Cicle
La crida a la resistència, a l’esperança i al canvi ha estat una constant en l’obra de Peter Nestler des que va començar a fer pel·lícules a principis dels seixanta. Els seus films mostren com influïen les polítiques econòmiques i industrials d’Alemanya Occidental en la vida de la classe treballadora. També van abordar el llegat i la persistència nazi en l’Alemanya socialdemòcrata, així com històries de resistència política i moviments obrers.
El 1968, les seves postures polítiques el van empènyer a marxar d’Alemanya Occidental cap a Suècia, on, amb la seva dona Zsóka, va continuar realitzant projectes de naturalesa antifeixista, antibèl·lica, ecològica, internacionalista i humanista. Van desenvolupar un procés de filmació didàctic, formalment clar i captivador tot explorant les relacions entre el so i la imatge mitjançant l’ús de la narració, testimonis i música, que feien dialogar amb materials compilats de diverses fonts (fotografies, textos, música, altres pel·lícules…). A finals dels vuitanta tornen a Alemanya i realitzen, per primera vegada, llargmetratges.
Presentem una retrospectiva de la seva producció comissariada per Lucía Salas i Ricardo Matos Cabo, procedent del festival Punto de Vista.