Cicle
Per un cinema impossible. Documental i avantguarda a Cuba (1959-1972)
03/02/2017 - 13/03/2017
Unit a l’impuls de mostrar una realitat nova i de repensar la funció pública de la imatge, el documental dels primers anys de Fidel fusiona el registre fàctic amb l’estètica de xoc i el dinamisme del muntatge, tot produint un manifest visual irrepetible.
El 1959, la realitat cubana canvia radicalment amb el triomf del moviment revolucionari, i el documental hi té un paper important. A penes una dècada després, el productor Julio García Espinosa escriu el manifest Por un cine imperfecto, mitjançant el qual sosté que les imperfeccions d’un cinema d’urgència de baix pressupost que busca generar un diàleg públic són preferibles a la brillantor de les grans produccions que simplement anul·laven el públic.
Aquest cicle, organitzat amb la col·laboració de la Cinemateca de L'Havana i el Museu Reina Sofía, mostra alguns dels films més destacats de tot aquest frenesí de projectes desencadenats per la Revolució Cubana, amb nous creadors (amb Santiago Álvarez al capdavant) que van sortir als carrers entusiasmats per narrar l’actualitat en un moment històric clau, tot creant un terreny fèrtil per a un gènere en convulsió al qual també es van afegir cineastes estrangers de la mida de Joris Ivens, Chris Marker o Agnès Varda.
Amb la col·laboració de
Programa
