Bringing Up Baby

Al torrent de diàlegs i situacions que creen la comicitat imparable i infalible de Bringing Up Baby s’hi troba un curiós joc de duplicitats i repeticions que banya tota la pel·lícula i crea un efecte de miralls inesgotable. A Howard Hawks li agradaven les repeticions, les recreacions i la utilització d’antics elements per crear-ne altres nous: hi ha frases o fets que apareixen exactament igual en diverses de les seves pel·lícules i no és menys cèlebre la seva afició a fer remakes de les seves pròpies pel·lícules, o simplement films paral·lels: Ball of Fire (1941) i A Song is Born (1948), Rio Bravo (1959) i El Dorado (1966), Bringing Up Baby i Man's Favorite Sport? (1964). Doncs bé, Bringing Up Baby és tot un mostrari d'elements represos i qüestions que tenen la seva correspondència a un altre moment de la pel·lícula.

Si tota la història està construïda a força de capgirar cada situació i substituir el correcte per l'erroni (un cotxe, una bossa, un lleopard per un altre), l'espiral d'esdeveniments es concreta que cop es retroben elements de l'anterior col·locats d'una altra manera, iguals però diferents. Aquesta elecció gens casual afecta els diàlegs, als escenaris, a les construccions del pla. A l'escena de l'aparcament en la que Susan pren el cotxe de David, li correspon una altra en la que ella deixa el seu cotxe davant una boca d'incendis i aprofita que Baby es passa a l'automòbil del costat per crear un equívoc davant el policia que vol multar-li, dient que el cotxe mal aparcat no és el seu.

El viatge amb cotxe a casa de Peabody tindrà una rèplica en el recorregut fins a Connecticut. Si David diu a Susan que «l'única manera que segueixi un dels seus suggeriments és que sostingui un objecte brillant davant els meus ulls i m'hipnotitzis, quan ell claudica en l'escena final serà mentre ella es balanceja sobre l'escala, com un pèndol hipnotitzador. David cau per un terraplè i Susan també llisca després d'un moment; una mica més tard cauen els dos junts en un altre desnivell. Les reixes de l'estable són una premonició de les de la presó. L'actitud de pensador de David es repetirà quan Swallow el deixa al final i si Susan li posa a David l'àlies de Senyor Os, després es farà passar ella mateixa per Susie El Penell.

I un dia després d'haver tirat pedres a la casa de Peabody per despertar-li, Susan i David es trobaran en una posició semblant, també de nit, davant la casa del doctor Lehman, tractant de recuperar a Baby. A vegades aquestes correspondències sorgeixen en l'aspecte visual de l'escena: quan Susan crida a David i li explica que té un lleopard, tots dos estan en la mateixa posició, amb el colze sobre la taula, i amb el mateix enquadrament. A l'esquerra d'ella entra el lleopard; a l'esquerra d'ell està la clavícula intercostal. Ella ensopega amb la taula i cau; ell surt de l'habitació rumb a la casa d'ella per ajudar-lo i cau també. Els dos són a terra, estan en perfecta sintonia: encara que la situació nega l'entesa entre tots dos, la correspondència d'imatges creada per Hawks està revelant que són ànimes bessones. També són similars els enquadraments de la parella amb el lleopard al mig, en el cotxe, i la posterior imatge en el jardí amb el gos entre tots dos. El recorregut d'espirals i reproduccions és tan ric com fascinant.

Aldarondo, Ricardo. Doctor Zhivago ; La Fiera de mi niña. Barcelona: Dirigido, cop. 1997.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Aldarondo, Ricardo. Doctor Zhivago ; La Fiera de mi niña. Barcelona: Dirigido, cop. 1997.
• Baetens, Jan. Dis-moi comment tu filmes - et comment tu montes - tes dialogues et je te dirai quel genre de film tu réalises. “Cinémas”, vol. 13, núm. 1-2 (automne 2002), pàg. 165-183.
• Batlle Caminal, Jordi. La fiera de mi niña. “Dirigido por”, núm. 434 (jun. 2013), pàg. 48.
• Bogdanovich, Peter. The Cinema of Howard Hawks. New York: Museum of Modern Art Film Library, cop. 1962.
• Calhoun, John. Bringing up baby. “Cineaste”, vol. 30, núm. 3 (Summer, 2005), pàg. 70-71.
• Casas, Quim. Howard Hawks: la comedia de la vida. Barcelona: Dirigido, 1998.
• Casas, Quim. La fiera de mi niña. “Dirigido por”, núm. 322 (abr. 2003), pàg. 42-43.
• Cinco comedias para la historia. Eduardo Rodríguez (ed.). Torremolinos: I Festival Internacional de Cine de Comedia, 1991.
• La Fiera de mi niña (Bringing Up Baby)(DVD). Madrid: Versus Entertainment: DL 2009.
• La Fiera de mi niña. “Viridiana”, núm. 2 (feb. 1992).
• La Fiera de mi niña. En Balmori, Guillermo. La Comedia. Madrid: Notorius, 2011. Pàg. 80-85.
• Focus on Howard Hawks. Joseph McBride (ed.). New Jersey: Prentice-Hall, 1972.
• Galera, Albert. Howard Hawks: el camaleón de Hollywood. Madrid: T&B, mayo 2017.
• L'Interpretazione dei film: dieci capolavori della storia del cinema. Paolo Bertetto (ed.). Venezia: Marsilio, 2003.
• Jewell, R B. How Howard Hawks brought Baby up: an apologia for the studio system. “Journal of Popular Film and Television”, vol. 11, núm. 4 (Winter, 1984), pàg. 159-165.
• Leopardos en Connecticut. En Cavell, Stanley. La Búsqueda de la felicidad: la comedia de enredo matrimonial en Hollywood. Barcelona [etc.]: Paidós, 1999. Pàg. 119-140.
• Olóriz, Jesús. La Fiera de mi niña. [Zaragoza]: Luis Vives, cop. 1992.
• Perales Bazo, Francisco. Howard Hawks. Madrid: Cátedra, 2005.
• Swaab, Peter. Bringing up baby. London: British Film Institute ; New York: Palgrave Macmillan, 2010.
• Trueba, Fernando. La fiera de mi niña. “Casablanca”, núm. 7-8 (jul.-agosto 1981), pàg. 23.