Cinema sense cinema

Cinema sense cinema

Una pel·lícula composada per paraules, és encara cinema? Es pot confondre la pista òptica amb la imatge? És possible utilitzar la càmera com una pròtesi del cos?

Amb diverses pel·lícules de John Latham, Guy Sherwin, Norman McLaren, Len Lye, Marie Menken, Ana Vaz i del col·lectiu Los Ingrávidos, aquesta sessió ofereix algunes pistes per pensar els límits del mitjà.

El cinema té al seu abast innombrables símbols d'emocions que fins ara no han trobat expressió. (...) La ira no és només diatriba i retòrica, cares vermelles i punys tancats. Potser és una línia negra que es retorça sobre un llençol blanc. 

Woolf, Virginia. The movies and reality. New Republic, 1926. 

Escopint deliberadament a la lent o destruint el seu punt focal, un pot aconseguir les primeres etapes de l'impressionisme. Un pot fer que aquesta prima donna mostri un moviment pesat en la imatge accelerant el motor; o pot trencar el moviment, de manera que s'acosti a una inspiració més directa de la perceptibilitat del moviment per part de l'ull humà contemporani, en alentir-lo mentre es grava la imatge. Un pot sostenir la càmera amb les mans i heretar mons d'espai. Un pot sobreexposar o subexposar la pel·lícula. I pot usar tots els filtres del món, boira, xàfecs, llums desequilibrades, neons amb temperatures de color neuròtiques, vidres que mai van ser dissenyats per a una càmera, o fins i tot vidres que sí ho van ser però usats en contra de les seves especificacions; o pot fotografiar una hora després de la sortida del sol o una hora abans de la posta del sol, aquestes meravelloses hores tabú en les quals els laboratoris no garanteixen res; o pot sortir a la nit amb un objectiu específic per al dia o viceversa (...) 

Brakhage, Stan. Metaphors on vision. Film Culture Inc., 1963. 

Brakhage, Stan. Film at wit’s end: eight avant-garde filmmakers. Mcpherson & Company, 1992. 

Brakhage, Stan. Metaphors on vision. Film Culture Inc., 1963. 

Broomer, Stephen. "Revelations by Sunlight: Colectivo Los Ingrávidos' the Sun Quartet." Cinema Scope, no. 91, 2022, pp. 23-26. 

Bullot, Érik. Cine de lo posible. Metales Pesados, 2021. 

Centro Galego de Arte Contemporánea, i Centro Galego de Artes da Imaxe. Introducción a los clásicos do cinema experimental: 1945-1990. Centro Galego de Arte Contemporánea, 1999. 

Chan, Crystal. "How to write a film on a piano." Sight and Sound, vol. 24, no. 4, 04, 2014, pp. 52-53. 

Danino, Nina, i Michael Mazière, eds. The Undercut reader: Critical writings on artists' film and video. Wallflower Press, 2003. [archive.org, https://archive.org/details/undercutreadercr0000unse] 

Hayward Gallery. Film as Film: Formal Experiment in Film, 1910-1975. Arts Council of Great Britain, 1979. [archive.org, https://archive.org/details/filmasfilmformal0000unse] 

Hildebrandt, Toni. “Fire-Flowers: On Ana Vaz’s Atomic Garden”. Berfrois. March 27, 2020. [Disponible a https://www.berfrois.com/2020/03/toni-hildebrandt-on-ana-vaz/] 

Horrocks, Roger. Art That Moves : The Work of Len Lye, Auckland University Press, 2010. [ProQuest Ebook Central, https://www.proquest.com/docview/2131968451] 

Rees, Alan Leonard. A history of experimental film and video. Bloomsbury Publishing, 2019. 

Russett, Robert, i Starr, Cecile. Experimental animation: Origins of a new art. Da Capo, 1988. 

Toop, David. "Destroy all Books." Sight and Sound, vol. 20, no. 11, 11, 2010, pp. 13. 

White, Duncan. "Art After the Destruction of Experience: DIAS and Experimental Film." Millennium Film Journal, no. 57, 2013, pp. 32-44. 

Zinman, Gregory. Making images move: handmade cinema and the other arts. University of California Press, 2020. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema