Sovint els directors europeus, quan van a Hollywood, es venen l’ànima al diable. Sí, és difícil mantenir el nivell d’exigència artística i conciliar-lo amb l’exigència de l’èxit comercial. Stephen Frears ho ha aconseguit.
Les seves Dangerous Liaisons o The Grifters no desmereixen en res My Beautiful Laundrette. I a Florence Foster Jenkins manté el mateix esperit crític i sentit de l’humor que a Mrs Henderson Presents. Els Oscars i les bones recaptacions han acompanyat la seva trajectòria. Ara bé: no, Frears no és un autor a l’europea, sinó un cineasta de la vella escola, un gran cineasta professional.
Sap dirigir actors i contar històries. Helen Mirren, Julia Roberts, Meryl Streep, John Malkovich, Sergi López, Daniel Day-Lewis, Audrey Tautou, Glenn Close, Michelle Pfeiffer i Dustin Hoffman han estat esplèndids sota les seves ordres.
Frears no té un món propi? No, té una cosa molt millor: una mirada personal sobre el món. I sap conciliar la tendresa i l’amor pels personatges amb el fet de ser corrosiu, crític, amb les estructures socials i amb la hipocresia. Pot tenir una certa pietat per la reina i les seves flaqueses, però mai no oblida que ella té el poder i no dubta a servir-se’n. No és una retrospectiva completa però sí significativa.
Programa
