Cicle
En l’inici de les seves memòries, Roman Polanski explica que sempre ha vist borrosa la línia que separa la fantasia de la realitat. Efectivament, l’enorme influència que ha tingut la seva atzarosa vida en la seva obra així ho corrobora. L’Holocaust nazi marca greument la seva joventut i constitueix una de les claus del seu univers fílmic: amb personatges sovint immadurs i oprimits per un grup, els quals es mouen entre l’absurd i el desconcert, i han de remar contra la fatalitat.
El concepte que el cineasta d’origen polonès té del cinema com a espectacle, unit a una visió personal del món i un gran domini de la tècnica, el porta a Hollywood; però, quan ja hi estava plenament instal·lat, el trauma de l’assassinat satànic de la seva esposa, Sharon Tate, i una ordre de detenció per estupre el fan fugir dels Estats Units cap a Europa, on s’adaptar al sistema europeu de coproducció i on segueix realitzant històries amb personatges en destrets que han de bregar amb temes com la humiliació, els mecanismes de poder i de domini, o la fusió íntima entre el sexe i la mort, per seguir construint una de les obres més intenses i aplaudides del cinema modern.