By the bluest of the seas

Oda a la mar i conte sentimental naïf, el soviètic Boris Barnet ens submergeix en la sensualitat dels cossos, la música i la naturalesa per compartir i celebrar les virtuts del cinema.

La pel·lícula s’extreu deliberadament de les circumstàncies concretes del país i el temps de Boris Barnet. L’obertura de la pel·lícula dona significat a aquesta abstracció, aquest alienament a l’hora d’evocar el naufragi i la deriva dels dos personatges principals de la història. Barthélemy Amengual evoca aquí aquest inici, sorprenent la narració que avança només gràcies als intertítols, encarregats de retardar el moment en què els personatges apareixen a unes imatges que no es preocupen ni de la continuïtat ni de la coherència en la seqüència d’una quarantena de plans de mar, onades, horitzó i sol. S’analitza el film des de l’angle de l’escriptura, que es qualifica de “desdramatitzada”, fins i tot “deconstructiva”, i que resulta en un conjunt fílmic que el podríem anomenar com a “cinema de poesia”, després suplantat per la URSS pel “cinema en prosa”. Tanmateix, potser convé qüestionar aquesta obertura com un element més del discurs del film.  

Fins l’arribada a l’illa, la pel·lícula té gairebé trenta-cinc plans, gairebé tots dedicats a vistes del mar tempestuós, les onades i el cel. Aquests plans, en interacció amb les tres vinyetes amb contingut narratiu, poden fer recordar les estrofes del Bateau ivre de Rimbaud. Evoquen la tempesta, les trombes d’aigua, les ressecades i els corrents, les onades rodant a la llunyania, les seves persianes tremolants, etc. No representen una milla on els personatges lluitarien, confonen el paisatge i els que el travessen en el mateix enrenou, per significar el desdibuixament de qualsevol referència espai-temporal, la ruptura amb el món estable i la sortida o deriva cap a un món incert, il·limitat i terrible i ho signifiquen per a l’espectador a qui la història fa rebutjar els procediments habituals per a entrar a la ficció. 

L’ús dels intertítols com a únic recurs per fer avançar la història posa de manifest una veu en off, però sobretot el que sembla que fa aquesta veu és situar l’inici de la pel·lícula en el passat. [...] Aquest recurs, que és la primera marca de distanciament entre el moment en què es roda el film i el que es projecta, també introdueix una dimensió mítica i/o llegendària que permet llegir el film com si procedís i donés pas a un altre món.  

La combinació del mar, el naufragi i la deriva pertany a les tècniques narratives de la literatura fantàstica. És a través d’aquesta ruptura narrativa, en un lloc tan incert com el mar, que sovint s’organitza l’entrada cap a un món diferent on també hi ha foscor, son prolongada i pèrdua d’orientació.  

[...] 

Boris Barnet mostra un domini extrem en la representació de la natura, en el seu saber fer amb els actors, la seva capacitat per mostrar a l’espectador les emocions dels seus personatges però, al mateix temps, aquesta pel·lícula demostra que, com a artista, Barnet no ha acabat de definir la seva actitud davant la realitat. També es mostra a si mateix com a presoner de les reminiscències literàries que l’aïllen de la realitat. 

[...] 

Els personatges estan fora de les circumstàncies concretes del seu país i el seu temps. La pel·lícula esta impregnada d’una concepció general de la humanitat tal i com l’ha difós el cinema americà. Des d’aquest punt de vista, veiem que les propietats essencials dels seus herois són purament externes i estan sota una mirada mecanogràfica.  

Albera, François. “Au bord de la mer bleue. L’utopie contre le rêve” a Boris Barnet: écrits, documents, étides, filmographie. Locarno: éditions du Festival International du Film de Locarno. 1985. 

Albera, François; Cosandrey, Roland [eds.]. Boris Barnet: écrits, documents, étides, filmographie. Locarno: Éditions du Festival International du Film de Locarno, 1985. 

Amengual, Barthélémy. “Boris Barnet: du cinéma de prose au cinéma de poésie” a Jeune Cinéma. Núm. 162 (Novembre 1984): p. 1 – 12. 

Brooke, Michael. “Films by Boris Barnet” a Sight and Sound. Vol. 22, núm. 12. (Desembre 2012): p. 112.   

Cinemateca Portuguesa; Filmoteca Española. Ciclo Boris Barnet: apresentado por Cinematega Portuguesa em colaboraçâo com a Filmoteca Española. Lisboa: Cinemateca Portuguesa. 1996. 

Friel, Patrick. “By the bluest of seas” a Film comment. Vol. 49, núm. 1 (Gener – Febrer 2013): p. 76. 

Jones, Kent. “Drifting apart” a Film comment. Vol. 54, núm. 4 (Juliol/Agost 2018): p. 61 – 63.