que ell consent sovint, tot i que amb retard), Julyvonne és en primer lloc observadora, abans d’aventurar-se progressivament, sola, cap a l’exterior. Julyvonne és la filla llunyana de les princeses tancades a les torrasses dels contes de fades, i Curling, sense voler fugir d’un to realista, posseeix una atmosfera de conte, amb els seus monstres, les seves proves i la seva iniciació pel camí de l’horror.

El pare s’enfronta a uns altres descobriments més macabres, en un relat foradat que deixa planar un temps el dubte sobre el fet que ell pugui ser o no l’autor dels crims violents, però el mostra massa desemparat, incapaç d’actuar. Aquest segon nivell de ficció barrejat amb la descripció de la intimitat del pare i de la seva filla probablement no és la millor part del film. L’evolució del personatge sembla una mica lligat artificialment a aquests esdeveniments, i Curling té una evidència, aplicada d’una manera honesta, aquest flirteig controlat amb el gènere, que troba ràpidament el seu límit, serà la marca més evident.

Maillard, Florence. Au bord du monde. “Cahiers du cinéma”, núm. 672 (nov. 2011), pàg. 53.