Dossier Film (INCLÒS A Aula de cinema 2022/2023)
Les llums i les ombres de Reiniger, els animalons de Starewicz, les abstraccions de tres mestres de les avantguardes i les fantasies delirants de Švankmajer i Pitt formen les etapes d’aquest recorregut històric pel gènere de l'animació. Obre la sessió El sombrero de Balser, realitzador de The Yellow Submarine, conservada en l’Arxiu de la Filmoteca.
Robert Balser
Alan Shean
Pedro Iturralde
Estudios Moro
1964
El sombrero
Lotte Reiniger
Wilhelm Grimm, Jacob Grimm
Institut für Kulturforschung
1922
Aschenputtel (Cinderella)
Wladyslaw Starewicz
Wladyslaw Starewicz
Wladyslaw Starewicz (B&W)
1927
Le rat de ville et le rat des champs
Oskar Fischinger
Franz Liszt
Metro-Goldwyn-Mayer (MGM)
1937
An Optical Poem
Norman McLaren
Norman McLaren
Maurice Blackburn
National Film Board of Canada (NFB)
1955
Blinkity blank
Len Lye
New Zealand Film Commission
1958
Free radicals
Jan Švankmajer
Jan Švankmajer
Jan Klusák
Krátký Film Praha
1982
Moznosti dialogu (Dimensions of Dialogue)
Suzan Pitt
Suzan Pitt
Richard Teitelbaum
Suzan Pitt
1979
Asparagus
“Fischinger va descriure la seva animació com “absoluta” i “concreta”, termes que preferia a “abstracte”, ja que aquest últim implicava una connexió amb quelcom representatiu que funciona com la font de les seves imatges.
[...]
Poesia òptica és una impressionant obra erudita i d’informació biogràfica que pren el seu títol de la creença de Fischinger de que l’animació és una vertadera forma d’art, degut a la seva capacitat sinestèsica per a fer poesia òptica, música visual o dansa ornamental. Son destacables les sorprenents influències que l’obra de Fischinger va tenir per la Vanguardia d’Estats Units, no només en el camp de l’animació sinó també sobre la pintura i el so. Moritz apunta l’avanç conceptual de Fischinger durant 1932, en el sentit que els seus dissenys abstractes o “ornamentals” que va utilitzar a les seves pel·lícules eren molt similars als patrons gràfics del so a la banda sonora òptica. Fischinger va donar conferències sobre aquestes idees i els seus experiments al voltant de l’”Ornament Ton” o el so ornamental, a la London Film Society i també a l’escola Bauhaus; també va discutir sobre els seus experiments amb John Cage i Edgard Varese els quals, inspirats per aquestes idees, donaren pas a incorporar sons i silencis naturals a les seves composicions musicals. De forma similar, en el moment que les pel·lícules de Fischinger es van projectar a Nova York, aquestes varen arribar a influir l’obra de futurs expressionistes abstractes tals com Jackson Pollock.”
Thompson, Kristen Moana. “Optical Poetry: The life and work of Oksar Fischinger” a Film Quarterly; Berkley. Vol. 59, Iss. 1 (Tardor 2005)
“Vaig fer Free Radicals a partir de ploms de pel·lícula negra de 16mm que es poden obtenir des de Du.Pont. Vaig agafar un plom més fosc i diversos tipus d’agulles (el meu rang d’eines incloïa puntes de fletxa índies de l’època romàntica). S’han d’enganxar els costats amb cinta per poder posar-se a treballar amb el rascat de la cinta. Després s’ha d’humitejar el cel·luloide amb saliva i l’ajuda d’una esponja. A partir d’aquí, la qüestió resideix en el registre. Hi ha forats de roda dentada per guiar d’alguna forma el material. En el moment d’agafar l’agulla que s’ha clavat a partir de l’emulsió negra a pel·lícula, es pot començar a fer marques o signatures pictogràfiques.
Primer de tot, vaig estar treballant uns tres o quatre mesos amb milers de peus de pel·lícula, preocupant-me abans d’anar a veure el que havia quedat, ja que no sabia que hi havia. Tot i així, és en el moment de veure resultats que comences a tenir control del que vols, ja que pots canviar i millorar el que tens.
Vaig fer uns deu minuts d’aquestes coses: vaig recollir els millors fragments i els vaig mirar. Tot i així, em vaig adonar que eren avorrits. No em podia enganyar, després de deu minuts em van avorrir absolutament. Va ser llavors quan vaig començar a buscar un so que acompanyés les imatges. Vaig trobar una cinta de so de camp africà absolutament meravellós, de la tribu Bagirmi. Tenia el mateix tipus de sensació, la mateixa ressonància i el mateix atac que l’atac visual en el toc del tambor i la manera en què el noi tocava l’instrument. Vaig quedar absolutament fascinat. Va ser curiós com vaig perdre la meva implicació amb les coses després d’uns deu segons. Estic totalment involucrat amb el negoci sensorial sobre el moviment sense cap història intel·lectual, ni amb cap altra cosa que no sigui només el moviment. Se’m va ocórrer que els nois primitius també estaven molt implicats amb els patrons de ritme dels seus balls...”
Len Lye a: Russett, R.; Starr, C. Experimental Animation. Origins of a new art. Nova York: A Da Capo Paperback. (1988).
Balser, Robert E. “Robert E. Balser”. Bilbao: Certamen Internacional del Cine Documental y Cortometraje. (1985)
Ciment, Michel. “Oskar Fischinger 1900-1967. Experiments in cinemàtic abstraction” a Positif. Iss. 628 (Juny 2013): p.111.
Génin, Bernard. “Blink Blank” a Positif. Iss. 711 (Maig 2020): p. 90-91.
López, J.P. “Tendencias actuales en técnicas de animación/New trends in techniques of animation.” A: Historia y Comunicación Social, 2014: p.173-182. Disponible a: https://www.proquest.com/scholarly-journals/tendencias-actuales-en-técnicas-de-animación-new/docview/1652413176/se-2.
Moritz, W. Optical Poetry. The life and work of Oskar Fischinger. UK: John Libbey Publishing. (2004).
Posner, B. Unseen Cinema. Early American Avant-garde film 1893-1941. New York: Black Thistle Press. (2001).
Russett, R.; Starr, C. Experimental Animation. Origins of a new art. Nova York: A Da Capo Paperback. (1988).
Thompson, Kristen Moana. “Optical Poetry: The life and work of Oksar Fischinger” a Film Quarterly; Berkley. Vol. 59, Iss. 1 (Tardor 2005): p. 65-66.