All Quiet on the Western Front

D’origen rus, Milestone va començar al cinema en l’època muda, primer com a muntador, després com ajudant de direcció i després com a guionista. Això va marcar sense cap mena de dubte la seva feina de realitzador, que comença l’any 1925 amb Seven Sinners. De fet, All Quiet on the Western Front (1930) va ser filmada només tres anys després de que Alan Crosland realitzés The Jazz Singer (1927), la primera pel•lícula sonora de la història. És lògic doncs que la pel•lícula que ara comentem es trobi estèticament a mig camí entre el cinema silent i el dels primers balbuceigs sonors. Milestone emfatitza escenes, personatges, gestos. La seva sobrietat en la realització fa que la pel•lícula sembli en ocasions documental, aconseguint un excel•lent realisme en els moviments de tropes que, lluny de les grans planificacions d’una superproducció, ens mostren el soldat arrossegant-se pel fang, enfonsat per la por i, lluny també de ser una peça més d’un gegant i perfecte engranatge, absolutament sol davant de la seva pròpia misèria i vulnerabilitat. Fa ús –potser en ocasions abusa?- d’aquests primers plans de rostres gesticulats i gestos ampul•losos. Fa ús amb saviesa de la banda sonora de manera que el quotidià soroll de les batalles (el vol dels avions, els bombardejos, els secs i espaiats trets dels fusells, fins i tot els espais sonors “en blanc” en ple combat) cobra una importància igual a la de l’acció mateixa.

Basada en la cèlebre novel•la d’Eric Maria Remarque, Milestone es mostra fidel a l’original. Tot gira al voltant de dues idees bàsiques: el traumatitzant pas dels protagonistes d’una més o menys plàcida adolescència a una maduresa forçada per la més implacable realitat i el terrible, sense pal•liatius, absurd de la guerra. Per això no estalvia en mostrar tots els horrors d’aquesta situació límit, des de la importància capital d’un plat calent fins a la contínua amenaça de la mort. En aquest sentit, el film és farcit d’escenes antològiques. A destacar les vint-i-quatre hores que el protagonista ha de passar a l’embut causat per un obús amb el cos agonitzant d’un enemic francès al que ha hagut de matar per simple supervivència; les terribles escenes als hospitals de campanya: crits, dolor, amputacions, la mort com un fet quotidià; el bombardeig en un cementiri, on es barregen d’una manera macabra les noves baixes amb els cadàvers desenterrats pels obusos; el transport, a l’esquena de Paul, d’un company malferit, ignorant que en realitat carrega un cadàver.

Tot aquest gegant absurd té el seu epíleg en la mort del protagonista, que rep un tret enemic quan pretén caçar una papallona. La mà que persegueix l’efímera vida de l’insecte cau al terra en un primeríssim pla, exemple un cop més de la més pura tècnica expressiva del cinema mut. El film es tanca amb els rostres sobreimpressionats, llur mirada és un dur retret a la càmera, a les nostres consciències en definitiva, dels joves morts sobre un immens camp sembrat de tombes. Milestone va comptar per a la realització del film amb tots els mitjans necessaris. Es va filmar a un enorme ranxo al sud de Los Angeles, on es van construir vuit kilòmetres de canonades per aconseguir donar la sensació de fangar necessària. Es van construir tres kilòmetres de carreteres per on passés la grua des d’on la càmera filmaria les grans panoràmiques. Trenta-cinc decorats diferents van ser construïts per morir una mica més tard a les escenes dels bombardeigs.

Angulo, Jesús. Sin novedad en el frente. “Nosferatu”, núm. 7 (oct. 1991), pàg. 64-65.

- Angulo, Jesús. Sin novedad en el frente. “Nosferatu”, núm. 7 (oct. 1991), pàg. 64-65.

- Benet, Vicente José. La escenificación del caos: Hollywood ante la puesta en escena de la batalla. “Secuencias”, núm. 23 (2006), pàg. 20-35.

- Benet, Vicente José. Reimaginar el frente: la retórica cinematográfica del pacifismo. “Archivos de la Filmoteca”, núm. 55 (feb. 2007), pàg. 12-39.

- Bretèque, François de la. La vie quotidienne dans les tranchées telle que le poilu (ne) l'a (pas) vécue. “Les Cahiers de la Cinémathèque”, núm. 69 (nov. 1998), pàg. 42-52.

- Codesal, J. Sin novedad en el frente. “Contracampo”, núm. 29 (abr.-jun. 1982), pàg. 67.

- Cormack, Mike. Ideology and cinematography in Hollywood, 1930-39. London: MacMillan, 1994.

- Cull, Nicholas J. Samuel Fuller on Lewis Milestone's "A walk in the sun" 1946): the legacy of "All quiet on the western front"(1930). “Historical Journal of Film, Radio and Television”, vol. 20, núm. 1 (Mar. 2000), pàg. 79-87.

- Kelly, Andrew. Filming All quiet on the western front: brutal cutting, stupid censors, bigoted politics. London; New York: I.B. Tauris, 1998.

- Lehmann, René. À l'ouest rien de nouveau. “Pour Vous”, núm. 106 (nov. 1930), pàg. 8.

- Navarro, Antonio José. Sin novedad en el frente. “Dirigido por”, núm. 446 (jul.-agosto 2014), pàg. 64-65.

- Mitchell, G.J. Making All quiet on the Western Front. “American Cinematographer”, vol. 66, núm. 9 (Sept. 1985), pàg. 34-43.

- Robinson, Harlow. Lewis Milestone: the Russian connection. “Cineaste”, vol. 37, núm. 2 (Spring 2012), pàg. 10-14.

- Whiteclay Chambers II , John. All Quiet on the Western Front: The Antiwar Film and the Image of Modern War. En World War II, film, and history. John Whiteclay Chambers II, David Culbert (ed.). New York ; Oxford: Oxford University Press, 1996. Pàg. 13-30.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema