Dossier Film (INCLÒS A Orson Welles, centenari)
Citizen Kane
Fitxa tècnica
Bibliografia
- Acuerdos y desacuerdos. En Zunzunegui, Santos. Orson Welles. Madrid: Càtedra, 2005. Pàg. 105-134.
- Alsina Thevenet, Homero. El Libro de "El ciudadano". Buenos Aires: Ediciones de la Flor, 1976.
- Amengual, Barthélemy. Naissance d’un cinéma: Citizen Kane. “Études cinématographiques”, núm. 24-25 (été, 1963), pàg. 23-32.
- American film criticism: from the beginnings to Citizen Kane: rewieus of significant films at the time they first appeared. Stanley Kauffmann, Bruce Henstell (eds.). New York: Liveright, cop. 1972.
- Barrera Calahorro, José Luis. ; Bellido López, Adolfo ; Marzal Felici, José Javier [et al.]. Ciudadano Kane, Orson Welles (1941): comentarios. Valencia: Nau llibres, DL 1991.
- Bates, Robin ; Bates, S. Fiery speech in a world of shadows: Rosebud's impact on early audiences. “Cinema Journal”, vol. 26, núm. 2 (Winter 1987), pàg. 3-26.
- Bazin, André. Orson Welles. Barcelona [etc.]: Paidós, cop. 2002.
- Beja, M. Where you can't get at him: Orson Welles and the attempt to escape from father. “Literature/Film Quarterly”, vol. 13, núm. 1 (Jan. 1985), pàg. 2-9.
- Berthomé, Jean-Pierre ; Thomas, François. Citizen Kane. [Paris] : Flammarion, cop. 1992.
- Bordwell, David. Citizen Kane. En Movies and methods. Bill Nichols (ed.). Berkeley: University of California Press, 1976. Pàg. 273-289.
- Carringer, Robert L. Cómo se hizo Ciudadano Kane. Barcelona: Ultramar, 1987.
- Citizen Kane. En Ishaghpour, Youssef. Orson Welles cinéaste: une caméra visible. Vol. 2. Paris: La Différence, cop. 2001. Pàg. 23-257.
- Ciudadano Kane. En Berthomé, Jean-Pierre ; Thomas, François. Orson Welles en acción. Madrid: Akal, cop. 2007. Pàg. 36-63.
- Ciudadano Kane (Citizen Kane) (DVD). Madrid: Diario El País, DL 2008.
- Clipper, L.J. Art and nature in Welles' Xanadu. “Film Criticism”, vol. 5, núm. 3 (Spring 1981), pàg. 12-20.
- Cohen, Hubert. The Heart of darkness in Citizen Kane. “Cinema Journal”, vol. 12, núm. 1 (Fall 1972), pàg. 11-25.
- Comolli, Jean-Louis. Technique et Idéologie: Caméra, perspective, profondeur de champ. “Cahiers du Cinéma”, núm. 234-235 (janv.-févr. 1972), pàg. 94-100.
- Company, Juan Miguel. La Inscripción de la falta. El Saber del modelo narrativo clásico en cine. En El Análisis cinematográfico: teoría y práctica del análisis de la secuencia. Jesús Gonzalez Requena (ed.). Madrid: Editorial Complutense, 1995. Pàg. 47-56.
- El Estilo en Ciudadano Kane. En Bordwell, David ; Thompson, Kristin. El Arte cinematográfico: una introducción. Barcelona: Paidós, 1995. Pàg. 338-345.
- El Estudio de un coloso. En Cowie, Peter. El Cine de Orson Welles. México: Era, 1969. Pàg. 15-40.
- Gambill, N. Making up Kane. “Film Comment”, vol. 14, núm. 6 (Nov.-Dec. 1978), pàg. 42-48.
- González Requena, J. La modernidad de Ciudadano Kane. “Contracampo”, núm. 34 (invierno 1984), pàg. 25-34.
- Hickethier, Knut. Arte cinematográfico y clásicos del cine: Citizen Kane. En Cien años de cine: una historia del cine en cien películas. Vol. 2: 1925-1944. Werner Faulstich, Helmut Korte (ed.). México: Siglo XXI de España Editores, 1995-. Pàg 345-364.
- Las Intenciones del espacio fílmico en Ciudadano Kane. En Pérez La Rotta, Guillermo. Génesis y sentido de la ilusión fílmica. Bogotá: Siglo del Hombre: Universidad del Cauca, 2003. Pàg. 85-91.
- Jaffe, I.S. Film as the narrative of space: Citizen Kane. “Literature/Film Quarterly”, vol. 7, núm. 2 (1979), pàg. 99-111.
- Joxe, Sandra. Citizen Kane : Orson Welles. Paris: Hatier, 1990.
- Kael, Pauline. Raising Kane. London: Methuen, 2002.
- El Mágico enigma Rosebud. En Méndiz Noguero, Alfonso. Cómo se hicieron las grandes películas. Madrid: CieDossat, 2003. Pàg. 53-72.
- Marzal Felici, José Javier. Ciudadano Kane: Orson Welles (1941). Valencia: Nau llibres ; Barcelona: Octaedro, DL 2004.
- Maxfield, James. 'A man like ourselves': 'Citizen Kane' as an Aristotelian tragedy. “Literature/Film Quarterly”, vol. 14, núm. 3 (July 1986), pàg. 195-203.
- McBride, Joseph. Orson Welles. London: Secker and Warburg: British Film Institute ; New York: Viking, 1972. Pàg. 33-51.
- Mulvey, Laura. Ciudadano Kane = Citizen Kane. Barcelona: Gedisa, 2006.
- Olóriz, Jesús. Ciudadano Kane. [Zaragoza]: Luis Vives, cop. 1993.
- Palimpsesto Welles. En Zunzunegui, Santos. La Mirada cercana: microanàlisis fílmico. Barcelona: Paidós, 1996. Pàg. 123-152.
- Petrus, Anna. Ciudadano Kane: precoz instinto Welles. “Dirigido por”, núm. 401 (jun. 2010), pàg. 64-67.
- Rey Reguillo, Antonia del. Ciudadano Kane = Citizen Kane: Orson Welles. Barcelona [etc.]: Paidós, cop. 2002.
- Riambau, Esteve. Orson Welles: el espectáculo sin límites. Barcelona: Fabregat, 1985.
- Ropars, MarieClaire. Narración y significado. “Contracampo”, núm. 34 (invierno 1984), pàg. 7-24.
- Roy, Jean. Citizen Kane: Orson Welles. Paris: Nathan, 1990.
- Salmon, Paul. "The people will think what I tell them to think". “Canadian Journal of Film Studies”, vol. 15, núm. 2 (Fall 2006), pàg. 96-113.
- Sarris, Andrew. Kane: for and against. “Sight & Sound”, vol. 1, núm. 6 (Oct 1991), pàg. 20-23.
- Shooting Kane. En Callow, Simon. Orson Welles: the road to Xanadu. London: Vintage, 1996. Pàg. 507-539.
- Telotte, J.P. Tangled networks and wrong numbers. “Film Criticism”, vol. 10, núm. 3 (Spring 1986), pàg. 36-48.
- Thomas, François ; Berthomé, Jean-Pierre. Citizen Kane. [Paris]: Flammarion, cop. 1992.
- Thomson, David. The mark of Kane. “Sight & Sound”, vol. 21, núm. 1 (Jan 2011), pàg. 44-48.
- Toland, Gregg. Lumière sur Citizen Kane. “Cinéma”, núm. 325 (oct. 1985), pàg. 8.
- Von Stroheim, Erich. Tres textos: 'Ciudadano Kane'. “Contracampo”, núm. 40-41 (otoño-invierno 1985), pàg. 39-43.
- Welles, Orson. Ciudadano Kane. Ricardo Díaz-Delgado (pr.). Barcelona: Aymà, 1977.
- Welles, Orson ; Bogdanovich, Peter. Ciudadano Welles. Barcelona: Grijalbo, 1994.
- Zárate, Alexander. Ciudadano Kane: los trucos del mago. “Dirigido por”, núm. 401 (jun. 2010), pàg. 68-71.
- Zimmer, Jacques. Citizen Kane d’Orson Welles. En Leur premier film: d'Orson Welles à Zhang Yi Mou. Annonay: Festival du Premier Film, 1993. Pàg. 17-32.
- Zunzunegui, Santos. No Trespassing. En El Análisis cinematográfico: teoría y práctica del análisis de la secuencia. Jesús González Requena (ed.). Madrid: Editorial Complutense, 1995. Pàg. 77-98.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
El nou president de la RKO, George J. Schaefer, tot buscant produir obres de prestigi, va oferir un excepcional contracte a Orson Welles per produir, dirigir, escriure i actuar a dues pel·lícules, amb unes condicions contractuals que li donaven una gran llibertat per contractar artistes i tècnics, i un control creatiu sobre la seva feina, insòlit en el context dels grans estudis de Hollywood que ni els més importants directors de cinema havien pogut gaudir mai. Així doncs, cal assenyalar dues primeres circumstàncies excepcionals en la producció de “Citizen Kane”: per una banda, la fermesa del recolzament de Schaefer, decisiu en la signatura del contracte però també durant la producció del film, ja que va defendre Welles davant els atacs de Hearst al Consell d’Administració de la RKO; per altra banda, aquesta situació privilegiada despertaria l’enemistat i enveja de bona part de la indústria cinematogràfica, que no recolzaria Welles ni durant els mesos d’assetjament de Hearst ni a l’hora de votar la pel·lícula pels Oscar.
Conscient de la seva falta de preparació (ja que fins el moment desconeixia com es produïa una pel·lícula), Welles va decidir buscar bon professionals on recolzar-se per treure endavant el seu primer film. En efecte, dèiem que “Citizen Kane” va ser el resultat del treball d’un grup de grans professionals de la indústria de Hollywood, dirigits i coordinats magistralment per Orson Welles que trauria el millor de cadascun d’aquests. Welles no tenia prou paciència per escriure una història original, li era molt més fàcil corregir un guió aliè. D’aquesta manera, Herman J. Mankiewicz (germà gran de Joseph L.) va ser contractat pel Mercury Theatre per escriure el guió (en principi, renunciant als drets d’autor). El primer guió de la pel.lícula, titulat “American”, aportava la brillant idea, per senzilla, de composar una història, amb una estructura de narració múltiple, al voltant d’una investigació periodística del significat de la paraula Rosebud, que pronuncia Charles Foster Kane abans de morir.
És evident que el guió parodiava la vida de William Randolph Hearst, que Mankiewicz coneixia personalment. De fet, es diu que Rosebud era com Hearst anomenava el sexe de la seva amant Marion Davis. Tot i que no es coneix el grau d’autoria de Mankiewicz i Welles a l’escriptura del guió, se sap que Welles havia parodiat al magnat de la industria bèl.lica Sir Basil Zajarov en un dels programes radiofònics “March of Time”, tot realitzant una necrològica fictícia. Una altra de les col·laboracions fonamentals a la producció del film és la del Departament de Direcció artística de la RKO, encapçalat per Van Nest Polglase i Perry Ferguson com a director artístic. Aquest darrer, que coordinava un gran equip de dibuixants, decoradors, pintors, fusters i attrezzistes, va treballar de manera molst estreta amb Orson Welles. Cal recordar que al guió literari d’una pel·lícula no existeix una informació detallada sobre l’aspecte definitiu dels espais on es desenvolupa l’acció. Ferguson seria responsable, juntament amb Welles, de construir l’atmosfera visual del film, llur qualitat és reconeguda encara avui com extraordinària.
Un altre dels col·laboradors, potser el més influent, fou Gregg Toland a la direcció de fotografia. Toland tenia fama de ser un gran professional, molt donat a l’experimentació amb nous materials i equips. El fet de que s’incorporés a treballar un mes abans de l’inici del rodatge (fet poc habitual en els directors de fotografia) va ser decisiu perquè Welles rebés una formació privilegiada en el camp de la tècnica cinematogràfica de la mà d’aquest professional. La gran feina de Toland a la il·luminació va ser també gràcies a la gran col·laboració amb Perry Ferguson. A l’apartat de música, Welles va comptar amb l’assistència de Bernard Herrmann, un dels seus col·laboradors habituals als programes radiofònics del Mercury Theater des de 1936. el sistema de treball adoptat per la composició de la banda sonora era realment original i insòlit al cinema: en comptes de composar la música quan el film estigués ja muntat, Herrmann composava la música mentre el film era filmat bobina a bobina, fins el punt que algunes escenes van ser muntades basant-se en la música. “Citizen Kane” és un dels films produïts a Hollywood que presenta una de les bandes sonores més cuidades, i Welles el director més preocupat per les qualitat sonores del so i les seves possibilitat expressives. Finalment, el muntatge va córrer a càrrec d’un jove especialista en post-producció, Robert Wise, en plantilla a la RKO, i un gran director més endavant. Tot i que la pel·lícula semblava “pre-muntada” al finalitzar el rodatge, algunes de les seqüències més complexes van ser resoltes pel propi Wise.
Marzal Felici, José Javier. Ciudadano Kane: Orson Welles (1941). Valencia: Nau llibres ; Barcelona: Octaedro, DL 2004.