Dossier Film (INCLÒS A El nou classicisme narratiu)
Chinatown
Fitxa tècnica
La crítica diu
Per a l’investigador privat Jake J. Gittes (Jack Nicholson), protagonista de l’últim film americà de Roman Polanski, el barri xinès de Los Àngeles (Chinatown) té el mateix paper mític que Hollywood ha acabat assumint amb el cineasta d’origen polonès. És un lloc de seducció i mort, a la vegada font d’amor i d’odi, en el qual s’està condemnant inexorablement a retornar: en primer lloc, només amb la memòria (Gittes ha estat policia a Chinatown durant uns anys, igual que Polanski realitzador a Hollywood), i després també físicament, per a assistir una vegada més a la victòria dels poderosos (John Huston [Noah Cross en el film] no és només el personatge que domina Chinatown, sinó també un cineasta monument del Hollywood clàssic).
Per tant, Chinatown és igual a Hollywood. L’equació agradava al guionista Robert Towne, el qual va voler escriure un film que fos capaç de tornar a proposar, amb la mirada desencantada del millor cine dels anys setanta, l’estructura narrativa de “hard boiled” a l’estil Hammet (del qual el mateix Huston havia fundat el gènere, portant a la pantalla The Maltese Falcon (1941), en un llenguatge fragmentat, de melancòlica nostàlgia i d’innovadora experimentació lingüística. Però va agradar sobretot a Polanski, fascinat per la idea de construir un film que, tot i secundar la modalitat de relat d’un dels gèneres més característics de Hollywood, sàpigues després destruir el seu sentit, sorgint així un film molt abstracte i metafòric, desesperat i tràgic en la representació d’un món sense cap possibilitat de redempció.
Chinatown és un film que vol anar a les arrels del cinema i no és casual que Polanski i Towne el construeixin al voltant de dues essències primordials de la vida: l’aigua i la successió de generacions. Totes les coses comencen amb l’aigua i tot recondueix a ella en la pel·lícula: l’aigua que els poderosos volen pels seus interessos i que la resta espera per sobreviure, l’aigua en la qual és ofegat l’enginyer rebel; l’aigua que sorgeix de manera imprevista pels conductes arrossegant a Gittes, però també la del llac sobre el qual es respira una atmosfera idíl·lica o la barca en la qual el detectiu creu que s’hi troben els protagonistes de l’adulteri que li han encomanat de demostrar. I també l’aigua com a hàbitat del semen de la paternitat (o maternitat), que esdevé el segon principi sobre el qual se sustenta el relat: fluid, ambigu i difícil de definir, perquè no només atrau la naturalesa sinó que també a la voluntat humana; per tant, a la responsabilitat de l’individu.
La paternitat de Huston és terrible i divina a la vegada, i com la de Zeus, inclou en sí mateixa el regne de les finalitats i el dret a l’incest; pot ser insensible a la mort del fill (la impassibilitat amb què Huston mira el cadàver d’Evelyn [Faye Dunaway]) i reivindica el pes del futur (l’abraçada amb què Huston fa desaparèixer al no-res a la filla-neboda), mentre que la d’Evelyn és una maternitat confosa (bufetejada per Nicholson, segueix repetint amb torbació l’autèntic: “És la meva filla..., és la meva germana”.) És obvi a qui dels dos pertany la victòria. És aquesta dimensió mítica i ancestral la que interessa a Polanski.
Viganò, Aldo. Chinatown. “Dirigido por”, núm. 363 (enero 2007), pàg. 68-69.
Bibliografia
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
- Avron, Dominique. Roman Polanski. Paris: Rivages, 1987.
- Bantcheva, Denitza. La femme fatale est parfois bénéfique. “Positif”, núm. 677-678 (juil.-août 2017), pàg. 46-48.
- Butler, Ivan. The Cinema of Roman Polanski. London: A. Zwemmer; New York: A.S. Barnes, 1970.
- Chinatown (DVD). Madrid: Paramount Home Entertainment, DL 2000.
- Comas, Àngel. De entre los muertos (Vértigo); Chinatown. Barcelona: Dirigido, cop. 2002.
- Cooper, S. Sex/knowledge/power in the detective genre. “Film Quarterly”, vol. XLII, núm. 3 (Spring 1989), pàg. 23-31.
- Eaton, Michael. Chinatown. London: British Film Institute, 1997.
- Greenberg, James. Roman Polanski: una retrospectiva. Barcelona: Blume, 2013.
- Jameson, Richard T. Film noir: today; Son of noir. “Film Comment”, vol. X, núm. 6 (Nov.-Dec. 1974), pàg. 30-33.
- Kané, P. La ville des feintes (Chinatown). “Cahiers du Cinéma”, núm. 256 (févr.-mars, 1975), pàg. 63-64.
- McGinnis, W D. 'Chinatown': Roman Polanski's contemporary Oedipus story. “Literature/Film Quarterly”, vol. III, núm. 3 (Summer 1975), pàg. 249-51.
- Milne, Tom. Chinatown. “Sight & Sound”, vol. XLIII, núm. 4 (Autumn 1974), pàg. 243-244.
- Moldes, Diego. Roman Polanski: la fantasía del atormentado. Madrid: JC, DL 2005.
- Oliver, B. 'The long goodbye' and 'Chinatown': debunking the private eye tradition. “Literature/Film Quarterly”, vol. III, núm. 3 (Summer 1975), pàg. 240-248.
- Orr, John; Ostrowska, Elzbieta. The Cinema of Roman Polanski: dark spaces of the world. London; New York: Wallflower, 2006.Segond, J. Les anges du péché (Chinatown). “Positif”, núm. 164 (déc. 1974), pàg. 51-54.
- Vallet, Joaquín. Roman Polanski. Madrid: Ediciones Cátedra, 2018.
- Viganò, Aldo. Chinatown. “Dirigido por”, núm. 363 (enero 2007), pàg. 68-69.
Chinatown de Roman Polanski explica, entre d’altres coses, que en tota societat la corrupció política sempre porta implícita una corrupció moral que s’estén a tots els àmbits de la vida. En aquest cas, l’escenari és la ciutat de Los Angeles a finals dels anys 30. Així, l’estètica de la pel·lícula s’ajusta a la moda retro de finals dels seixanta i principis dels setanta, visible en pel·lícules com Bonnie and Clyde (Arthur Penn, 1967) o The Great Gatsby (Jack Klayton, 1974). No és cap casualitat que amb la fallida moral de l’American Way Of Life (Vietnam, Black Panthers, moviments estudiantils, escàndol Watergate), la ficció cinematogràfica s’emmiralli, a la recerca d’una innocència perduda, en una època anterior a la Segona Guerra Mundial, anterior a la bomba atòmica i anterior a uns Estats Units àrbitre internacional. Tanmateix, Polanski, com d’altres, no ens ofereix cap imatge reconfortant del passat en clau nostàlgica.
Construïda com un joc de nines russes, a mida que avança la trama, l’espectador (i el detectiu Gittes, interpretat per Jack Nicholson) se n’adona que aquell horror que minuts abans donava per cert, és en realitat una closca buida que oculta un nou crim encara més abjecte. Així, passem d’un inicial cas d’infidelitat conjugal a un problema d’assassinat i d’aquí a un problema de corrupció urbanística en la gestió de l’aigua. Però la cosa no s’atura: la corrupció política del magnat Noah Cross (magnífic John Huston) no és res, quan ho comparem amb la baixesa moral vers la seva filla (Faye Dunaway).
En termes d’estil és remarcable el registre comercial i de factura impecable desplegat a Chinatown. La factura diàfana de la pel·lícula en la qual gairebé tot passa de dia, en espais oberts i amables, no deixa de ser la peculiar forma amb què un Polanski en ple tour de force dóna la volta als codis del noir. Contra tot pronòstic, posa en escena una de les pel·lícules més negres de Hollywood, sense usar carrerons ni tuguris plens de fum.
Ramon Faura (ELISAVA)