Però el cinema britànic existeix. Té una manera pròpia de tractar les qüestions socials, una tradició aplicada al terreny del documental, un humor diferenciat, se sent a gust amb la novel·la gòtica, el terror o el cinema fantàstic, capta com cap altre els tics que distingeixen una classe social, sap definir a la perfecció què vol dir la paraula estranger, és capaç d’enviar espies a mig món, de defensar l’excentricitat com a últim reducte de la llibertat i... de continuar circulant per l’esquerra.
Hem triat una trentena llarga de films “So British!”. Ho fem alhora que T&B Editors publica la Historia del cine británico. No és casualitat, sinó una passió compartida.
Programa
Sunday Bloody Sunday
Diumenge, maleït diumenge
Una noia en ple tràmit de divorci i un metge mantenen una aventura amorosa amb la mateixa persona, un jove científic.
